El conflicte és una condició humana natural, i l'esport no hi és aliè. De fet, moltes situacions de conflicte es donen al camp esportiu. Una directiva insatisfeta amb l?exercici de l?entrenador, uns jugadors que no estan d?acord amb el resultat d?un partit, el públic creant situacions tenses…
Quins tipus de conflictes hi ha a l'esport?
Bermejo i Bonet (1998) estableixen una classificació dels conflictes esportius en funció de la reglamentació legal. Destaquen els conflictes de caràcter laboral, penal i civil.
- De caràcter laboral: Es refereixen a aquells que estan relacionats amb la subscripció d'un contracte, ja sigui oral o escrit. Solen produir-se entre les entitats esportives i els professionals que hi treballin, especialment, entrenadors i esportistes. Entre altres conflictes, es poden destacar els següents: a) destitucions dels entrenadors durant la temporada; b) rescissió del contracte per part dels jugadors, especialment, tot allò relacionat amb la negociació de la clàusula de rescissió; c) jugadors que no compten amb la confiança de l'equip tècnic, per la qual cosa no juguen, però no se'n van del club perquè tenen una fitxa/salari elevat id) negociacions de les condicions salarials entre les associacions de jugadors i els clubs esportius.
- De caràcter penal: Relatius a les agressions, lesions, atemptats a l'honor de les persones com a conseqüència de crítiques i desqualificacions de membres de Federacions i Clubs, amb especial incidència en els membres dels Comitès disciplinaris. Entre altres casos, els relacionats amb:
- Disputes entre directius de diferents clubs amb certa rivalitat.
- Disputes entre aficions de diferents equips.
- De caràcter civil: Són els més freqüents i fan referència a aquells conflictes de naturalesa «privada». Poden donar-se:
- Entre clubs esportius, entitats de promoció esportiva, agrupacions de clubs o entre aquests i membres de les mateixes. Per exemple, a causa de lús compartit dinstal·lacions esportives, traspassos de jugadors en categories inferiors, etc.
- Entre membres pertanyents a una mateixa entitat esportiva. Per exemple: sortides i ingressos de socis, compliment dels drets i les seves obligacions, administració del patrimoni i altres qüestions econòmiques, compliment del règim disciplinari, etc.
Com dur a terme la mediació a l'àmbit esportiu?
Cada cop són més les persones que resolen els seus conflictes parentals i civils a través de la mediació. En canvi, al terreny esportiu, no és un tan conegut. Això pot ser perquè tendeix a confondre's amb altres mesures de resolució de conflictes com l'arbitratge. És indispensable que en primer lloc, els professionals de l'exercici coneguin en què consisteix la mediació, quins són els seus característiques i els avantatges que ofereix contra altres procediments ja existents. Així mateix, és just donar a assabentar-se les diferents experiències que es realitzin en sentit orient, i comparar-les amb altres experiències en què s'utilitzin altres procediments com l'arbitratge.
Tal com aprofundeix «La revista de Mediació», a mesura que la mediació sigui coneguda per les persones pertanyents al món de l'esport, aquestes podran decidir si establir aquest procediment com a forma de resolució en les possibles disputes. En aquest sentit, el TAS/CAS recomana que, en els contractes signats a l'àmbit esportiu, es reculli de forma expressa que la mediació sigui la forma escollida per resoldre els conflictes entre els signants.
Per a això, planteja la clàusula següent: «Qualsevol disputa, controvèrsia o reclamació que sorgeixi de, o es relacioni amb aquest contracte i qualsevol modificació posterior de, o en relació amb aquest contracte, incloent-hi però no limitat a la seva formació, validesa, obligatorietat, interpretació, execució, incompliment o terminació, així com les reclamacions extracontractuals seran sotmeses a mediació de conformitat amb el reglament de Mediació del Tribunal dArbitratge esportiu. L'idioma que s'utilitzarà a la mediació serà…».
També és convenient instaurar a les diferents entitats esportives una cultura de pacificació, de manera que els membres puguin aprendre com resoldre de forma autònoma i pacífica les seves disputes. Per això, és important comptar amb la participació de les diferents federacions i clubs.
Finalment, els serveis de mediació oferts han de ser tan accessibles com sigui possible, adaptant-se a les característiques específiques de l'esport, com per exemple, la disponibilitat de les parts, ja que hi ha casos on alguna o totes les parts viatgen amb assiduïtat (ex: competicions de caràcter autonòmic, nacional o internacional).
La mediació pot ser utilitzada per qualsevol persona pertanyent al món del esport que vulgui solucionar un conflicte mitjançant aquesta via. De manera que en el moment en què sorgeix un problema entre dues o més persones, aquestes poden sol·licitar a l'entitat mediadora l'inici d'un procés de mediació. Per exemple, un dirigent d?un club que té problemes amb l?entrenador d?un equip perquè els pares s?han queixat del tracte amb els jugadors de categories inferiors, sol·licita un procediment de mediació.
Quan les parts han acceptat la mediació, en el nostre exemple, l'entrenador, el dirigent del club i algun pare representant dels altres, s'iniciaria el procés. Aquest es podria dur a terme a les instal·lacions del club amb la finalitat de facilitar-ne l'accés i la comoditat. En cas que una de les parts considerés que aquest espai no és adequat, es buscaria un espai extern a la entitat esportiva.
Coneix a fons en què consisteix la mediació esportiva i la seva utilitat al mercat laboral de la mà de la nostra formació.
