Educar per a la Pau és el compromís que tot professional de l'acció socioeducativa hauria d'adquirir per fomentar una cultura que possibiliti la posada en pràctica dels Drets Humans Universals. No obstant això, no és una tasca complexa en temps on el negacionisme climàtic, el patriarcat, el clima bèl·lic... donen mostres diàries del contradictori del sistema en què estem inserits.
En un marc contextual a nivell mundial on hi ha innombrables situacions de violència, secundades pels governs d'aquells països que ostenten més poder sobre altres que posseeixen matèries primeres, el domini de les quals és anhelat per les grans multinacionals que dirimeixen en molts casos l'esdevenir dels mateixos i que d'una manera o altra donen suport als primers en aquestes accions per tal de poder gestionar l'explotació i el mercat d'aquestes matèries primeres, a fi de maximitzar els seus beneficis en detriment del desenvolupament dels qui habiten aquells països portadors de les mateixes, resulta difícil construir una cultura de convivència que veritablement sigui potenciadora d'un canvi, que permeti als pobles del món poder cohabitar de manera pacífica en igualtat de condicions i sense cap mena de menyscapte.
Aquests conflictes legitimats a nivell mundial, per diferents entitats públiques i privades, no són exclusius d'aquests àmbits, dels quals s'ha parlat anteriorment, sinó que d'una manera o altra, a menor escala, es veuen reflectits, diàriament, en àmbits com : el comunitari, l'escolar, l'universitari o el familiar (entre d'altres) (Trujillo i Romero-Acosta, 2016).
El paper del mediador en la resolució de disputes entre estudiants i personal docent
Després del que s'ha dit, com a agents socials, no podem caure en el derrotisme que res o poc es pot fer, sinó que ens ha de servir com a anàlisi reflexiva per incidir en la idea que les realitats contextuals de cada centre educatiu es poden modificar amb una gestió que possibiliti pensar en el present de cadascun dels membres de la comunitat educativa.
El nombre de casos de violència i assetjament cap als docents van augmentar prop d'un 23% el curs 2020-2021 a causa de la tornada a la presencialitat, segons el darrer informe del servei del Defensor del Professor de l'Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament (ANPE). Els casos de violència i assetjament cap als professors van augmentar un 23% durant el curs passat, segons ANPE. Això ens dóna una mostra de la problemàtica existent, de vegades, en la relació professor-alumne, vinculat a múltiples factors psicosocials. Les agressions de professors a alumnes (agressions verbals, discriminació, amenaces) són més freqüents del que es pogués pensar d'acord amb les dades aportades pels mateixos professors a l'informe sobre violència escolar (Defensor del Poble, 2018). En aquest informe, els professors manifesten que al seu centre s'han produït agressions de professors a alumnes com ridiculitzar (51,7%), tenir mania (45,7%), insultar (43,3%), intimidar amb amenaces (18,3%) .
Aquest brou de cultiu, juntament amb altres esdeveniments que es viuen des de fa dècades, com el bullying, ha possibilitat legislar per tenir eines que ajudin a mitigar les situacions conflictives que es plantegen als centres. A la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència es va fer palesa la creació per al curs 2022/2023 de la figura coordinador de benestar com una mesura a implementar dins de l'Agenda 2030.
Aquesta figura es configura com un especialista en implementar el pla de convivència i els protocols d‟actuació davant d‟indicis d‟abús i maltractament, assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere, violència domèstica, suïcidi, autolesió i qualsevol altra forma de violència . Tot i això, com s'ha vist després d'aquest primer curs, cal una formació en mediació molt més específica per a tots aquests professionals i per a tota la comunitat educativa en general.
El mediador s'ha de constituir com a guia i catalitzador a través del diàleg multidireccional que potencia l'anàlisi reflexiva de les parts perquè siguin conscients dels causants de les situacions conflictives. De vegades, impedeix l'escalada de conflictes i ajuda les parts a superar un estancament del conflicte. El mediador no pot ser frívol o inepte en fer la seva tasca. Té molt clar un precepte fonamental: el poder descansa a les parts, per tant, ha d'exercir la seva tasca de manera conscient i constructiva per portar les parts a acordar termes acceptables d'acord.
D'acord amb Jares (2001) els objectius fonamentals del mediador són els següents:
- Afavorir i estimular la comunicació entre les parts en conflicte, procés que sol portar el control de les interaccions destructives.
- Promoure que les dues parts comprenguin el conflicte de manera global, i no només des de la seva perspectiva.
- Ajudar que les dues parts analitzin les causes del conflicte, separant els interessos dels sentiments.
- Afavorir la conversió de les diferències en formes creatives de resolució del conflicte.
- Restablir, sempre que sigui possible, les possibles ferides emocionals que hi poden haver entre les parts en conflicte.
Igualment, Peters (1955) afirma que les tres qualitats principals d'un mediador eficaç han de prevaler:
- Experiència en la negociació, ja que ha de ser capaç de comprendre ràpidament què és el que caracteritza cada cas, i de comprendre el que està subjacent, les forces relatives i les estratègies.
- Objectivitat: El mediador ha de tenir prou imaginació per posar-se al lloc de cada part.
- Imparcialitat: Per guanyar-se la confiança de totes dues parts necessita imparcialitat, no mostrar tendències cap a cap dels subjectes.
Tot això es resumeix de la manera següent:
Taula 1. Rol del mediador
Font: Ortuño-Muñoz i Iglesias Ortuño (2015)
Eines pràctiques: Estratègies per prevenir i manejar el bullying a través de la mediació escolar
La mediació és un dels processos claus per a la prevenció de l'assetjament escolar, combatent el conflicte en les fases inicials, partint dels alumnes com a agents de canvi i transformació per a un benefici comú.
La mediació pot evitar la freqüència o la repetició de les agressions o de la violència, pal·liar la indefensió i fins i tot transformar la intencionalitat a través de l'empatia. Per això és vital que l'escola desenvolupi l'autonomia i el cultiu de la raó dialògica a través del foment dels programes de mediació que facilitin un diagnòstic de les situacions conflictives prèvies al bullying.
Entre les eines de la mediació per treballar el bullying, podem destacar les següents:
- Observació de l'alumnat
Seria molt important que fins i tot en els moments de lleure els alumnes estiguessin supervisats per adults que poguessin detectar potencials agressions i/o conductes que tenen tant víctimes com agressors.
- Adaptar programes ja existents com els descrits en una altra de les nostres entrades al bloc (https://eimediacion.edu.es/ser-mediador/noticias-escuela-mediacion/como-se-usa-la-mediacion-para-frenar-el-bullying/ )
Tant el Programa TEI com el Programa AVE han obtingut magnífics resultats en la detecció i intervenció en assetjament escolar
- Mesures educatives i de protecció immediata
Seguint el protocol del centre s'han de prendre totes les mesures adequades per protegir la víctima i que els actes de violència no es continuïn donant.
- Educació fonamentada en els Drets Humans Universals
Per això, convé desxifrar el “currículum ocult” per analitzar les relacions existents a tots els nivells al centre i, amb això, dur a terme una educació molt més humanística, allunyada de la competitivitat i sense tenir el mercat com a contínua referència (que és precisament un dels “mals” actuals del sistema educatiu, a tots els seus nivells).
Tot això, constituirà una cultura organitzativa, estratègica preventiva que ajudés a fomentar una convivència pacífica amb vista al compliment dels ja esmentats Drets Humans Universals.
Coneix tots els detalls al màster número 1 del sector de la mediació.
