Què és el consentiment?
La paraula consentir significa permetre alguna cosa sabent del que es tracta. És «assentir-amb-coneixement». És un acte en què es decideix fer o no alguna cosa, de forma raonada i responsable.
Què vol dir consentiment sexual?
Al terreny sexual, el consentiment és una peça fonamental. Molts adolescents poden sentir-se pressionats a l'hora d'iniciar-se en les relacions sexuals, de fer determinades pràctiques o de permetre certes conductes quan realment no les desitgen.
És una etapa en què la pressió social rebuda dels grups d'iguals i fins i tot de Internet i les xarxes socials, influeix enormement en les decisions i pot empènyer cap a conductes que realment no es vol posar en pràctica. El fet de tenir relacions íntimes quan encara no està preparat, pot tenir repercussions en la pròpia autoestima, en el desenvolupament de la seva personalitat o en la manera d'entendre les relacions futures.
Quins components té el consentiment?
Hi ha una sèrie de components o requisits que defineixen el consentiment sexual i és important que totes les persones els coneguin per respectar la llibertat i els drets dels altres. El consentiment ha de ser:
- Lliure: ha de ser una elecció voluntària i lliure per a totes les parts implicades. Guardar silenci o no dir “no” no equival a consentir. Una persona sota els efectes de les drogues o lalcohol no pot donar el seu consentiment. El sexe sota coacció o intimidació no és consentit. Hi ha també altres situacions en què una persona no pugui donar veritablement el seu consentiment; per exemple, si no té capacitat mental o és menor d'edat.
- Informat: Mentir o ocultar deliberadament certes intencions, com ara mantenir relacions sexuals sense protecció, no és sexe consentit. Forçar una persona que està massa èbria per negar-se a mantenir relacions sexuals o per acceptar certes pràctiques no és obtenir-ne el consentiment.
- Concret: Consentir alguna cosa, per exemple petons o carícies, no significa consentir tota la resta. Una bona regla general seria: en cas de dubte, aturar-se i preguntar. Si segueixes dubtant, atura't.
- Reversible: Consentir una vegada no vol dir haver consentit per sempre. Fins i tot durant un acte sexual, tota persona és lliure d'interrompre'l o aturar-se en qualsevol moment i revocar-ne el consentiment.
- Entusiasta: La qüestió no és si una persona diu “no”, sinó si diu “sí” o expressa activament el seu consentiment de manera verbal i no verbal.
Quina és l'edat mínima per entendre una relació sexual com a consentida?
L'edat mínima de consentiment sexual és ledat en què un es considera capaç de consentir lactivitat sexual. Aquesta edat varia de forma significativa als diferents països del món, oscil·lant entre els 11 i els 21 anys als diferents països del món. Algunes nacions, però, no tenen una edat específica de consentiment ja que prohibeixen les relacions sexuals fora del matrimoni. Nigèria, una nació africana, té l?edat de consentiment més baixa del món, 11 anys. Les Filipines i Angola el segueixen de prop, sent l'edat de consentiment als dos països de 12 anys.
A Xipre, Irlanda, Mèxic i Nauru, un no pot acceptar legalment una relació sexual abans de fer els 17 anys. 40 països més, entre ells Kenya, Iraq, Nicaragua, Ciutat del Vaticà, Vietnam, Argentina, Rwanda, Índia i Guatemala, prohibeixen les activitats sexuals amb parelles menors de 18 anys. Mentre que Barea, un país d'Àsia, té l'edat legal de més consentiment, als 21 anys.
A Espanya, l'edat mínima per consentir una relació sexual se situa a partir dels 16 anys. Així, la relació sexual amb un menor de 16 és delicte perquè la Llei entén que el menor no té capacitat per consentir i amb l'excepció que la relació es produeixi entre persones que tenen una edat i una maduresa similar.
Per què és important parlar amb els menors de consentiment?
Tot i que sobre el paper sembla molt clara la premissa quan no hi ha consentiment, és un abús, les situacions reals són més complexes i, encara més, quan es tracta de relacions sexuals entre adolescents i joves i, de vegades, amb adults.
El consentiment, el «només sí que és sí», trontolla davant una societat molt marcada per l'educació masclista durant dècades, i amb un accés majoritari a la pornografia, centrada en el plaer de l'home i mostrant la dona com a objecte passiu.
L'educació sexual ha d'anar molt més enllà de parlar de la penetració, de prevenció del risc d'embaràs o de pràctiques sexuals de risc, i que s'ha de començar a l'àmbit familiar. S'ha de començar per l'educació emocional, allò que sentim, des del respecte i sense imposicions.
A més, comptem amb tècniques de prevenció que podràs aprendre al nostre Postgrau en intervenció amb Menors de la mà dels millors professionals en actiu del sector. Places limitades, no et quedis sense la teva.
