Els menors busquen consol, seguretat i protecció a les seves figures significatives i això els permet construir la seva personalitat.
Quan parlem de relació amb persones significatives ens referim a una relació que és intensa, duradora, ja que es prolonga en el temps, és singular, doncs és específica a unes persones concretes, significativa perquè ens serveix i recíproca perquè busca mantenir la proximitat. És en base a aquesta relació sobre la qual construïm la resta de relacions, de parella, socials, escolars, etc.
Què passa quan aquesta relació no va a les dues direccions i no es manté la proximitat física i emocional?
En el cas de menors víctimes de ruptures altament conflictives és habitual trobar-nos amb nens, nenes i adolescents afectats en el desenvolupament dels seus enllaços d'aferrament, construcció biològica que compartim amb totes les espècies superiors.
La construcció equilibrada de la personalitat es veu, per tant, afectada. Aquesta es destrueix no només impedint la vinculació, sinó també fent que aquesta no es doni o fent que no sigui significativa, no facilitant el consol, pertinença i seguretat necessaris.
Tenint en compte que la personalitat adulta està íntimament relacionada amb els vincles afectius, d'aferrament establerts, la pèrdua de vinculació:
– Ataca la construcció del aferrament equilibrat.
– Afavoreix els aferraments ansiosos, en què els menors mai se senten protegits.
– Es construeixen patologies (addiccions, autolesions, suïcidis…).
Conseqüències de la pèrdua de vinculació
A curt termini els menors mostren una realitat esbiaixada, en què la por o la mentida són protagonistes.
Quan la pèrdua de vinculació ve donada per vivències de violència intrafamiliar (física o psicològica), els menors moltes vegades mostren estrès posttraumàtic, atacs de pànic en relació amb el progenitor que exerceix o ha exercit la violència, no veient satisfetes les seves necessitats de seguretat, pertinença, consol i afecte.
Tot i això, quan aquesta pèrdua de vinculació ve donada per la interferència parental (per part de la mare o per part del pare), els menors en aquests casos moltes vegades no saben que és veritat i que és mentida respecte al que els han explicat. . Mostren dissonància afectiva i un llenguatge prestat, que correspon a una actitud vigilant, d'aferrament ansiós per part del progenitor que interfereix ja que necessita constantment reassegurar-se la relació a través del control, de l'adhesió, i de la ira, amagant i mimetitzant la por de perdre.
En tots dos casos, a llarg termini, és freqüent que aparegui en els menors, ansietat, depressió, trastorns de conducta alimentària (TCA) i trastorns de personalitat, els quins es veuran agreujats si hi ha maltractament emocional. A més de poder-se generar noves patologies més específiques com reflecteix el DSM V, V.61.29. “Nen afectat per una relació parental conflictiva”.
La Coordinació de Parentalitat com a mesura de protecció
Aquest tipus d'intervenció ens permet tenir una visió completa i profunda de les situacions de risc a què els menors estan exposats, anant a la causa i no quedant-nos en la superficialitat del conflicte.
És important anar a la arrel d'aquesta pèrdua de vinculació que porta els menors a l'aïllament social i familiar per poder garantir així la seva salut mental i protecció dels seus drets més essencials.
Per això és bo revisar la relació que estableixen els progenitors amb els seus fills i filles, si es dóna des de les seves inseguretats o distorsions respecte a la seva idea del que és estimar, del que és una parentalitat positiva, o si separen les seves necessitats de les dels seus fills i filles.
Un aferrament sa necessita que hi hagi llibertat i qualsevol tipus de violència atenta contra ella i per tant no permet una vinculació sana i interfereix en la construcció de la personalitat.
En qualsevol cas, és important garantir des de la intervenció de Coordinació de Parentalitat la protecció als menors i per això serà essencial una detecció primerenca, donar recursos i eines tant als progenitors com als menors, derivar especialistes en salut mental en cas necessari i donar el jutge les recomanacions necessàries perquè realment es garanteixi el interès superior dels menors.
