Mediació educativa de la mort
La mort és un fenomen a la nostra vida que està present, paradoxalment, fins al dia del nostre darrer alè. Quan passa a prop nostre, ens obliga a reconèixer la seva existència, així com la nostra pròpia vulnerabilitat i condició finita.
Si bé, els uns i els altres, en major o menor mesura, hem conegut la mort a través de la mort d'éssers estimats, mai no hem viscut la nostra pròpia mort, que es postula com una reflexió contínua en el nostre esdevenir diari, a través de preguntes que formulem que, molt a desgrat nostre, no tenen resposta. Savater (1999) ho descriu de la següent manera:
Em moriria jo, tot i ser jo. La mort ja no era un assumpte aliè, un problema dels altres, ni tampoc una llei general que m'aconseguiria quan fos més gran, és a dir: quan fos un altre. Perquè també em vaig adonar llavors que quan arribés la meva mort continuaria sent jo, tan jo mateix com ara que me n'adonava. Jo havia de ser el protagonista de la veritable mort, la més autèntica i important, la mort de què totes les altres morts no serien més que assajos dolorosos. La meva mort, la del meu jo! No la mort dels “tu”, per estimats que fossin, sinó la mort de l'únic “jo” que coneixia personalment! És clar que passaria d'aquí molt de temps, però… No m'estava passant en cert sentit ja? No era adonar-me que em moriria jo, jo mateix, també parteix de la pròpia mort, aquesta cosa tan important que, tot i ser encara un nen, m'estava passant ara a mi mateix ia ningú més?
Duel
Per la seva banda, el duel és un procés de transició, un procés que suposa una afirmació de terminació de la vida i una afirmació de continuació de la vida. Quan mor una persona important i la família i l'individu comencen a acusar la pèrdua, el món canvia i el significat es veu alterat, la vida es veu alterada. El procés de dol facilita trobar una nova identitat, canviar les coordenades, trobar un sentit nou. Al final, el procés de dol consisteix a construir una narrativa nova sobre la pròpia història i la pèrdua soferta.
Pedagogia i didàctica de la mort
La educació per a la mort es fonamenta en la idea que, evitant-ne la negació, les actituds i les pràctiques que s'hi relacionen en la cultura occidental permetran que els individus i les institucions estiguin en millors condicions per enfrontar-la (Cantero, 2013). Per això, és fonamental que, tant des de l'escola, com des d'altres entitats socials que treballen per millorar la qualitat de vida de diferents grups de persones, es formi els professionals i els alumnes i individus «receptors» dels seus serveis perquè elaborin un concepte i un procés de la mort menys artificiós i condicionat a nivell cultural.
Es pot entendre la pedagogia de la mort, a través de la definició de De la Herrán et al. (2021), és a dir, la parcel·la de la pedagogia que investiga tot allò relacionat amb la inclusió de la mort a l'educació i l'ensenyament, partint de: la Didàctica i organització escolar, de la Teoria i història de l'educació i dels Mètodes de recerca i diagnosi en educació. Entenent, per tant, la didàctica de la mort com l'aplicació teoricopragmàtica de l'Educació per a la mort. Orientant-se aquesta cap a fonamentar l'ensenyar, aprendre, desaprendre i reaprendre en funció de la (auto)formació d'alumnes i professors (Herrán i Cortina, 2007).
Incloent, entre altres aspectes, la planificació didàctica, el clima social, la motivació, l'aprenentatge formatiu, la metodologia didàctica, els recursos, incloses les TIC, la didàctica de la creativitat, l'avaluació docent i discent, l'atenció a la diversitat, la tutoria (De la Herrán et al., 2021). L'educació per a la mort i la pedagogia de la mort en faciliten la consciència com una Presència que omple la vida de sentit i de valor.
A més, proposen fer evident que la mort no només existeix quan perdem algú. Patim pèrdues al llarg de la vida, des que naixem. Abordar les pèrdues parcials des de la pedagogia de la mort facilita el desenvolupament de ferramentes que minimitzen l'efecte de desconcert que provoca la pèrdua i el patiment. Si atenem al relat de Savater (1999), podem observar com descriu una de les etapes de la vida en què ens trobem amb aquest “adonar-me'n”, el descobriment de la pròpia mort i fer-me conscient que “jo també he de morir algun dia”.
La consciència de la pròpia finitud ens obre a la consciència del propi Jo. I amb paraules de Savater: “Jo havia de ser el protagonista de la veritable mort, la més autèntica i important, la mort de què totes les altres morts no serien més que assajos dolorosos. La meva mort, la del meu jo!” Alhora que la consciència de finitud ens desperta a la consciència del propi jo, també ens desvetlla la seva mort.
Què té a veure la pedagogia de la mort amb la mediació educativa
La mediació educativa és la disciplina encarregada de construir eines per trobar possibles alternatives de solució a les problemàtiques generades a l'àmbit educatiu. L'objecte final ha de ser la mediació a través d'iguals, atès que entre ells hi ha una dimensió horitzontal que no és característica en altres tipus de relacions en aquest àmbit (com pot ser la relació alumne-professor). Aquesta fomenta que els estudiants puguin resoldre i aprendre de les disputes interpersonals que es produeixen entre ells ia partir de la mateixa s'estableixen canvis en la forma que tenen els alumnes d'entendre i resoldre els conflictes.
Quin conflicte i possibilitat d'autogestió més gran que el fet d'assumir la mort d'un ésser estimat?
L'escola és transmissora dels valors i tabús socials i la mort és un tema que amb prou feines té cabuda als centres i aules escolars. Per tant, cal ressaltar el poder de la comunicació i de la paraula tan presents al procés mediador. On es busca des del primer moment, igual que en el procés de dol, posar de manifest el que sentim per evidenciar com estem i què volem. Tot i que la nostra cultura es fonamenta en l'ús de la paraula, el silenci, moltes vegades, té tant poder comunicatiu i educatiu com aquesta. Tant és així, que quan tenim un problema solem actuar evidenciant de manera impulsiva què ens passa, tractant de resoldre'l el més aviat possible, sense donar-nos temps a meditar i reflexionar sobre les circumstàncies i causes que van donar origen a una determinada situació conflictiva.
De la mateixa manera, quan afrontem la pèrdua d'un ésser estimat o algun ésser estimat d'algú proper mor, intentem, per tots els mitjans, intervenir de manera immediata. Quan, en molts casos, el que es requereix és un procés d'atenció, escolta i observació que ajudi la persona implicada a pair la situació i prendre decisions, partint sempre d'un clima de seguretat i calidesa emocional.
La idea principal de les diverses religions és la de mostrar i fer complir, cadascuna des del seu enfocament particular, un codi moral sobre la vida, posant en morir el seu punt d'inflexió i conseqüència fonamental, per tal de dotar-los d'un sentit més profund . Siguin quines siguin les creences de cada tradició i religió, desplegar una mirada al voltant de la multiplicitat de versions que hi ha sobre la mort i sobre el “més enllà” eixampla la nostra pròpia “versió”, inevitablement influïda per la cultura. Alhora propicia una relativització de les creences aplanant el camí cap a una comprensió transcultural i transreligiosa de la vida i de la mort.
Per tot això, la mediació en el procés de dol és una eina indubtable, i gairebé imprescindible, ja que aspira a complir una sèrie d'objectius vitals dignes de menció:
- Conceptualitzar la mort i el dol com a mitjà per fomentar una narrativa que qüestioni els tabús existents.
Cal recordar que el model circular-narratiu de Sara Cobb es fonamenta a canviar la història que porten les parts, construint una història narrativa alternativa.
- Definir el dol i el significat de la mort en altres cultures, per a un enteniment més gran del que significa la mort en la societat actual.
Cosa indubtablement amb l'objecte d'estudi de la mediació intercultural.
- Construir els fonaments i les bases teòriques necessàries cap a una pedagogia socioeducativa de la mort.
On, com hem vist, la mediació educativa esdevé una eina gairebé imprescindible.
Segueix formant-te al món de la mediació gràcies a màsters com aquest. No et quedis sense la teva plaça.
