Què significa Responsabilitat Afectiva?
La responsabilitat emocional consisteix a ser responsables amb les conseqüències de les nostres accions respecte a la resta, implica comprendre que, sempre que dues persones s'hi vinculin, adquireixen el compromís de cuidar i respectar els sentiments de l'altre.
En termes generals, la responsabilitat afectiva no és una qualitat que es té, és més aviat, una manera de comportar-se amb els que ens envolten. S'és responsable emocional i afectivament en ser conscients que les nostres accions, actituds, gestos i comportaments poden fer mal a altres persones.
Això no vol dir que hagin de romandre en relacions que no desitgen, però sí que implica que han de ser clars i assertius amb laltra persona i no generar-li danys gratuïts.
Quin és l'origen del terme Responsabilitat Afectiva?
El terme Responsabilitat Afectiva es va començar a utilitzar i emprar des dels anys 80 per psicòlogues com Deborah Anapol, Dossie Easton i Janet Hardy. L'origen d'aquest concepte parteix del poliamor i de com dur a terme relacions obertes amoroses amb diverses persones d'una manera ètica i responsable.
En els darrers anys l'ús d'aquest concepte s'ha generalitzat, i s'han aplicat a relacions de monogàmia i fins i tot a relacions en un ambient laboral o acadèmic.
Com és la responsabilitat afectiva a l'adolescència?
Durant l'adolescència, les relacions amb el grup d'iguals tenen una gran rellevància. És una etapa de emocions intenses i canviants.
És a aquesta època, quan les persones comencen les seves primeres relacions amoroses. Quan els joves s'embarquen en una relació, aquesta els sembla única i irreemplaçable; però, amb la mateixa intensitat amb què va començar, es pot esvair, i aquest tancament no sempre es duu a terme de la millor manera.
De vegades, a causa d'una actitud egoista, pròpia de l'etapa de l'adolescència i en altres casos per manca d'habilitats i autoestima, la veritat és que a molts adolescents els costa comunicar-se adequadament en aquest tipus de situacions. I, en conseqüència, els seus vincles personals són pocs satisfactoris e fins i tot perjudicials.
D'altra banda, també la responsabilitat emocional implica fer-se càrrec de les pròpies emocions, saber identificar que allò que una persona sent i tenir consciència que les emocions depenen d'un mateix. És freqüent observar en les relacions entre adolescents com dipositen en altres el seu estat d'ànim. Se senten feliços quan l'altra persona es comporta com ells esperen i es deceben, enfaden i entristen quan els altres no compleixen les seves expectatives.
Aquesta manera de relacionar-se pot portar a situacions de dependència molt perjudicials. Sentir que necessiten una altra persona per ser feliços i que la felicitat d'un altre en depèn no és saludable. Cal que aprenguin a gestionar les seves emocions, de manera que no siguin els actes dels altres els que les defineixin. I, de la mateixa manera, que comprenguin que no és la seva responsabilitat omplir les expectatives de ningú més.
El concepte de responsabilitat emocional es fa fonamental perquè els menors sàpiguen relacionar-se amb els altres de manera sana i equilibrada. I són tant els pares, els professionals que treballen amb menors, els responsables d'inculcar els valors que faran possible que es posi en pràctica.
Com es desenvolupa la responsabilitat afectiva?
Les persones estem en contacte vincle i proximitat amb persones del nostre entorn, som éssers socials. Per desenvolupar la Responsabilitat Afectiva i introduir-lo a la nostra vida quotidiana és important, primer, desenvolupar habilitats i competències en Intel·ligència Emocional: la regulació emocional i la consciència de les nostres accions i paraules davant d'altres es converteixen en el primer pas per assolir la responsabilitat afectiva.
Hi ha diferents comportaments o accions que poden conformar la responsabilitat afectiva i que, en aplicar-los en les nostres relacions, es poden assolir vincles sans. Alguns són:
- Comunicació clara i transparent.
- Posar límits.
- Validar els sentiments i les emocions de l'altre.
- Assumir les emocions i els comportaments propis.
- Estar obert al conflicte ia la seva resolució.
En el moment social i cultural, en què ens trobem, en què les persones ens comuniquem constantment, tant en les relacions professionals, viatges, fora i dins del país, etc, és bàsic, que la relació entre totes aquestes persones es porti a terme dins uns límits en què ha d'enarborar, almenys, la intenció de poder comunicar-nos fàcilment per poder arribar a una entesa, consens sobre aquestes decisions, que hem de prendre, tant en les relacions de treball com de tipus social. La millor manera d'aconseguir una bona convivència, relació professional, amorosa, etc., és tenir clars els límits que hem de tenir en compte, com és el respecte als altres, a intentar no ferir els seus sentiments i expressar-nos el més clarament possible, perquè entenguin el nostre punt de vista. Igualment, hem d'intentar no deixar-nos portar per les nostres emocions i buscar un control emocional, de manera que podrem aconseguir que en la conversa que es té amb aquesta altra persona, o amb aquest grup, ja sigui de tipus professional, amistós, o relació amorosa, sigui satisfactòria per a tots.
Podríem preguntar-nos, si aquesta responsabilitat afectiva, ens facilita les bones relacions laborals, professionals, amoroses, etc, si és el que sempre s'ha conegut, comunament, com a bona educació. Jo diria, que la bona educació és importantíssima, ja que ens imposa unes regles de comportament per tal de poder relacionar-nos amb els altres; però, caldria afegir-hi, que, a més, ens hem d'educar a buscar la transparència, ser clars a l'hora de transmetre les nostres opinions; en ser generosos, en el sentit d'estar oberts a les opinions dels altres, encara que no hi estiguem d'acord. I, sobretot, estar oberts al debat, per arribar, finalment, als acords, que el tema en qüestió ho requereixi. En fi, abans de mantenir totes aquestes relacions socials i de qualsevol altra índole, que se'ns presenten dia a dia, ens hem de preparar, educar-nos a mantenir tots aquests límits que ens permetran mantenir una relació respectuosa amb els altres, oberta a resoldre tots els conflictes, que se'ns plantegin, acceptant altres opinions, etc, etc. En definitiva, jo diria que, diàriament, ens estem conciliant, mitjançant, en tot moment, en les relacions socials, amoroses, i, per això, hem d'insistir a tenir en compte, com a principi bàsic en totes aquestes relacions – la responsabilitat afectiva -.