El paper dels mediadors en la intervenció amb menors

Quines habilitats i coneixements ha de tenir un/a mediador/a que treballa amb menors, i com pot adaptar el seu enfocament per satisfer les necessitats dels nens i nenes i joves.

Hi ha diferents àmbits on la mediació amb menors resulta especialment interessant sobretot quan ens referim a àmbits com l'escolar, el familiar o quan el menor comet infraccions que poden ser objecte de delicte i, amb això, que se li imposi una mesura recollida a la Llei 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

Mediació amb menors infractors

La Llei 5/2000, de 12 de gener, de responsabilitat penal dels menors, ja que marca les directrius a seguir en els processos de mediació duts a terme al dret penal de menors. La seva art.5 regula la manera de dur a terme les solucions extrajudicials, establint dues vies dels casos als programes de mediació.

Podem posar èmfasi que la funció reformadora i les mesures per les quals s'implementa compleixen, alhora, una funció protectora, mentre la filosofia del seu disseny intenta dissipar les conductes disruptives que un menor executa i que d'alguna manera estan “entorpint” una vida “sana i normalitzada” del mateix. Com així es contempla a la Llei 8/2021 de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència. És per això que, al llarg dels últims anys, alguns jutges han imposat mesures “exemplificadores” que aposten per la reinserció del menor en risc.

Com ja sabem, la mediació posa l'accent en ajudar aquelles persones que, per múltiples raons, viuen una situació conflictiva, perquè puguin cercar noves formes de solució de les problemàtiques de manera constructiva. Tot això, a l'empara d'un ambient que els resulti segur, cosa que es propicia a través de la mediació i de les tècniques i destreses del mediador.

D'acord amb el que s'ha indicat, la mediació penal amb menors infractors es converteix en l'alternativa extrajudicial propícia en què el menor i la víctima poden triar solucionar els seus problemes sense que un jutge imposi una mesura judicial davant del fet delictiu. Les parts implicades (menor infractor-víctima del delicte) són les que intentaran dialogar i buscar per si mateixes, amb l'ajuda del mediador, la millor solució possible a la situació que els enfronta. Estaran participant en un procés de mediació penal, a l'àmbit de menors. L'actual Llei Orgànica 5/2000, Reguladora de la Responsabilitat Penal dels Menors (LORRPM), a l'article 19, autoritza aquesta possibilitat de dur a terme aquest tipus d'intervenció extrajudicial. Després de l'obertura de l'expedient a la Fiscalia de Menors, serà qui decidirà quins expedients es poden tramitar i resoldre per la via extrajudicial.

Funcions i habilitats del mediador que treballa amb menors

Com en qualsevol altre àmbit, el mediador haurà de tenir una sèrie d'habilitats que emanen de les seves funcions:

FUNCIONS	HABILITATS
Ajudar que les parts expliquin	Generar confiança Escolta activa Parafraseig Neutralitat Aparcar idees personals, creences i/o prejudicis Empatia Legitimar les persones i la seva percepció de la situació.
Trencar la “narrativa ofi cial del conflicte”	Parafraseig Preguntes circulars Ampliació del focus del conflicte Fomentar el reconeixement i la revaloració de l'altra persona. Legitimació de totes les parts implicades.
Facilitar la comunicació entre les parts.	Atenció al llenguatge no verbal Realitzar preguntes circulars Desbloquejar conceptes de culpa i fomentar els de responsabilitat Donar suport al reconeixement de les altres persones Donar suport i potenciar els gestos de procés
Reformular positivament	Qüestionar la puntuació de la seqüència dels fets 5 de les parts Parafrasejar Capacitat de síntesi Capacitat d'anàlisi
Encoratjar i desenvolupar	Tornar a les parts la consciència del propi poder de decisió Tornar la consciència dels propis recursos i/o límits.
Fomentar la creativitat	Creant espais lliures de judicis Potenciant la lliure expressió Sentit de l'humor “Optimisme realista”
Fermesa en el procés	Assertivitat
Derivar quan la funció mediadora no sigui la via més adequada	Conéixer bé el procés de mediació i els seus límits Conéixer els límits de la seua figura i els seus personals. Ètica.

La mediació amb menors posseeix la característica que d'una manera o altra caldrà comptar amb els tutors perquè el procés sigui un procés d'aprenentatge que els pugui servir de cara a altres problemàtiques més o menys comunes. Ha de donar resposta sobretot a aquells joves “oblidats” per les administracions i la pròpia comunitat, que han estat socialitzats en contextos desafavorits on la pobresa, la manca de recursos, la drogoaddicció o l'abandonament, han estat una constant o són conseqüència de situacions viscudes en el context sociofamiliar, sense que necessàriament, en altres casos, provinguin de famílies vulnerables a nivell socioeconòmic. S'obre davant del menor un entorn on aproximar-se i resocialitzar-se, on es treballi la conducta problema dins d'un espectre molt més ampli. La mediació penal de menors s'entén, per tant, en el nostre ordenament jurídic com un mecanisme extrajudicial de resolució de conflictes, integrat al procediment judicial, regulat a través de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, Reguladora de la Responsabilitat Penal dels Menors (d'ara endavant LORRPM). Que es pot dur a terme amb caràcter previ a la sentència o bé després daquesta.

El perfil d'un mediador que treballa amb menors requereix actituds i habilitats relacionades amb l'autocontrol emocional, l'equilibri entre empatia i distància, la flexibilitat, la creativitat i l'ús del diàleg serè i respectuós, el maneig dels moments d'horitzontalitat i saber bregar amb els moments de poca tolerància a la frustració que previsiblement mostraran els menors en diferents moments. Igualment, el mediador haurà d'aconseguir l'autoritat moral legitimant les parts i les seves històries, mostrant-se com un referent per a aquests sobretot en els casos on els menors no tinguin figures d'autoritat reconegudes o que no suposen un referent per a ells, mostrant imparcialitat, rigorositat, prudència, paciència, confiança i assertivitat. En aquest procés, el mediador i les parts obtindran aprenentatges que els guiïn, cadascun des de la seva posició, a suportar futures situacions a què s'enfrontin tant a la faceta personal com a la professional.

Què propicia la mediació amb menors infractors?

La mediació penal amb menors infractors té beneficis tant per al menor que ha comès un delicte com per a la víctima que l'ha patit. Entre ells esmentar les següents:

– Resoldre conflictes sense haver de participar en un procés judicial (estalviant temps, ja que el procés és més curt i immediat que la via judicial).

– Respecte a la víctima del delicte, us ofereix l'oportunitat de ser escoltada, revaloritzada, tinguda en compte, i, el que és més important, reparada. El procés de mediació és el context perfecte per manejar els sentiments associats a un procés de victimització.

– Que el menor repari el dany causat a través de les conseqüències de les seves accions. D'altra banda, se li dóna l'oportunitat de practicar altres maneres d'interaccionar amb el seu entorn.

– Comporta un cost emocional menor per a les dues parts en ser un procés extrajudicial.

– Evita que el conflicte perduri en el temps, es torni a repetir o fins i tot s'agreugi.

– Proposa un espai de trobada continuada de: escolta, reflexió, informació, contenció, reparació… entre menor “executor” i la part víctima de la infracció que ha causat una determinada problemàtica.

Tornar a les parts el protagonisme en la resolució pacífica dels seus problemes és una de les comeses de tot procés de mediació. Sent els menors els qui han d'analitzar els seus interessos i necessitats, reflexionant sobre quin és el millor acord que els permet assolir-los.

Coneix tots els detalls sobre la mediació i la Intervenció amb Menors al nostre Postgrau en Intervenció amb menors.