La mediació és un procés en què s'assoleixen acords consensuats als conflictes interpersonals, ja sigui de manera intrajudicial o extrajudicial, comptant amb la persona mediadora com a guia al llarg del procés.
L'acord a què s'arriba en un procés de mediació té la mateixa validesa legal que un contracte entre parts, de manera que cada persona ha de complir les condicions establertes a l'acord intervingut, tenint els termes d'aquest acord un caràcter vinculant i per tant sent de compliment obligat per a les parts.
Si ja hi ha hagut una demanda prèvia, aquest assumpte està judicialitzat i, per tant, la mediació seria intrajudicial. Quan el conflicte judicialitzat finalitza amb un acord intervingut, les parts poden retirar la demanda o continuar amb el procediment judicial aportant a l'expedient del cas l'acord perquè es recullin els termes en sentència, també es pot acudir a notaria per elevar-lo a escriptura pública i donar-li el valor de cosa jutjada. Decantar-se per una opció o una altra, dependrà de les circumstàncies de les parts, ja que un acord de divorci amb descendència menor d'edat requereix passar per jutjat perquè fiscalia revisi els acords que es bolcaran al conveni regulador, tenint sempre present vetllar pel benestar dels fills i filles menors.
Què passa si s'incompleix un acord intervingut?
Quan s'incompleix un acord intervingut, l'ideal és tornar a mediació per revisar les condicions pactades i adaptar els acords a les circumstàncies actuals de les parts, però, hi ha casos en què no és possible tornar a intervenir després de l'incompliment reiterat i no justificat de lacord establert en mediació. En aquests casos adquireix una importància especial que l'acord hagi passat per jutjat o per notaria, ja que aquest pas dota l'acord de més força davant d'un incompliment, i es pot sol·licitar al jutjat que obligui l'altra persona al compliment de les condicions acordades en mediació .
Aquest és el procediment habitual, sobretot en casos de mediació intrajudicial i moltes vegades també en casos que no estan judicialitzats però que el seu pas pel jutjat o notaria s'usa com a garant del compliment dels mateixos, exemples d'aquests casos poden ser les separacions o divorcis amb descendència o sense, els repartiments de béns, les herències familiars, acords relatius a l'ús de propietats o gestió d'empreses, acords mercantils, assumptes laborals (sobretot per acomiadaments), etc.
Quins assumptes no s'eleven a escriptura pública?
D'altra banda, hi ha certs tipus de casos que no solen estar judicialitzats i en què els acords intervinguts no solen elevar-se a escriptura pública ni passar pel jutjat, quedant-se en un acord que té l'efecte d'un contracte entre parts.
Gran part d'aquests casos solen ser assumptes familiars, que arriben per via extrajudicial i que no necessiten homologació dels acords aconseguits alhora que els seus protagonistes no pretenen elevar-los a escriptura pública. Aquests casos poden ser conflictes de pares i mares amb fills o filles adolescents on s'acorden normes de comportament o s'estableix una disciplina intrafamiliar, el repartiment de tasques dins una família o empresa familiar, la redistribució de tasques entre familiars d'alguna persona que temporalment està en situació de dependència, l‟establiment d‟un sistema organitzatiu de les tasques que suposen l‟arribada d‟un nou membre a la família o l‟assumpció de tasques que anteriorment realitzava algun familiar que ha mort.
Fora de l'àmbit familiar també hi ha una tipologia de casos en què no se solen elevar els acords intervinguts, entre els quals hi ha els conflictes veïnals per l'ús d'espais comuns, sorolls, presència de mascotes, condicions d'ús de les zones comunitàries (zones enjardinades, piscines, pistes esportives, etc.). També sol passar amb els casos típics de mediació escolar, intercultural, social o fins i tot laboral. En tots aquests casos els conflictes poden incloure una alta càrrega d'emocionalitat, es finalitza el procés amb acord consensuat, però els acords establerts no se solen elevar a escriptura pública.
Segueix formant-te al món de la mediació gràcies a màsters com aquest. No us quedeu sense places.
Larticle és molt interessant i instructiu. Independentment dels assumptes familiars i els acords als quals s'arribi amb la part contrària, l'homologació de la qual, crec que és imprescindible perquè adquireixin força executiva, per als supòsits en què alguna de les parts els incompleixi; també, seria recomanable, que els acords sobre assumptes veïnals i de tipus social i cultural, haurien d'elevar-se a Escriptura Pública (per no dir homologar-los judicialment, que comportaria més demora), perquè les parts se sentissin amb un compromís més gran i, per tant , es veiessin més forçades a complir aquests acords.
Doncs, és un costum molt generalitzat, que si no es tem algun perjudici o retret, social, econòmic o de qualsevol altre tipus, les persones s'obliden dels compromisos i acaben incomplint-los.