«Les persones no recorren a la mediació per descongestionar els jutjats, hi van perquè creuen que és una bona manera de resoldre els seus conflictes».
Eva Susana Fernández és especialista en resolució de conflictes de família, civils, mercantils, empresa i administració pública. A més, és fundadora de Tarc, el primer centre de mediació privat homologat per la Generalitat de Catalunya, i va fer un màster en Resolució Alternativa de Conflictes. També és membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i del Centre de Mediació del Departament de Justícia, on forma part del grup d'experts en mediació familiar i intrajudicial. Té una experiència professional de més de 10 anys en la gestió de conflictes a l'àmbit privat i públic.
Es pot encarregar qualsevol mediador de qualsevol conflicte o es requereixen diferents especialitzacions per a cada classe de confrontació?
R: Hi ha un debat obert sobre si cal l'especialització del mediador o si per contra no ho és. Crec que és important que el mediador conegui i se senti còmode en l'àmbit en què intervindrà, però a parer meu no és requisit imprescindible que estigui especialitzat; de fet, això us permet poder apreciar aspectes més amplis que faciliten la resolució del conflicte. Tampoc cal oblidar que a la mediació poden intervenir altres professionals amb la funció d'assessorar en els dubtes que puguin sorgir.
Quines limitacions podria tenir la figura d‟un mediador en la resolució d‟un conflicte?
R: Si parlem de limitacions externes destacaria les següents:
- Dins un despatx privat, faria referència a les situacions en què la sol·licitud de mediació només la fa una de les parts en conflicte i el mediador s'ha de posar en contacte amb l'altra part i convidar-la a la mediació.
- A Tarc partim que per poder resoldre satisfactòriament un conflicte les parts han d'estar ben informades (quins drets i obligacions tenen respecte a la situació, quines opcions legals disposen, què diuen els estatuts d'una empresa davant d'aquesta situació, si es poden fer o no una obres, etc.). De vegades, ens trobem que les parts no acudeixen a professionals a assessorar-se, i això limita i dificulta de vegades poder gestionar el conflicte.
- I, finalment, m'agradaria destacar la importància que tots els professionals que intervenen de manera directa o indirecta (advocats, notaris, psicòlegs…) han d'estar en la mateixa línia o filosofia quant a la resolució de conflicte. En aquest sentit, nosaltres establim sinergies de col·laboració amb diferents professionals que comparteix aquesta manera de resoldre.
Pel que fa a limitacions internes del mediador, destacaria la formació de base. Amb això vull dir que, si sóc advocada, tinc una tendència a veure els conflictes des del prisma jurídic (encara que m'hagi format en gestió emocional) igual que un psicòleg tendeix a veure'ls des del punt de vista emocional (tot i que tingui coneixements jurídics) . Aquesta és la raó per la qual treballem amb un equip multidisciplinar, així abordem el conflicte des de tots els vessants.
Quins són els punts forts i febles de la Llei 5/2012 de mediació civil i mercantil?
R: Considero que la Llei 5/2012 és una llei correcta que estableix de manera general el marc en què s'ha de desenvolupar la mediació, encara que caldrà esperar-ne el desenvolupament i la regulació detallada a través del Reglament. M'agradaria destacar com a positiu els efectes en els terminis de caducitat i prescripció d'accions regulats a l'art. 4, ja que era una resistència que existia per anar a mediació des del punt de vista processal.
Sí que voldria matisar que la promulgació d'aquesta llei ha servit per donar un impuls important al desenvolupament de la mediació, així com a estendre l'existència d'aquesta manera de resoldre conflictes, no sols cap als ciutadans en general, sinó també cap a institucions i organitzacions ( ja siguin públiques o privades). Sense oblidar que ha permès que institucions i autoritats puguin, amb suport legal, derivar a mediacions dels conflictes que coneguin. Queda pendent coordinar la convivència d'aquesta regulació amb l'existent a les diferents comunitats autònomes.
[quote style="boxed" float="left"]«Dues empreses en conflicte van descobrir a través de la mediació que totes dues havien estat estafades, cosa que no hauria passat en un judici»[/quote]
A l'art. 4 de la Llei de mediació s'estipula un termini màxim de 15 dies des de la recepció de la sol·licitud de mediació fins a la celebració de la sessió. Creieu que aquest termini és suficient? Considereu que els mitjans electrònics han de ser un instrument d'ús habitual per agilitzar tràmits?
R: Al meu parer, el termini establert de 15 dies és suficient perquè les parts juntament amb el mediador donin per iniciada la mediació, no cal oblidar que una de les bonances de la mediació és l'agilitat.
Pel que fa a la utilització de mitjans electrònics, n'hi ha detractors en base al caràcter personalíssim de la mediació, ja que és vital la comunicació presencial de les parts; tanmateix, considero que la utilització de tecnologies pot ser molt útil i, per descomptat, poden agilitzar determinats tràmits. No obstant això, caldrà veure com es desenvolupa i en quins supòsits s'utilitza per poder avaluar-ne l'ús.
Quines despeses solen ser les més comunes durant un procés de mediació (deixant a part la pròpia remuneració del mediador)?
R: Les despeses que poden derivar d'un procés de mediació dependran de l'àmbit de què parlem, no és el mateix una mediació familiar en què les parts resideixen al mateix municipi que una mediació transfronterera; i dels professionals que hi intervinguin (advocats, pèrits, psicòlegs, administradors, notaris…).
¿Influirà aquesta llei en la saturació dels jutjats existents a Espanya?
R: És força habitual parlar que la raó per la qual s'està impulsant la mediació és la descongestió dels Jutjats i Tribunals, però crec que plantejar la mediació des d'aquest punt de vista és erroni. És evident que si se solucionen els conflictes fora dels òrgans judicials, els jutjats es descongestionaran. No obstant això, les persones no recorren a la mediació per descongestionar-los, acudeixen perquè creuen que és una bona manera de resoldre els seus conflictes. Les raons poden ser diverses: perquè hi ha una relació que ha de perdurar en el temps, perquè es vol tenir el control sobre el propi conflicte, o perquè senzillament qui els ho ha recomanat els genera confiança.
Podríeu explicar algun cas d'èxit en l'exercici de la vostra professió?
R: A la mediació de vegades passen coses que sorprenen les mateixes parts. Ens va arribar al despatx un cas mercantil en què dues empreses estaven embrancades en judicis civils des de feia més d'un any i es disposaven a iniciar la via penal, però per suggeriment del jutge van decidir participar en un procés de mediació. En ella van descobrir i van reconèixer que totes dues havien estat víctimes d'una estafa per part d'una tercera persona. Això va permetre que en menys d'un mes arribessin a un acord. Aquesta informació segurament no hauria sorgit en un judici.
[quote style="boxed" float="right"]«És important que el mediador conegui i se senti còmode en l'àmbit en què intervindrà»[/quote]
Els ciutadans tenen prou informació sobre què és la mediació per plantejar-se aquesta alternativa abans d'acudir als tribunals?
R: El desenvolupament de la mediació a Espanya, en els darrers anys, és inqüestionable. És cert que encara hi ha certa resistència a acudir-hi com a primera opció quan es té un problema, la qual cosa respon a diferents factors; i un d'ells, però no l'únic, pot ser que efectivament hi hagi desconeixement sobre la mediació i el paper dels professionals que la desenvolupen.
Avui dia, quin tipus de conflictes són els més freqüents en mediació?
R: Més enllà de parlar d'un tipus concret de conflicte, crec que el que tenen en comú els conflictes que arriben a mediació és la continuïtat en el temps. En general, acudeixen a mediació aquelles persones, empreses o organitzacions que tenen un conflicte i, per la raó que sigui, hi ha una relació d'interdependència, és a dir, supòsits de divorci si parlem de família, compliments de contractes en l'àmbit empresarial, problemes dins d'equips si parlem d'organitzacions…
És difícil fer que les parts confiïn en la neutralitat i la tasca del mediador?
R: Una de les habilitats o funcions que té la persona mediadora és generar confiança.
Si parlem de la confiança envers el procés i en el professional, no és especialment complicat aconseguir-la quan a les persones se'ls explica de manera clara “les normes del joc”. Per això és molt important que a la primera sessió quedin clars aquests aspectes.
Molt més complicat és fer que les parts en conflicte tornin a tenir un grau de confiança entre elles que els permeti gestionar de manera constructiva el conflicte.
Per acabar, quines expectatives de treball creu que genera la Llei de mediació?
R: Com he comentat al principi, la mediació s'ha desenvolupat molt els darrers anys. Estem en un període en què professionals, institucions i autoritats estan apostant per implementar-los. No obstant això, ara com ara no és una professió consolidada. Com deia Antonio Machado “caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar”, i això és el que crec que està passant amb la mediació, s'està caminant per construir el camí.
