Mediació com a eina essencial per resoldre aquelles necessitats que no gosem verbalitzar obertament
La primera resposta humana davant una disputa sol ser donar-ne la culpa a l'altre per justificar les nostres actituds bel·ligerants o poc col·laboratives. Ens ajuda això a resoldre el problema? Sens dubte que no, més aviat al contrari, el conflicte sol així escalar. No obstant això, la nostra ment està dissenyada d'aquesta manera i, entre els nostres mecanismes de defensa per no sentir-nos malament pels errors, descuits o decisions equivocades, està primer culpar els altres i, després, potser reflexionar sobre la nostra porció de responsabilitat i aprendre.
És en aquest punt on vull destacar un avantatge de la mediació que ve de mà del professional, del mediador o la mediadora. En referir-nos a les bondats de la mediació parlem, normalment, d'agilitat, d'un cost econòmic més baix que el del procés judicialitzat, de la possibilitat de prendre el control de la negociació en lloc de fer-la arribar a un tercer parcial, de flexibilitat, de creativitat od'oportunitat d'aprenentatge, entre d'altres. En aquesta ocasió vull, a més, destacar i aprofundir sobre un valor que afegeix la figura mediadora a través de l'exercici de la gestió: la possibilitat d'ajudar les parts a incloure a la negociació aquelles necessitats i motivacions que no volen fer explícites davant de l'altra part, però que no per això no tenen rellevància.
Tinc comprovat que, quan persones que porten culpant-les ja durant un bon temps acudeixen a la mediació, per més que hagin iniciat aquest procés voluntàriament i tinguin ganes de resoldre el conflicte, els bloquejos emocionals i cognitius hi són presents. Com a mediadors o mediadores, ens toca considerar això i comptar que, possiblement, les parts enfrontades no exposaran les seves motivacions intrínseques sobre el conflicte en un primer moment, ja sigui per no exposar-se a passar una mala estona o perquè, simplement, en aquell moment, no arriben a percebre la rellevància o pertinència d'incloure aquests motius més íntims dins de la negociació.
Aquests motius poden ser, per exemple, el desig tenir més autonomia dins d'una relació personal o professional, l'interès per tenir control sobre una situació, la necessitat d'un sentit directiu o meta, rebre comprensió, reconeixement, sentir acceptació, inclusió, etc. Com a gestors de conflictes, identificar aquestes necessitats i integrar-les amb subtilesa dins de la negociació, ajuda enormement que les persones enfrontades adoptin actituds col·laboratives. Quan aconseguim que les parts en conflicte percebin que arribar a un acord els permetrà satisfer aquestes necessitats, els resulta més fàcil fer concessions en els assumptes tangibles i transcendir-ne les postures inicials per negociar noves i creatives alternatives d'acord.
Cal fer-ho amb subtilesa, ja que no es tracta que la persona prengui consciència durant el procés de mediació sobre la seva manca de perspectiva. És desitjable que ho faci, però moltes vegades no és possible. En tot cas, no cal per construir acords. Com a mediadors no ens correspon emetre judicis sobre el ritme daprenentatge de les parts, la nostra tasca és facilitar, a través de preguntes, que aquestes persones, per si mateixes, imaginin escenaris en què, efectivament, les seves necessitats intrínseques puguin quedar satisfetes. Nosaltres orientem a futur i facilitem aquesta contextualització, però només poden decidir sobre els terminis i ritmes a acordar.
Gràcies a la intervenció del mediador o mediadora, és possible separar la persona del problema. Des de la imparcialitat és possible analitzar el conflicte des d'una perspectiva més àmplia que contemplen les parts implicades i treballar sobre l'actitud i el sentit que aquestes estan donant a les seves postures enfrontades. Des de la imparcialitat s‟observa amb perspectiva i es gestiona sobre el procés d‟aprenentatge individual dels implicats. Això permet ajudar els nostres clients a dir-se les coses de manera que resultin més significatives a ulls de l'altra part, permet traduir retrets en peticions, i permet, també, orientar les preguntes mediadores de manera que les solucions i propostes que vagin generant els participants incloguin les seves motivacions intrínseques sense necessitat que les treguin a la palestra explícitament.
Per exemple, un progenitor pot voler decidir sobre més aspectes relacionats amb la cura dels fills, però dubtar de la seva capacitat per fer-ho adequadament. Nosaltres us ajudarem a incloure les necessitats de l'altra part -en aquest cas, l'altre progenitor- dins de propostes sostenibles, responsables i plantejades sense retret. Nosaltres facilitarem en “com” i ells, els protagonistes, decidiran sempre sobre el “què”. Potser pot passar entre germans que s'han d'organitzar per atendre els pares o entre membres d'una comunitat o un equip de treball que han d'acordar noves estratègies per prendre decisions.
Sense l'ajuda del professional de la mediació, aquestes persones no poden fer aquest replantejament, almenys no en el moment en què ja han negociat sobre aquests punts i han fracassat, i les seves habilitats per comunicar-se amb assertivitat i ser creatius estan minvades , amb les emocions a flor de pell. Tot i això, considerar les seves necessitats intrínseques i emocionals dins de la negociació és essencial per aconseguir bons resultats, sigui en l'àmbit que sigui, ja que sempre estem parlant de conflictes entre persones, éssers humans.
En definitiva, un valor que aporta el mediador o mediadora a la gestió d'un conflicte és l'ajuda per construir acords que es desenvolupin en contextos que permetin, potser en un futur, la satisfacció dels motius intrínsecs de les parts. Només cal que aquesta potencialitat tingui cabuda dins del possible acord perquè el compromís amb el mateix coure sentit per a les parts enfrontades i el seu compliment resulti sostenible.
Vols dedicar-te professionalment a la mediació i aportar valor a la gestió de qualsevol mena de conflicte? El primer pas és a la formació. Et convidem a informar-te sobre el nostre Màster en Mediació i Gestió de Conflictes Multidisciplinaris.
