Mediació veïnal Vs Mediació comunitària

De vegades, ens trobem que mediació comunitària i mediació veïnal són termes que s'utilitzen indistintament, quan tenen connotacions i matisos propis que han de ser objecte de consideració per no confondre ambdues figures que, si bé hi estan relacionades, entenem que no hi fan referència.

La comunitat és un concepte més ampli que el veïnatge. En aquest sentit i d'acord amb les definicions aportades pel Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, el veïnatge pot ser entès com el “Conjunt de les persones que viuen als diferents habitatges d'una mateixa casa, o en diverses immediates les unes de les altres.”, mentre que la comunitat es defineix com “Conjunt de persones d'un poble, regió o nació.”

Així, en el treball en mediació, l'àmbit veïnal es pot abordar des d'una perspectiva estrictament privada, en parlar-se de relacions que corresponen a l'esfera particular, sense que una intervenció des de l'àmbit públic sigui, en principi, necessària.

En les relacions de veïnatge, d'acord amb el que recull la pròpia Exposició de Motius de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, cal procurar que les normes que es dictin (afegirem nosaltres, acords que es adoptin) estiguin dirigides a assegurar que l'exercici del dret propi no es tradueixi en perjudici de l'aliè ni en detriment del conjunt, per poder aconseguir així una convivència normal i pacífica.

En canvi, gosem dir que la mediació comunitària stricte sensu (pensada per i per al ciutadà) no s'entén sense intervenció del que és públic. I això, ja que, és a l'Administració pública a qui correspon servir amb objectivitat els interessos generals i treballar pel bé comú, tal com propugna -entre d'altres- la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol (Constitució Espanyola).

Dins dels principis generals que regeixen l'actuació administrativa recollits a l'art. 3.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, trobem a títol exemplificatiu (sense que aquest constitueixi un llistat exhaustiu) els següents, que podrien servir de base per fonamentar la promoció d'un servei de mediació comunitària:

• Servei efectiu als ciutadans.

• Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans.

• Participació, objectivitat i transparència de lactuació administrativa.

• Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió.

• Bona fe i confiança legítima.

• Eficiència en l'assignació i la utilització dels recursos públics.

En definitiva, la mediació té cabuda a l'àmbit privat, però també a l'àmbit públic, posseint el mediador comunitari un perfil integral que li permetria abordar tots dos.

Si bé, arribats a aquest punt, estimat/da lector/a, podràs intuir que treballar per a allò públic 1) no sempre resulta senzill i 2) requereix conèixer i manejar les possibles vies d'accés i actuació, a més del maneig de tècniques i habilitats adaptades a les particularitats de lentorn de treball.

És per tot això que, a l'Escola Internacional de Mediació, comptem amb l'especialitat en mediació comunitària, un curs acreditat davant del Ministeri de Justícia (ID 16011) on explorem els conflictes a l'àmbit comunitari/veïnal, amb la idea de capacitar a el nostre alumnat i augmentar-ne l'ocupabilitat en una matèria tan interessant, pràctica i dinàmica.