La vida a la Terra està sent afectada de manera decisiva per crisi climàtica com
han evidenciat nombroses investigacions (Grubb et al., 2022; López, 2023; Navarro,
2023; Readfearn, 2020).
La crisi ecològica i el canvi climàtic posen en risc la vida al planeta. El
decreixement es planteja com la possibilitat més efectiva per evitar el possible col·lapse
ecològic i aprendre a viure més simplement, perquè els altres puguin simplement
viure. Ningú, des de l'honestedat científica (ni en sa judici) ja pot albergar
cap gènere de dubtes sobre que el sistema capitalista ha provocat, i segueix
provocant, una enorme crisi ecològica que amenaça de desestabilitzar tots els
equilibrios básicos de los ecosistemas en los que se desarrolla la vida humana. Crisis
climàtica, contaminació d'aqüífers i espais naturals, disminució accelerada de la
biodiversitat, convivència quotidiana de les poblacions humanes amb substàncies tòxiques
i contaminants, expansió d'una trama urbana insostenible socialment i ecològicament…
són esdeveniments que ens porten a la necessitat d'un radical reajustament imminent entre
l'activitat econòmica humana i els complexos processos i equilibris naturals es
manifesten per tot arreu i introdueixen un sentit d'urgència desesperada a les millors
ments del nostre temps.
El decreixement advoca per reduir el consum global dels països rics per mitjà de la substitució del consumisme individualista
A través d'una regulació estricta de la producció i les emissions (amb mesures com ara la reducció de la setmana laboral, el dret a reparar i la localització de les cadenes de subministrament). De la mateixa manera, defensa l'ajut tecnològic a mode de reparació postcolonial als països més pobres (menos responsables del cambio climático y más vulnerables ante él) con el fin de que puedan desarrollarse sin necesidad de recurrir a los combustibles fósiles.
El decreixement és l'opció deliberada d'adoptar un nou estil de vida el focus del qual està en valors humanistes i mediambientals
El decreixement, doncs, és l'opció deliberada per un nou estil de vida,
individual i col·lectiu, que posi al centre els valors humanistes: la justícia social,
les relacions properes, la cooperació, la redistribució econòmica, la participació
democràtica, la solidaritat, l'educació crítica, el cultiu de les arts, etc. El
decreixement implica apostar per noves formes de vida, on el bé comú impere
davant del bé individual d'uns quants.
Giro de 360 grados y conflictos en los que mediar
Aconseguir que les persones canviem la nostra visió del món on hem estat
socialitzats no resultarà fàcil i molt menys que els gestors del capital acceptin
reduir els seus beneficis en nom del bé comú de tota la humanitat.
El decreixement implica un canvi de mirada sobre la realitat i el comerç internacional y construir nuevas formas de socialización que den prioridad a las personas y no a la rentabilidad económica. La educación tiene que afrontar este problema de capitalismo individual y luchar por el bien común para que el mundo sea más justo, más democrático, más sostenible y habitable. Es una gran tarea que debe empezar en la escuela para que en el futuro tengan opiniones y no se rijan por las dictaduras de los poderes que no respetan la diversidad ni la ciudadanía democrática (Díez, 2024).
Hi ha una sèrie de preguntes la resposta de les quals desencadena una sèrie de conflictes on la mediació en els diferents àmbits té molt a dir:
- Com viurem en un context on els recursos ambientals s'estan reduint
- dràsticament per lacció humana?
- Per què cal decréixer?
- És possible tenir “qualitat de vida vivint amb menys”?
- Hi ha la possibilitat de regenerar el model socioeconòmic i mediambiental a
- través de energies alternatives?
- Per què malgrat que sabem que són insostenibles per al planeta se segueixen
- implementant els viatges en jets privats o els creuers?
- Serem capaços de substituir les nostres actituds d'ús de vehicle privat de motor i
- començar a utilitzar més els transports públics comunitaris?
- Podrem viure sense ús continuat de les xarxes socials, l'accés immediat a
- Internet i les plataformes streaming?
- Per què la felicitat està unida actualment al materialisme consumista?
- Estem disposats a decréixer per continuar subsistint com a espècie?
Sin duda las respuestas y posturas con las que se resuelvan estas cuestiones en sí
mismas son generadoras de conflictos, que son abordables en mayor o menor medida
desde un proceso mediador. Lo que es indudables es que el sistema económico y
consumista en el que vivimos actualmente es, demostrado científicamente, inviable y
nos aboca a la extinción como especie.
Existen estudios (Komatsu et al., 2022) que argumentan la imperiosa necesidad de una
disminución progresiva y paulatina de los estándares económicos actuales, lo que no
lleva inexorablemente a una disminución a largo plazo del bienestar subjetivo, como se
puede analizar en la forma de vida existente en sociedades como la japonesa.
