La vida emocional dels adolescents es caracteritza per la polarització afectiva: els estats poden canviar en qüestió de minuts, oscil·lant entre: dependència-independència; amor-odi; idealista-espiritual-materialista exigent; individualista exagerat-membre submís del seu grup; energètic imparable- “pasota” passiu; auster-exquisit (Kreuz, 2011, citat a Trujillo, 2019).
Dimensions com la exigència vs permissivitat i aferrament vs desaferrament que els pares i mares mostrin en la seva interacció amb els fills en aquesta etapa, seran determinants per saber si els fills inhibeixen i controlen les seves conductes o, per contra, si s'enfronten de manera explícita a les situacions familiars que els creen frustració i impotència.
Cicle de violència
Tot això pot generar un cicle recurrent convivencial perniciós per a la relació entre pares i fills. Com indiquen Micucci (1995) i Omer (2004) (citats a Trujillo, 2019) quan s'inicia el cicle de la violència els fills s'orienten cada cop més cap al poder, mentre els pares ho fan cap a la indefensió.
Això fa que els pares se centrin en els aspectes negatius de la relació amb els seus fills, disminuint latenció i el reconeixement cap a les qualitats positives que els seus fills evidencien en la interacció amb ells.
Mediació com a oportunitat per solucionar aquests casos
Com a prevenció o intervenció, en casos on no hi hagi un procés violent, la mediació es presenta com una oportunitat magnífica perquè tants pares com fills se sentin més escoltats i puguin posar-se al lloc de l'altra part.
Per afavorir la relació entre pares i fills la mediació es pot desenvolupar a través de diferents tècniques terapèutiques que provoquin un apropament de postures.
Tècniques per a la mediació
Tècniques com la metàfora de l'eriçó, l'escriptura sense censura, les frases creuades, les relacions bilaterals… suposen eines fonamentals perquè la mediació entre pares i fills arribi a bon port.
En aquest procés psicoeducatiu convé saber si ens trobem davant pares dictadors, hiper protectors, delegants o permissius.
Tècnica de la metàfora
Per treballar l'aferrament amb pares sobreprotectors podem utilitzar tècniques com la metàfora “l'emancipació dels óssos”:
Els óssos solen néixer en ventrada d'un o dos exemplars i són educats generalment per les seves mares. Són elles les que els ensenyen a evitar perills, a pescar ia seguir rastres als boscos.
Una de les primeres coses que la mare gosa ensenya als seus fills és posar-se fora de perill davant un possible perill. Quan ella anticipa una situació perillosa gruny fent un senyal. Els ossencs en sentir el senyal s'enfilen a dalt de tot de l'arbre més proper que troben. La mare, amb els cadells fora de perill, queda alliberada per enfrontar-se al perill amb més seguretat.
Quan la situació d'amenaça ha passat, la mare ós fa un nou senyal i els seus ossens responen a la seva trucada baixant dels arbres que els havien servit de refugi…
Vols conèixer el final i com fer-la servir en el procés de mediació entre pares i fills?
Aquesta i altres tècniques, juntament amb una anàlisi detallada dels factors que possibiliten la violència filioparental, podràs trobar-les a els nostres cursos i màster en mediació.
T'esperem!
T'animes?
Bibliografia:
Trujillo, JJ (2019). Menors en risc: la violència dels menors en diferents contextos socioeducatius. Revista Pau i Conflictes, 12(1), 229-249.
