«Les parts tendeixen a trobar el seu suport en l'exposició dels seus fets i interessos en detriment de l'altra part, actitud que neix de la manca d'aquesta cultura jo guanyo/tu ganes».
Reis Coto Jiménez és advocada i mediadora especialitzada en Mediació Familiar i Sanitària. És membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sevilla i compta amb publicacions a diverses revistes especialitzades en mediació. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Pablo d'Olavide de Sevilla i actualment és col·laboradora al despatx professional Advocats Campo&Carrasco.
Coneixen els ciutadans la mediació prou per convertir-la en la seva primera alternativa?
R: No prou. Encara no hi ha prou informació a la ciutadania sobre què és, com funciona i els efectes derivats de la gestió i resolució de conflictes a través de la mediació. I sobre aquesta situació en som responsables tots, Administracions Públiques, partits polítics, mitjans de comunicació i els agents socials que interactuem de forma més directa.
Què cal per ser mediador?
R: Des del punt de vista legal, podria ser mediador tot aquell que compleixi els requisits legals fixats a la vigent Llei de mediació oa la normativa de cada CC. AA. quant a mediació familiar. Ara bé, des del punt de vista personal, pot ser mediador aquella persona que senti la mediació com a perspectiva o visió on impera la cultura que, per fer valer i guanyar interessos personals o/i professionals, no vol dir que l'altra part hagi de perdre. El mediador, a més a més de tenir formació específica, ha de ser una persona honesta i humil, que senti la cultura de l'acord i del diàleg com a eina per construir en positiu.
I quines limitacions hi pot haver?
R: Tal com em van ensenyar a l'Escola Sevillana de Mediació, i en particular el meu mestre Javier Alés Sioli, el mediador l'única limitació que té és adquirir la confiança de les parts en la fase premediació. És el que anomenem en mediació la legitimació, havent legitimat les parts al mediador, i conservant-la al llarg de tot el procediment.
Quins aspectes positius i negatius destacaria de la Llei de mediació?
R: Els punts forts són que per primera vegada es regula una activitat professional, establint unes bases per tal d'afavorir aquesta alternativa davant de la via judicial. És importantíssim que la mediació tracti de deslegalitzar situacions en benefici del principi dispositiu de la voluntat de les parts i la bona fe que regeix també en les relacions que són objecte del conflicte. I un altre punt fort és la regulació de la figura del mediador.
No ens hem d'obsessionar amb la regulació reglamentària per avançar en mediació, però considero que hi ha molta confusió quant a determinades qüestions que afecten la figura del mediador, com per exemple, el nombre d'hores de formació que han de rebre els mediadors, si bé reitero reglamentar aquest tipus de qüestions potser ens deixen novament en la mateixa inseguretat jurídica perquè això tampoc comporta una major professionalització o preparació del mediador; l'important és la qualitat del contingut del curs de mediació i no la quantitat d'hores.
Creieu que un termini màxim de 15 dies des de la sol·licitud de la mediació fins a la celebració de la sessió constitutiva és temps suficient? Ha de ser la mediació electrònica un instrument d'ús habitual per agilitzar tràmits?
R: En determinats assumptes, des que es rep la sol·licitud fins que se celebra la sessió constitutiva, el mediador treballa amb les parts en sessions individuals; i és un treball amb una durada temporal variable en funció de la complexitat de lassumpte i sobretot del grau democions negatives existents entre els mitjans. No cal oblidar mai que les parts són les protagonistes i com a tal ells han de marcar els ritmes en el temps.
Les sessions mitjançant mitjans electrònics són un bon instrument per agilitzar determinats tràmits, com ara un cas de conflicte entre un pare i un fill en què un és reticent a seure al costat de l'altre. La mediació electrònica podria ser útil per apropar postures fins que les dues parts estiguin preparades i disposades a comunicar-se i dialogar cara a cara en una taula; així mateix, els mitjans electrònics són ideals per a aquells conflictes on no hi hagi un alt grau d'emotivitat o quan es presenti dificultat de mobilitat o distància entre els mitjans.
Algun cas dèxit que hagi viscut en lexercici de la seva professió?
R: No hi ha èxit més destacable que se'm quedi gravat a la memòria que veure com les parts que no es parlen ni es miren des de fa anys i anys recuperen la comunicació i l'interès d'escoltar-se i comprendre's. Recordo un cas d'una mare i un fill entre els quals van començar a sorgir desavinences arran de la mort del cap de família. En una de les sessions els vaig enviar realitzar una activitat junts, una cosa que els agradés a tots dos i els venia de gust compartir, i la mare va proposar anar de canyes perquè feia temps que no ho feia i li venia de gust prendre's amb el seu fill una cervesa. El fet que t'enviïn per whatsapp una foto fent-se tots dos una cervesa i dient-te que era la primera vegada que ho feien i que no seria l'última vegada, va fer tornar a avivar l'esperança que podien començar a treballar tots dos, amb l'ajuda del mediador, la relació maternofilial des d'una altra perspectiva diferent.
És apte qualsevol mediador per resoldre qualsevol conflicte o es requereixen diferents especialitzacions?
R: És important formació i vocació al mediador perquè tot conflicte sigui portat amb unes mínimes garanties d'eficàcia i professionalitat, però considero lògic que també el mediador davant de determinats tipus de conflictes tingui uns coneixements més profunds i, per tant, s'esculli en funció de especialitat. En mediacions familiars, així com d'àmbit concursal, a causa de l'especificitat que presenten ambdues matèries, considero que perquè les parts puguin arribar a acords eficaços i duradors en el temps, el mediador ha de tenir uns coneixements previs jurídics mínims d'aquestes matèries per a que els acords aconseguits per les parts no caiguin en sac trencat a l'hora de ser homologat per un jutge. A moltes professions hi ha especialitats sense que per això vagi en detriment de la professió. Considero beneficiós que en mediació hi hagi un mediador concursal en procediments concursals, mediador familiar en divorcis, sanitari en l'àmbit de la sanitat, etc.
Conflictes més freqüents en mediació?
R: Els assumptes de família, comunitaris i educatius. Comença també a proliferar a la mediació mercantil a través de Cambres de comerç quan es tracta de reclamacions de quantitats de quantia no gaire elevada, així com la mediació concursal a l'àmbit laboral de macroempreses. En algunes comunitats autònomes, com ara València, els conflictes relacionats amb immobles i hipoteques acudeixen a mediació en lloc d'acudir als tribunals, situació que cal agrair a la gran tasca que estan fent els mediadors des del centre de mediació de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València.
És difícil fer que les parts confiïn en la neutralitat i la tasca del mediador?
R: Quan les parts t'han legitimat no deixen de confiar en la neutralitat del mediador, però és una tasca que el mediador ha de treballar sessió rere sessió, ja que les parts tendeixen a trobar el seu suport a l'exposició dels seus fets i interessos en detriment de l'altra banda, actitud que neix de la manca d'aquesta cultura jo guanyo/tu ganes de la qual encara no estem conscienciats.
És la mediació una alternativa laboral?
R: La situació de crisi econòmica que portem arrossegant fa pensar que formar-se en mediació pot ser una interessant alternativa laboral de futur, però penso que quan passi el boom i la gent vegi que les expectatives de treball no són tan altes ni quantioses parlant en termes econòmics, només treballaran com a mediadors aquelles persones que senten la mediació com a professió vocacional, amb plena consciència que no és or tot el que llueix sense que per això deixi de ser una professió apassionant, captivadora i sorprenent.
