Elaborat per Sra. Judith Simón Fuentes, Treballadora social de l'Hospital Costa del Sol i experta docent del Màster en Mediació i Gestió de Conflictes Multidisciplinars
El procés de comunicació és un tema ampli i delicat. És la comunicació la que defineix l'home, és la seva principal essència, som irremeiablement éssers comunicatius, depenem de la nostra capacitat comunicativa per subsistir, per viure, per desenvolupar-nos personalment, per evolucionar i madurar, per dur a terme la nostra tasca diària amb qualitat, per sentir-nos realitzats i, és clar, per ser feliços.
Potser és moment de reflexionar sobre la comunicació, a la qual no parem atenció que es mereix, potser per presses, rutines, ritme diari i rutinari, i és un instrument fonamental.
La capacitat daconseguir una comunicació positiva i eficaç és una cosa que saprèn. Comunicar no és un coneixement ni una qualitat innata, és més una habilitat que podem practicar, entrenar i millorar. No hem d'assumir que la nostra manera de comunicar és invariable ni depèn de la nostra personalitat i que no es pot modificar ni millorar.
Una conducta socialment hàbil es defineix com un conjunt de conductes emeses per un individu en un context interpersonal que expressa sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets d'aquest individu d'una manera adequada a la situació, respectant aquestes conductes en els altres i resolent de immediatament els problemes sorgits en una situació determinada minimitzant la probabilitat de futurs problemes.
Les habilitats socials són essencials per obtenir dos tipus dobjectius:
– Objectius afectius: aconseguint relacions satisfactòries, establint amistats i relacions amoroses.
– Objectius instrumentals: permetent activitats amb èxit que es realitzen a la comunitat, la utilització d'institucions socials i prestacions.
A la comunicació hem de diferenciar principalment tres components:
– Verbal: La parla, el contingut del missatge.
– Paraverbal: volum de la veu, l'entonació, la fluïdesa, la velocitat, el temps de parla…
– No verbal: La mirada, el somriure, gestos postura corporal…
En el context laboral en general, i en el sanitari en particular, la comunicació és de vital importància, ja que permet la creació dun nexe dunió entre els membres de lentitat, que habilita la transferència de pensaments, opinions i conceptes i la derivació duna resposta. Així mateix, permet transmetre la informació professional a l'usuari, la qual s'hi ha d'adaptar. Si la comunicació és eficaç, pot ser una eina per facilitar l'èxit d'una mediació.
En determinats àmbits laborals com el sanitari, és fonamental l'adquisició de certes habilitats comunicatives relacionades amb les competències emocionals que afavoreixin la participació de les parts. Treballar l'escolta activa, amb una atenció veritable per comprendre les necessitats, és imprescindible per obtenir els millors resultats dins de la mediació en aquest àmbit.
El Màster de Mediació i Gestió de Conflictes Multidisciplinaris i la especialitat de mediació sanitària que ofereix l'Escola Internacional de Mediació, pot ajudar-te a cobrir aquest àmbit i servir com a complement fonamental a altres àmbits professionals, permetent accedir als principals registres.
