El mètode Montessori és la proposta pedagògica de Maria Montessori, basada en l'observació científica de nens i nenes: les diverses fases de desenvolupament al llarg de la vida, les potencialitats, els interessos i les capacitats.
Qui va ser Maria Montessori?
Maria Montessori (1870-1952) va néixer a Chiaravalle, Itàlia. Va ser la primera dona a practicar medicina a Itàlia. Interessada per l'educació dels nens amb retards mentals, el 1901 va ser designada directora d'una clínica psiquiàtrica associada a la Universitat de Roma dedicada a cura de nens amb retards mentals. Allà va posar en pràctica la idea d¿un enfocament científic en educació. En dos anys va aconseguir que vuit nens de l'Institut aprovessin l'examen oficial d'aptitud en lectura i escriptura per a nens normals de la mateixa edat.
Amb la convicció que es podien millorar els mètodes educatius existents i per preparar-se per al seu nou rol d'educadora, va estudiar Filosofia, Psicologia, Educació i Antropologia. L'oportunitat de posar en pràctica les seves idees va arribar el 1907 quan li van oferir formar una escola bressol d'entre 2 i 6 anys en un complex habitacional a Sant Llorenç, un barri molt pobre de Roma, habitat per famílies de pares treballadors analfabets. La guarderia es va anomenar Casa dei Bambini (Casa dels Nens). L'èxit d'aquesta escola Montessori va despertar gran interès pel Mètode Montessori a tot el món.
El 1909 Maria Montessori va publicar el seu primer llibre i va començar una gira pel món, el 1929 va fundar l'Association Montessori Internationale (AMI) per preservar la integritat del seu llegat.
Quines són les principals característiques d'aquest mètode educatiu?
Les dues principals característiques del Mètode Montessori són:
- Els nens han de tenir llibertat per desenvolupar-se i aprendre al seu ritme, en un entorn estimulant, de comprensió i observació per part de l'adult.
- L'ambient preparat que se li aporta als nens: amb ordre, bellesa, de mida adequada, real, etc. on cada element ha estat seleccionat per un motiu específic per al desenvolupament.
El mètode Montessori es caracteritza per proveir un ambient preparat: ordenat, estètic, simple, real, on cada element té la raó de ser en el desenvolupament dels nens. L'aula Montessori integra edats agrupades en períodes de 3 anys, cosa que promou naturalment la socialització, el respecte i la solidaritat.
L'ambient preparat ofereix al nen oportunitats per fer un treball interessant, elegit lliurement, que propicia prolongats períodes de concentració. La llibertat es desenvolupa dins de límits clars que permet als nens conviure a la petita societat de l'aula.
Els nens treballen amb materials concrets científicament dissenyats, que brinden les claus per explorar el món i per desenvolupar habilitats cognitives bàsiques. Els materials estan dissenyats perquè el nen pugui reconèixer l'error per ell mateix i fer-se responsable del propi aprenentatge.
L'adult és un observador i un guia, ajudant i estimulant el nen en tots els esforços. Li permet actuar, voler i pensar per si mateix, ajudant-lo a desenvolupar confiança i disciplina interior.
L'educació Montessori cobreix tots els períodes educatius des del naixement fins als 18 anys i ofereix un currículum integrat.
Quin és el paper de leducador en aquest procés?
Tot educador ha de “seguir el nen”, reconeixent les necessitats evolutives i característiques de cada edat, i construint un ambient favorable, tant físic com espiritual, per donar resposta a aquestes necessitats.
El desenvolupament del nen sorgeix de la necessitat d'adaptar-se al seu entorn: el nen necessita donar sentit al món que l'envolta i es construeix a si mateix en relació amb aquest món.
Quina és la concepció del nen dins de la pedagogia Montesori?
Maria Montessori va observar que el nen passa de la infància a l'adultesa a través de 4 períodes evolutius anomenats “Plànols del desenvolupament”.
El primer Pla del Desenvolupament comença amb el naixement fins als 6 anys, està caracteritzat per la ment absorbent del nen, la qual pren o absorbeix tots els aspectes, bons i dolents, de l'ambient que l'envolta, el llenguatge i la cultura. En el segon pla, des dels 6 als 12 anys, el nen té una ment raonadora, per explorar el món amb la seva imaginació i pensament abstracte. Al tercer pla, dels 12 als 18 anys, l'adolescent té una ment humanística desitjosa d'entendre la humanitat i la contribució que ell mateix pot fer a la societat. A l'últim pla del desenvolupament, des dels 18 als 24 anys, l'adult explora el món amb una ment d'especialista apropiant-se del seu propi lloc.
