El bullying és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic, que es produeix de manera deliberada i continuada entre estudiants, independentment de la seva edat. S'estima que entre un 15% i un 50% nens i adolescents poden haver estat víctimes d'assetjament escolar en algun moment. Per tant, si el bullying s'està donant cal fer un treball de reparació prèvia abans de la mediació, perquè les dues parts, executor i víctima, es trobin en una situació d'igualtat.
La violència reactiva, o expressiva, és com una explosió, que sorgeix quan s'experimenta un nivell de tensió o dificultat que supera la capacitat de la persona (o del grup) per afrontar-lo d'una altra manera. Origina més violència en augmentar a mitjà termini la crispació que la va provocar; i quan es reforça per permetre obtenir a curt termini determinats objectius, i es pot convertir així en violència instrumental, sobretot si es justifica i si no tenen alternatives per aconseguir-los d'una altra manera. Les rebequeries dels nens petits davant les frustracions, per exemple, són de tipus reactiu. Les persones que utilitzen la violència instrumental, per assolir els seus objectius, solen justificar-la, donant-li aparença de legitimitat. Aquest tipus de violència tendeix a perpetuar-se en impedir desenvolupar altres procediments més complexos per aconseguir allò que es pretén i en produir un alt nivell de crispació, provocant una sèrie de reaccions de violència que contribueixen a justificar-la. Per prevenir-la a la família convé: 1) condemnar-la, assumir que la utilització de la violència mai no està justificada, ni tan sols com a procediment de disciplina; i 2) desenvolupar alternatives (en el conjunt de la família i en cada individu) per resoldre els conflictes sense recórrer a la violència (Díaz-Aguado, 2016).
Com que la mediació pot empoderar les víctimes i promoure el canvi en entorn escolars.
Són incessants les notícies que hi ha diàriament sobre situacions d'assetjament escolar en el nostre context social i educatiu. Així, darrerament hem pogut llegir notícies com ara: “Uns alumnes obligaven els altres a les Balears a besar-li els peus i ho gravaven en vídeo”; “Un menor a Jerez apunyala tres professors i dos companys perquè ja no podia aguantar més la situació de bullying que patia” …
Davant d'aquests esdeveniments tan greus, els professionals de l'educació no poden mirar cap a una altra banda i l'àmbit familiar s'ha de transformar en un àmbit socioeducatiu i preventiu.
Els protocols dactuació són paper mullat. Els centres emparant-se en la confidencialitat no informen les famílies de les actuacions de manera efectiva i clara. La víctima amb seqüeles psicològiques -de vegades molt greus- s'ha de buscar l'atenció psicològica i fins i tot psiquiàtrica de manera privada, si s'ho pot permetre. L'assetjador o assetjadora, en nou de cada deu casos, surt impune.
El tipus de conflicte que es considera mediable varia d'un centre a un altre, cadascun estableix els seus límits a l'hora de posar en pràctica la mediació. En alguns centres, la mediació s'utilitza exclusivament per abordar conflictes entre l'alumnat, mentre que en altres s'estén la seva utilització a conflictes en què el professorat i les famílies es veuen implicats. Els conflictes més adequats per a la mediació són els de caràcter interpersonal. Sí és important delimitar clarament aquelles situacions que s'han de conduir per via disciplinària que habitualment inclouen les transgressions greus de la normativa escolar (Corbeña i Romera, 2019).
Per eradicar l'assetjament i altres formes de violència, cal desenvolupar una estreta col·laboració entre totes i cadascuna de les persones que formen la comunitat educativa, incloses totes les famílies, així com entre aquesta comunitat i la resta de la societat de què forma part. La presa de consciència col·lectiva que s'està produint actualment ha de contribuir a fer els passos necessaris per fer-ho. Col·laboració que pot contribuir a millorar en general la qualitat de l'educació (Díaz-Aguado, 2016).
Atès que actualment segueixen sense ser educats des de la prevenció molts dels processos sociològics violents que ocorren als centres i aules escolars, resulta oportú apostar per un model pedagògic “radical”. Aquest paradigma respon a la metàfora d'un arbre, en què una part radical està enterrada i no es percep, si bé és essencial per a la vida de l'ésser (De la Herrán, 2023). I perquè això sigui possible, caldria que els professors i altres figures educatives estiguessin formats de manera contínua en el model de mediació insight. És un model original de mediació, provinent del Canadà, que sorgeix a partir de la crítica cap als models tradicional-lineal, narratiu i transformatiu. Aquest enfocament concep la intervenció mediadora com un procés interactiu daprenentatge per a totes les persones participants (inclosa la conductora del mateix). Es fonamenta en dues teories filosòfiques i pedagògiques que privilegien la reflexió personal com a via per assolir el coneixement: la teoria de l'insight de Lonergan i la teoria de l'aprenentatge transformacional de Mezirow. Sobre aquestes bases teòriques, els seus fundadors han elaborat un procés que recorre a tècniques comunicatives específiques per superar el conflicte, que és concebut com a experiència d'una amenaça cap a les conviccions més íntimes de la persona (Garrido, 2016). El que possibilitaria, entre d'altres aspectes crucials, que els educadors, a l'àmbit familiar, educatiu, de carrer…, fossin més conscients a l'hora de detectar totes les circumstàncies que provoquen una situació de maltractament entre iguals.
L'esquema bàsic d'aquest model és el següent:
Tot plegat ens donaria la possibilitat que els centres educatius fossin més conscients de la necessitat de parar el bullying des de mesures de detecció i prevenció eficaces que poguessin contribuir a fer que les potencials víctimes tinguessin més eines per poder actuar i els potencials executors fossin conscients que les seves frustracions personals i/o vitals no s'atenuaran per exercir violència cap als seus iguals. Tot això, ha d'anar de la mà d'ambients familiars saludables on el vincle paternofilial fugi de: la sobreprotecció, l'exigència excessiva o la manca d'exigència, l'autoritarisme, el no establiment de límits sans, etc.
La prevenció de l'assetjament escolar ha de ser afrontat des dels centres i aules escolars a través de accions transversals multidisciplinars, que vinculin el dia a dia dels alumnes i les seves demandes amb el currículum i amb una forma pacífica de resoldre els problemes i conflictes siguin del caràcter que siguin.
Casos reals de mediació escolar. El treball en xarxa mitjançant projectes.
Evidentment l'assetjament escolar es pot donar en qualsevol context i classe social. De fet, hi ha multitud de famosos que han estat objecte de bullying i altres tipus d'abús a la seva infància. Vegem-ne alguns exemples:
Lady Gaga va reconèixer en una entrevista que va ser víctima d'assetjament des de petita perquè «tenia un nas molt gran, els cabells castanys molt arrissats, i patia sobrepès». A això se li sumava una personalitat «diferent» que va provocar, en diferents moments de la seva vida, i de manera constant, fos víctima de tota mena de burles i mostres d'assetjament.
Bruce Willis va relatar que es tractava de l'experiència «més dura» que recorda i, si escau, l'assetjament es va relacionar amb el fet de ser tartamut.
Tom Cruise, va explicar en una entrevista que va arribar a patir assetjament escolar fins a «quinze escoles diferents”.
Madonna va donar a conèixer que de petita no se sentia integrada, no hi havia “cap grup del qual em sentís part” i això el porto a ser marginada en diferents moments de la seva vida tant a la infància com a l'adolescència.
A Espanya, hi ha un cas especialment cridaner com és el de James Rhodes, que a la seva infància va patir una situació continuada d'abús sexual per part d'un adult. I actualment s'ha convertit en un dels majors activistes Pro-Drets dels nens, tant és així que la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, per la Llei Orgànica 8/2015, del 22 de juliol, i la Llei 26/2015 , de 28 de juliol, és coneguda popularment com “La Llei Rhodes”. Aquesta llei combat la violència i els abusos sobre la infància i l'adolescència des d'una aproximació integral, donant una resposta àmplia i multidimensional a aquesta. Per això s'atorga una prioritat màxima a la prevenció, així com a la sociabilització i l'educació. El que es pretén és realitzar una detecció precoç d'aquesta violència per poder acabar-hi de manera ràpida i poder prestar l'assistència necessària i la reintegració dels drets vulnerats dels infants, tot posant al centre de l'actuació la recuperació de la víctima.
Aquests sonats casos de “recuperació personal i social” ens han de fer pensar que les estratègies que es posin en joc són crucials per possibilitar que l'assetjament escolar sigui detectat a temps i, amb això, hi hagi una veritable pràctica democràtica, equitativa i justa als centres i aules escolars. Mostra d'això és el Projecte Atlàntida, on la convivència és un dels pilars fonamentals. És una iniciativa oberta a la participació de tots els agents educatius, amb la missió de promoure les idees i valors propis d'una educació democràtica. Com a tal, l'educació democràtica concep com la realització plena del dret a l'educació i compromet el seu esforç a aconseguir que aquest principi pugui arribar a ser compartit pel major nombre de professors i professores, famílies i agents socials. Els seus objectius es dirigeixen a aconseguir bones pràctiques d'escoles per a tothom, millorant les condicions actuals d'escolarització i intentant que la societat assumeixi la seva responsabilitat moral mitjançant un compromís social ampli per una educació pública de qualitat (Bolívar i Luengo, 2007). Convertint-se en una de les xarxes de treball intercentres existents al nostre país. On la mediació educativa és un dels pilars fonamentals.
Un altre dels projectes consolidats al nostre país, és el de les comunitats daprenentatge basat en un conjunt dactuacions educatives dèxit dirigides a la transformació social i educativa. Aquest model educatiu està en consonància amb les teories científiques a nivell internacional que destaquen dos factors claus per a l'aprenentatge a l'actual societat: les interaccions i la participació de la comunitat. Les comunitats d'aprenentatge impliquen totes les persones que de manera directa o indirecta influeixen en l'aprenentatge i el desenvolupament de les i els estudiants, incloent-hi professorat, familiars, amics i amigues, veïns i veïnes del barri, membres d'associacions i organitzacions veïnals i locals, persones voluntàries, etc. El projecte, que va començar a l'educació obligatòria el 1995, compta actualment amb més de 294 Comunitats d'Aprenentatge. A causa del seu èxit, les Comunitats d'Aprenentatge s'han estès a nivell internacional, duent-se a terme a centres educatius del Brasil, i s'han estudiat dins del Sisè Programa Marc de Recerca de la Unió Europea INCLUD-ED com una actuació d'èxit per al foment de la cohesió social a Europa mitjançant l'educació (CREA, 2006-2011). Partint dels somnis de tota la comunitat educativa ia través del diàleg i la ciència aquest projecte transformador està aconseguint un doble objectiu: superar el fracàs escolar i millorar la convivència
