A Espanya hi ha prop de 17.000 menors en centres residencials, més d'un mil entre 0 i 6 anys.
La manca de recursos i visibilització dificulten que aquests nens i nenes es criïn en un entorn familiar, saltant de centre a centre fins a complir els 18 anys.
El nostre país té un dels sistemes més institucionalitzats a Europa. Un nombre molt elevat de menors tutelats que creixen a centres residencials fins a complir la majoria d'edat.
Les estadístiques, amb un 52% de nens en acolliment residencial, ens situen a la cua dEuropa en aquesta qüestió. Països com Irlanda han arribat a tancar els centres i han adoptat la mesura de l'acolliment familiar en la majoria dels casos de menors en situació de desemparament.
Quines són les opcions quan un menor no pot residir amb la família biològica?
Principalment hi ha dues variants de l'acolliment: l'acolliment familiar que atorga la guarda d'un menor a una persona o nucli familiar i l'acolliment residencial és una forma d'exercir la guarda que consisteix en l'allotjament i l'atenció del menor en un centre d'acollida de menors atès per professionals de leducació.
Què és l?acolliment familiar?
L'Acolliment Familiar és una mesura de protecció per la qual el menor que es declara en situació de desemparament, és a dir, que, per diverses circumstàncies, no pot o no ha de viure amb la família biològica, passa a integrar-se en una família d'acollida .
El menor s'integra a la vida d'aquesta família, participant en la vida familiar i és obligació dels guardadors vetllar pels interessos del menor, alimentari, educar-lo i procurar-li una formació integral.
Estar amb una família proporciona al menor un àmbit afectiu segur i estable, a més d'una atenció individualitzada i personalitzada, que repercutiran positivament en el desenvolupament personal i social.
En què es diferencia l'acolliment familiar de l'adopció?
Tot i que tant l'acolliment familiar com l'adopció són mesures de protecció del menor, són moltes i essencials les diferències existents entre tots dos recursos.
L'acolliment familiar consisteix en la integració del menor a una família fins que pugui retornar amb la família d'origen o es determini una altra mesura de protecció més apropiada per a la situació peculiar del menor.
L'adopció és una mesura de protecció per la qual es constitueix la relació de filiació entre l'adoptant i l'adoptat. A més, desapareixen els vincles jurídics, personals i familiars entre el menor adoptat i la família biològica.
Quan queda constituïda l'adopció del menor, entre pares i fills adoptius sorgeixen drets i obligacions idèntics als que existeixen per la filiació biològica.
Forma part del món de la intervenció amb menors al nostre Postgrau en Intervenció amb Menors
