Decreixement i mediació: com abordar el conflicte que genera el decreixement amb el nostre actual estil de vida

La vida a la Terra està sent afectada de manera decisiva per crisi climàtica com
han evidenciat nombroses investigacions (Grubb et al., 2022; López, 2023; Navarro,
2023; Readfearn, 2020).

La crisi ecològica i el canvi climàtic posen en risc la vida al planeta. El
decreixement es planteja com la possibilitat més efectiva per evitar el possible col·lapse
ecològic i aprendre a viure més simplement, perquè els altres puguin simplement
viure. Ningú, des de l'honestedat científica (ni en sa judici) ja pot albergar
cap gènere de dubtes sobre que el sistema capitalista ha provocat, i segueix
provocant, una enorme crisi ecològica que amenaça de desestabilitzar tots els
equilibris bàsics dels ecosistemes en què es desenvolupa la vida humana. Crisi
climàtica, contaminació d'aqüífers i espais naturals, disminució accelerada de la
biodiversitat, convivència quotidiana de les poblacions humanes amb substàncies tòxiques
i contaminants, expansió d'una trama urbana insostenible socialment i ecològicament…
són esdeveniments que ens porten a la necessitat d'un radical reajustament imminent entre
l'activitat econòmica humana i els complexos processos i equilibris naturals es
manifesten per tot arreu i introdueixen un sentit d'urgència desesperada a les millors
ments del nostre temps.

El decreixement advoca per reduir el consum global dels països rics per mitjà de la substitució del consumisme individualista

A través d'una regulació estricta de la producció i les emissions (amb mesures com ara la reducció de la setmana laboral, el dret a reparar i la localització de les cadenes de subministrament). De la mateixa manera, defensa l'ajut tecnològic a mode de reparació postcolonial als països més pobres (menys responsables del canvi climàtic i més vulnerables davant seu) per tal que puguin desenvolupar-se sense necessitat de recórrer als combustibles fòssils.

El decreixement és l'opció deliberada d'adoptar un nou estil de vida el focus del qual està en valors humanistes i mediambientals

El decreixement, doncs, és l'opció deliberada per un nou estil de vida,
individual i col·lectiu, que posi al centre els valors humanistes: la justícia social,
les relacions properes, la cooperació, la redistribució econòmica, la participació
democràtica, la solidaritat, l'educació crítica, el cultiu de les arts
, etc. El
decreixement implica apostar per noves formes de vida, on el bé comú impere
davant del bé individual d'uns quants.

Gir de 360 graus i conflictes en què mediar

Aconseguir que les persones canviem la nostra visió del món on hem estat
socialitzats no resultarà fàcil i molt menys que els gestors del capital acceptin
reduir els seus beneficis en nom del bé comú de tota la humanitat.

El decreixement implica un canvi de mirada sobre la realitat i el comerç internacional i construir noves formes de socialització que donin prioritat a les persones i no a la rendibilitat econòmica. L'educació ha de fer front a aquest problema de capitalisme individual i lluitar pel bé comú perquè el món sigui més just, més democràtic, més sostenible i habitable. És una gran tasca que ha de començar a l'escola perquè tinguin opinions en el futur i no es regeixin per les dictadures dels poders que no respecten la diversitat ni la ciutadania democràtica (Díez, 2024).

Hi ha una sèrie de preguntes la resposta de les quals desencadena una sèrie de conflictes on la mediació en els diferents àmbits té molt a dir:

  • Com viurem en un context on els recursos ambientals s'estan reduint
  • dràsticament per lacció humana?
  • Per què cal decréixer?
  • És possible tenir “qualitat de vida vivint amb menys”?
  • Hi ha la possibilitat de regenerar el model socioeconòmic i mediambiental a
  • través de energies alternatives?
  • Per què malgrat que sabem que són insostenibles per al planeta se segueixen
  • implementant els viatges en jets privats o els creuers?
  • Serem capaços de substituir les nostres actituds d'ús de vehicle privat de motor i
  • començar a utilitzar més els transports públics comunitaris?
  • Podrem viure sense ús continuat de les xarxes socials, l'accés immediat a
  • Internet i les plataformes streaming?
  • Per què la felicitat està unida actualment al materialisme consumista?
  • Estem disposats a decréixer per continuar subsistint com a espècie?

Sens dubte les respostes i postures amb què es resolguin aquestes qüestions en si mateix
mateixes són generadores de conflictes, que són abordables en major o menor mesura
des d'un procés mediador. El que és indubtable és que el sistema econòmic i
consumista en què vivim actualment és, demostrat científicament, inviable i
ens aboca a l'extinció com a espècie.

Hi ha estudis (Komatsu et al., 2022) que argumenten la necessitat imperiosa d'una
disminució progressiva i gradual dels estàndards econòmics actuals, cosa que no

porta inexorablement a una disminució a llarg termini del benestar subjectiu, com es
pot analitzar la forma de vida existent en societats com la japonesa.

Feu un comentari