El model de relació a la llar i la qualitat del vincle afectiu entre els integrants del grup familiar, depenen, en gran mesura, del bagatge personal de tots i cadascun dels integrants del grup familiar. La família és el primer eix de socialització per als fills i el nivell d'interacció existent en aquest àmbit determina la vida dels seus integrants, també fora del mateix.
Enfront del compromís de per vida amb la parella, el valor de la fecunditat, el sacrifici, la marcada asimetria entre pares i fills i els rols de gènere molt definits, actualment es prioritza la democratització en la relació entre els cònjuges, la primacia de la companyonia, l'ús voluntari i racional de la concepció, una major equitat en els rols de gènere, el dret a l'autorealització i per una autonomia més gran en l'exercici de la parella (Estévez, Jiménez i Musitu, 2007).
Tot això ha propiciat, entre altres coses, que els adolescents intentin marcar límits amb els pares i intentin aconseguir que hi hagi un pla en la seva vida personal al qual no han d'accedir els pares, per molt preocupats que aquests es mostrin per ells.
Per aquest mateix motiu, estem vivint una transició des d'un model proteccionista de pares a fills a un model on els fills reivindiquen independència a l'hora de prendre decisions al voltant de circumstàncies que passen a les seves vides, però paradoxalment, és el moment històric a on els fills i les filles allarguen la convivència amb els pares fins a edats que anteriorment s'haguessin considerat avançades o molt avançades.
En no poques ocasions, aquestes i altres circumstàncies comporten una sèrie de problemàtiques que desemboquen en conflictes: de parella, intergeneracionals, sobre custòdia…
La mediació familiar com a pilar per a resolució pacífica dels conflictes
La mediació familiar part del 1919 als EUA, en la legislació existent en aquella època sobre conciliació familiar. Fet refutat i consolidat dècades després (60-70) quan es va començar a utilitzar de manera sistemàtica la mediació en els casos de separació.
Actualment, a aquest país, cada estat té la seva pròpia legislació sobre mediació familiar. En el cas d'Espanya, els antecedents es remunten al 1981 amb la implantació de la Llei Espanyola del Divorci. Sent la dècada dels 90 quan a Madrid, Barcelona i el País Basc, es van crear les primeres entitats privades dedicades a l'exercici de la mediació familiar.
La definició de la mediació familiar és complicada, per la constant evolució de la família, així com l'abast privat de les qüestions que se susciten a l'àmbit familiar, cosa que incideix en la casuística en les relacions familiars (Pérez Giménez, 2006). La mediació familiar consisteix en lús daquest mètode alternatiu de resolució de conflictes en làmbit del Dret de Família.
L'objectiu és arribar a la solució integral d'un conflicte entre parts en disputa (poden ser dues o més persones) evitant, així, arribar a la instància judicial. La meta del procés és assolir un acord durador i just, fruit del compromís i de l'entesa entre les parts.
El mediador familiar s'ha de constituir com a guia i catalitzador a través del diàleg multidireccional que potencia l'anàlisi reflexiva de les parts perquè siguin conscients dels causants de les situacions conflictives. De vegades, impedeix l'escalada de conflictes i ajuda les parts a superar un estancament del conflicte.
El mediador no pot ser frívol o inepte en fer la seva tasca. Té molt clar un precepte fonamental: el poder descansa a les parts, per tant, ha d'exercir la seva tasca de manera conscient i constructiva per portar les parts a acordar termes acceptables d'acord.
Per tot allò descrit, els objectius que es persegueixen amb la mateixa són els següents:
- Construir relacions i afavorir la comunicació, elevant la satisfacció psicològica i personal.
- Disminuir tensions i fomentar el comportament pacífic, encoratjant la cooperació.
- Limitar les conseqüències negatives per als fills després d'un divorci.
- Assumir la nova situació familiar.
- Garantir el dret dels menors de tenir els dos pares en igualtat de condicions.
- Treballar els sentiments de culpabilitat.
- Proporcionar una informació adequada per a tots els membres de la família.
- Permetre que les responsabilitats siguin assumides pels participants.
- Ajustar els acords o les opcions a les necessitats reals.
- Evitar el sentiment guanyador/perdedor.
- Afavorir la flexibilitat i la col·laboració davant dels canvis.
- Disminuir-ne el cost afectiu, econòmic i temporal.
- Aconseguir un alt grau de compliment de les resolucions judicials.
- Permetre gestionar els seus acords als membres d'una família.
- Afavorir les conductes responsables, especialment pel que fa als acords presos en relació amb els/les fills/es.
- Reorganitzar les relacions familiars en el moment de la separació o després defectuar-la.
- Tornar la responsabilitat a les parts en conflicte, tant pel que fa als acords que puguin adoptar relatius als fills, o als pactes de dret disponibles que puguin convenir.
- Etc.
