Els mediadors/es coincidim a afirmar que la clau en mediació és tornar el poder de decisió a les seves legítimes propietàries, les persones intervingudes.
La societat global ens porta a cedir o atacar, però no ens prepara per regular les nostres emocions, escoltar, expressar i consensuar. No obstant això, les emocions són lessència de la vida estan implícites en la condició humana. La seva immaterialitat dificulta analitzar-les, conèixer-les, anomenar-les i ser conscients dels seus efectes en el nostre comportament. Les emocions són respostes complexes de l'organisme que és interessant conèixer i gestionar On són les emocions? Com s'estructuren? Quantes són? Com funcionen les emocions?
L'emoció s'activa a partir d'un esdeveniment (passat, present, futur, imaginari etc.), automàticament en fem una valoració (risc, un èxit, una amenaça etc..), s'activa una resposta emocional positiva o negativa que ens predisposa a actuar. La por ens fa fugir, la ira desperta impulsos d'atac, la tristesa ens fa venir ganes de plora i l'alegria de riure, etc.
El nostre repte com a professionals gestors de conflictes és actuar sent conscient de les nostres emocions i regular els seus efectes sobre els nostres actes i les nostres paraules, així com, acompanyar les persones mediades en aquest mateix procés.
Daniel Goleman al seu llibre sobre intel·ligència emocional, ens diu “Voldria imaginar que l'educació algun dia inclourà al seu programa d'estudis l'ensenyament d'habilitats tan essencialment humanes com autoconeixement, autocontrol, empatia i art d'escoltar, resoldre conflictes i col·laborar amb els altres”
Esmentant l'educació i el programa d'estudis, els meus pensaments assalta un poeta que em va impactar sent una adolescent estudiant de Batxillerat. Parlo d'Arthur Rimbaud i, en particular, del seu poema més celebri “el vaixell ebri”. Arthur Rimbaud immers en el remolí de les seves emocions i la seva caiguda als inferns va trobar a la paraula i la poesia el calma. Compartir el seu poema amb Paul Verlaine i posar per escrit les seves emocions, sentiments li va permetre apaivagar la tempesta
| El vaixell ebri (fragments) “He vist les ressaques, la tempesta sonora, els corrents, les mànigues -i de tot sé el nom-; vol de coloms a l'exaltada aurora, i mai he vist el que creu veure l'home. (……) Vaig veure el sol de plata, el nacre del mar, el cel ardent, horrors encallats a les terres badies i molta recargolada i gegant serp caient dels arbres, amb fragàncies ombrívoles.“ Arthur Rimbaud |
Característiques d'un bon mediador/a
El mediador disposa d'una poderosa eina les paraules, el llenguatge i els elements de la comunicació. La professió d'origen pot servir per comprendre el problema, però no n'hi ha prou. La mediació requereix un coneixement sòlid de la comunicació humana i de l'univers de les emocions. Implica aprendre i entrenar l'observació, la percepció i l'autoconeixement. Només descobrirem les actituds en els altres si som capaços de veure les nostres.
El mediador/a, amb el seu escolta atenta emocional, pot ajudar a localitzar, centrar les emocions generades pel problema (ira, ansietat, pena, frustració, vergonya, orgull, por, angoixa, incertesa…) ia posar-los nom. El sentiment és precisament aquesta emoció feta conscient. El sentiment ha de ser atès per generar confiança, rescatar-lo, demostrar empatia i gestionar-lo, per facilitar la comunicació. Aquesta connexió pensament-emoció-acció ens condueix a la psicologia conductual-cognitiva que descriu un circuit que connecta el pensament (idees, creences, suposicions) amb l'emoció (sentiments, humor, reaccions) i la conducta (actuació, fets, gestos, maneres, expressions).
El mediador/a no pot ignorar aquesta connexió i la part positiva és que podem indagar en aquest procés infernal d'emocions, sentiments que les persones han dut a terme al llarg del conflicte. Quan les persones intervingudes distorsionen la seva comunicació atorgant significats, raonaments a fets, esdeveniments o pensaments, podem acompanyar-los en la presa de consciència del significat donat a les dades i ajudar-los capgirar. Amb això, els posarem en disposició d'agafar les regnes de la seva vida i trobar un espai comú des d'on consensuar una interpretació compartida que els permeti tenir en compte els seus interessos i necessitats.
Fisher, Ury i Patton afirmen que el conflicte no és a la realitat objectiva sinó a la ment de les persones. La veritat és, simplement, un argument més per tractar les diferències. La diferència existeix, perquè existeix a les seves ments. Les esperances, encara que infundades, poden causar una guerra. Els fets, encara que es verifiquin, poden no contribuir gens a la solució del problema […] Finalment, és la realitat, com la percep cadascuna de les parts, cosa que constitueix la sortida.
Conclusions finals
Per concloure en primer lloc, assevero que una de les competències essencials per a un gestor/a del conflicte és l'emocional entesa com la capacitat per prendre consciència, comprendre, expressar i regular de manera apropiada els fenòmens emocionals.
En segon lloc, igual importància, reivindico el poder de la paraula. Parlar és expressar amb paraules el que pensem, sentim, fem, ens imaginem o percebem a través dels sentits. Avui sabem que les neurones del llenguatge estan íntimament connectades amb les neurones encarregades de raonar, de regular les emocions, i de moltes altres funcions vitals. El llenguatge forma part essencial del centre de comandament de lésser humà.
Finalitzo el meu article amb aquesta frase que il·lustra a la perfecció les meves conclusions “a al llarg de la història humana, els nostres més grans líders i pensadors han fet servir el poder de les paraules per transformar les nostres emocions, per allistar-nos a les seves causes i per donar forma al curs del destí. Les paraules no només creen emocions, també creen accions, i de les nostres accions flueixen els resultats de la nostra vida” Tony Robbins, 2000.
Em dic Blanca Barredo, autora d'aquest post i docent a l'Escola Internacional de Mediació, si t'interessa conèixer més sobre això pots visitar el meu perfil de LinkedIn fent clic a aquest enllaç.
Bibliografia d'interès
Bisquerra,R. (2016). 10 idees clau Educació emocional. Barcelona Graó.
Vermelles Marcos,L. (2019) Som el que parlem. El poder terapèutic de Parlar i parlar-nos. Barcelona Grijalbo.
Bisquerra, R. (5a edició 2020) Univers d'emocions Barcelona. Edició PalauGea El laberint de les paraules i les emocions en mediació.
