L'adolescència és un període de desenvolupament biològic, psicològic, sexual i social immediatament posterior a la infància i que comença amb la pubertat.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, l'adolescència és el període comprès entre els 10 i els 19 anys i es troba dins d'un període més ampli, la joventut, que s'estén entre els 10 i els 24 anys. Es distingeixen tres etapes dins aquest període: la pubertat, la preadolescència o l'adolescència inicial que és la primera fase és des dels 10 anys fins als 13 anys, la segona fase és des dels 14 anys fins als 16 anys i l'adolescència tardana té lloc entre els 17 i 19 anys.
Què caracteritza aquesta etapa?
L'adolescència és principalment una època de canvis. És l'etapa que marca el procés de transformació del nen en adult, és un període de transició que té característiques peculiars. És una etapa de descobriment de la identitat pròpia (identitat psicològica, identitat sexual…) així com la d'autonomia individual.
En l'aspecte emocional, l'arribada de l'adolescència significa l'eclosió de la capacitat afectiva per sentir i desenvolupar emocions que s'identifiquen o tenen relació amb l'amor. L'adolescent pot fer ús de la seva autonomia i començar a triar els seus amics i les persones que voldrà.
Els canvis psicològics durant l'adolescència formen part del desenvolupament de totes les persones. Són inevitables i no tenen un únic patró, encara que podem identificar alguns trets comuns. Per tant, no passen exactament igual a tots els individus.
Canvis en la manera de pensar dels adolescents
És una etapa en què el pensament evoluciona passant de la lògica que s'aplica a la infància al pensament abstracte que caracteritza els adults.
Comencen les suposicions, els raonaments basats en hipòtesis i obtenen les pròpies conclusions. Des d'aquesta nova manera de pensar, posen en dubte tot allò que els presenta el món; fins al que era indubtable ara ja ho és.
L'adolescent comença a pensar en el futur. Com que té els seus propis pensaments, enfoca els seus sentiments cap a certs valors o idees, però com que encara depèn d'altres, se'ls dificulta la presa de decisions. De vegades, no mesuren les conseqüències de les seves accions, producte de la cerca de satisfacció immediata.
Quins són els principals canvis psicològics que es produeixen als adolescents i com es manifesten en els seus comportaments?
Hi ha moltes diferències individuals entre les persones que es troben en aquesta etapa, però, hi ha una sèrie de trets que es presenten amb freqüència a l'adolescències i que es descriuen a continuació:
Preocupació del pensament dels altres. Tot i que aquesta etapa es caracteritza per l'egocentrisme, a l'adolescent comença a preocupar-los l'opinió que puguin tenir altres. En especial, l'opinió de les seves amistats hi influeix molt. La confiança que fins ara havia dipositat en els pares ara la transfereix als seus amics.
Necessitat de privadesa. El jove comença a necessitar el seu propi espai, és per això que es tanca a la seva habitació, i els molesta quan algun membre de la família intenta envair aquest espai. Comença a mostrar-se més reservat, a no voler explicar coses de la seva vida als pares.
Exploració de la sexualitat. Comença la curiositat cap a les relacions sentimentals i sexuals. És una etapa de descobriments i exploració en aquest sentit
Independència personal. L'adolescent comença a prendre decisions pròpies i reforçar la confiança en si mateix.
Canvis d´humor. Els canvis d‟estat d‟ànim es relacionen amb els canvis hormonals que es tenen en aquest període de la vida. El jove se sent en una mena de muntanya russa emocional. Això fa que s'irritin amb facilitat i les seves emocions sempre estan a flor de pell i poden reaccionar de forma desproporcionada davant del mínim comentari.
Sentiments de solitud. Tendeixen a sentir-se sols i incompresos pels adults. De vegades, manifesten preocupació pels ràpids canvis, tant físics com psicològics que estan vivint.
Com podem acompanyar els professionals als menors en aquesta etapa?
Un dels canvis principals que s'han de produir en aquesta etapa és el mode de comunicació. La comunicació ha de deixar de ser complementària per passar a ser concordant, ladult ha de dialogar amb ladolescent com un igual, capaç dentendre raons i assumir responsabilitats.
Els adults durant l'adolescència han de contenir, posar límits i ensenyar. Contenir significa acompanyar sense ofegar, ajudar a pensar, a analitzar els esdeveniments sense imposar o desvaloritzar, acceptar-ne el creixement, ajudant-lo a prendre les seves pròpies decisions.
Posar límits fa bé a l'adolescent, a cap d'ells els agraden els límits, però més els fan malbé la seva absència. L'adult ha de ser per a l'adolescent un far que serveixi de guia en els moments de foscor i tempesta.
No podem oblidar que encara que en aquesta etapa no es mostrin especialment oberts a rebre consells i opinions dels adults, no deixem de ser el model en què es fixen ia través del qual aprenen valors com l'esforç, la convivència i l'empatia , Hem de ser exemplificants en les conductes i actituds quotidianes.
Coneix tots els detalls al temari del Postgrau en Intervenció amb menors més demandat del sector.
