Els centres per a menorssón institucions que assumeixen la responsabilitat de nens, nenes i joves per un termini determinat, tenen la seva tutela i estan encarregats de tenir-ne cura i benestar. Es troben en aquesta organització a causa de diferents raons, ja sigui per la comissió d'un delicte, la incapacitat dels familiars per mantenir-los o la mort dels progenitors, entre altres casos.
L'any 2020, el nombre total de menors que van ser atesos/es pel sistema públic de protecció a la infància va ser de 49.171, segons les últimes dades del Observatori de la Infància. D'aquests, 16.991 viuen a centres de protecció.
La gran majoria va arribar a aquestes instal·lacions de manera temporal, per protegir-se de situacions d'abandonament, maltractament, solitud o negligència a les cures, però molt pocs tornaran amb la família biològica, de manera que, per a molts i moltes, les residències seran el més semblant a una llar que tinguin fins que compleixin la majoria d'edat, que és quan finalitza aquest recurs d'acollida que els ofereix allotjament, manutenció, escolarització i atenció sanitària.
Per què un nen arriba a viure en un centre d'acollida?
En general, l'acolliment s'adopta com a mesura protectora quan l'entitat pública detecta situacions de desprotecció d'un menor, ja sigui perquè s'hagi declarat en situació de desemparament, perquè ho sol·licitin els pares o tutors mateixos, davant la impossibilitat de cuidar-lo (guardes voluntàries ) o perquè ho acordi un jutge quan sigui procedent legalment (guarda judicial). També hi pot haver acollides provisionals en aquests centres quan un/a menor es veu embolicat/da de sobte en una situació d'urgència que requereix una atenció immediata, i és el que es coneix com a «guarda provisional».
Com és la vida als centres?
Segons expliquen els professionals vinculats als centres de menors, el que s'intenta és que els nens i nenes portin una vida tan «normalitzada» com sigui possible. Per això, en arribar es traça un pla educatiu i de cura amb objectius sobre els quals cal anar treballant.
Quant de temps hi poden estar vivint?
Les mesures de protecció (sigui residencial o familiar) s'entenen sempre com una solució temporal fins que la família biològica es pugui fer càrrec de l'infant novament. Per això, se sol treballar amb ella mentre duri l'acolliment, excepte en casos en què es decideix per endavant que la reintegració no serà possible. A més, totes les mesures de protecció tenen un termini estimat i han de ser revisades de tant en tant.
Què serà de mi als 18?
Un dels problemes que es troben els/les menors tutelats, segons indica, és el moment en què arriben la majoria d'edati queden fora del sistema de protecció.
És el mateix un centre d'acollida i un centre de menors?
Un centre d'internament de menors infractors (o centre d'execució de mesures judicials) és unespai acotat on els joves compleixen una mesura de privació de llibertat, en aplicació de laLlei Orgànica 5/2000, on s'aclareix que el caràcter educatiu prevaldrà sobre el punitiu i que sempre es prioritzarà el superior interès del menor.
Aquesta Llei s'aplica per exigir la responsabilitat de les persones majors de catorze anys i menors de divuit per la comissió de fets tipificats com a delictes o faltes al Codi Penal o les lleis penals especials.
Una consideració de menor d'edat que el catalogarà com a subjecte que encara no és plenament responsable dels seus actes –un acord social al qual tots i totes hem arribat com a prova de la nostra maduresa com a societat– que haurà de marcar l'actuació amb ells i elles, i que convertirà la seva mesura judicial en una “intervenció de naturalesa educativa” amb què aconseguir la seva “efectiva reinserció”.
Els centres d'internament de menors infractors poden executar mesures judicials d'internament en règim tancat, semiobert i obert, internament terapèutic, així com de permanència de cap de setmana.
Volem fer una casa d'acollida de menors embarassades o amb nens k requisit demanen per a la casa com deu ser gràcies