Les migracions de persones des de països pobres fins a països amb un nivell econòmic més gran, és un símptoma clarivident que la globalització dels sistemes i recursos productius no és gaudida d'igual manera per tots, ja que la gran majoria de persones no són beneficiaris directes de els mateixos (Trujillo, 2008).
La desigualtat pot ser entesa com el fet que les diferències entre les persones siguin el resultat de relacions de poder i que es generin situacions de desavantatge per poder sortir de les situacions esmentades.
Un/a immigrant no viu en una democràcia, ja que no té el control sobre el seu destí, ni té accés als mateixos canals de participació que els ciutadans (aquells/es que tenen la nacionalitat d'un país determinat). És paradoxal el fet que hi hagi persones que visquin dins del nostre territori de forma permanent i que no puguin beneficiar-se dels béns de la democràcia com qualsevol ciutadà/ana. En aquest sentit, ser immigrant equival a no tenir poder (referit al poder del donem, de la democràcia).
Podem afirmar, sense cap mena de dubte, que no pot ser considerada democràtica una societat on les persones que hi viuen no tenen les mateixes oportunitats d'acció pública i d'accés a serveis públics per raons que no depenen de la seva voluntat.
El fet que persones amb un mateix sistema de drets no siguin tractades de manera igual, ni puguin accedir, ni se sentin plenament representades a les diferents esferes públiques per raons que no depenen estrictament de la seva voluntat, sinó per causes, trets i propietats de naixement, és contrari a un veritable sistema de valors plurals i democràtics.
Els prejudicis poden ser entesos com el conjunt de creences i implícits que acompanya una concepció del món determinada i que té una funció explicativa sobre les interpretacions que donem a les coses. Per això enfrontar-se als prejudicis, les preconcepcions i els estereotips sigui una activitat arriscada, ja que pot provocar reaccions emocionals i arribar a posar en dubte, d'alguna manera, una part integral de la persona, la que us ajuda a tenir una concepció coherent de la seva vida.
Dins del nostre context d'interpretació, els prejudicis que es produeixen al voltant del procés de multiculturalitat no són un obstacle, sinó un indici que el mateix procés està tenint lloc i que està pressionant l'estructura bàsica i hegemònica.
Hi ha dos tipus d'arguments explicatius: des del pla social i des del pla estructural. El primer argument ens diu que la procedència dels estereotips és eminentment social, mentre que el segon localitzaria la producció d'estereotips a les mateixes estructures institucionals. Amb aquest segon, es tendiria a legitimar estructuralment molts dels estereotips socials que es basen en premisses com ara que l'immigrant és vist com a font d'inseguretat (lleig, brut, sospitós, delinqüent… culpable).
Els discursos alternatius han d'acompanyar els processos de canvi que produeix la multiculturalitat i no fer trucades inútils de resistència al canvi, on es nodreixen els estereotips. Aquests discursos s'han d'articular amb la intenció de fomentar no només una visió pluralista de les cultures, sinó també una visió cultural de les diferents religions que hi ha i denunciar públicament els discursos que manté la mateixa estructura en sectors tan importants com l'educació, com la visió negativa històrica de “moros i cristians”, per posar un exemple simbòlic important.
Significar, que els mitjans de comunicació són els principals canals de mediació entre el racisme institucional i el racisme social. Els mitjans simplement retroalimenten els estereotips. Fomenten no només la seva creació, sinó que contribueixen de manera directa a la seva consolidació i manteniment al llarg del temps. Supeditats a la lògica de mercat de notícies, solen generalitzar el mateix procés de multiculturalitat i particularitzar tan sols els efectes negatius per a la ciutadania i les estructures establertes.
Els mitjans haurien de constituir un discurs que incidís a socialitzar la ciutadania sobre aquest procés i contribuir a generar ments multiculturals. Seguir un discurs que afavoreixi l'acomodació dels immigrants i dels ciutadans a les diferents esferes públiques, en lloc de proporcionar arguments que justifiquin les zones de conflicte i que ho interpretin com a font d'inestabilitat, d'inseguretat i d'amenaça al nostre ordre social i polític (Zapata, 2004; Trujillo, 2008).
El multiculturalisme no és una realitat de disseny que es pugui construir des de dalt, per decisions de l'elit política o de l'acadèmia, sinó des de baix, per la ciutadania i els diferents actors que treballen quotidianament en la gestió del procés. La multiculturalitat és una evidència, perquè la realitat ens mostra la coexistència, que no pas convivència, de diferents cultures, llengües, costums, religions (Laghrich, 2004).
La interculturalitat té com a propòsit assolir una societat en la qual no es vulnerin els drets humans i es camini cap a una convivència pacífica i harmoniosa entre tots els éssers humans.
La interculturalitat és la interacció positiva en la relació entre l'autòcton i el forà, és acostar-se a l'altre sense pors, mútua adaptació, no és l'assimilació, com es va plantejar en alguns països europeus (amb resultats funestos per a la convivència). Així, doncs, tindrem una societat pacífica, lliure, solidària i respectuosa, en definitiva una societat intercultural: si estem junts i barrejats, si estem disposats a escoltar-nos l'un a l'altre, si tots fem un esforç per qüestionar les veritats absolutes sobre tal o qual cultura (Laghrich, 2004). Per això és important el mediador/a per ajudar a construir ments multiculturals.
Una ment multicultural és aquella que té una visió pluralista del món, que rebutja les concepcions unilaterals i etnocèntriques, que deixa de pensar en termes universals i que en gairebé tots els raonaments sempre hi ha un context i té localitzades les accions que suposa.
El mediador/ la mediadora intercultural ha de ser, per tant, un pont entre dues o més cultures, un pont amb un punt de partida i un altre d'arribada; ha de conèixer perfectament tots dos punts, la seva tasca és fer el trajecte de manera prudent i equitativa per assolir l'objectiu de la travessia: unir, apropar, diluir tensions i aconseguir que hi hagi una comunicació real entre les dues parts.
A la Escola Internacional de Mediació, impulsem aquest àmbit per tal de facilitar l'acostament entre grups socioculturals i ètnics diferents. Amb el nostre curs especialitzat en mediació intercultural formem futurs mediadors/es perquè fomentin una millor relació i integració entre membres de diferents cultures.
Coneix més sobre la mediació intercultural prement aquí.
Bibliografia de suport:
Laghrich, S. (2004). Reflexions sobre la mediació intercultural. Revista Electrònica d´Estudis Filològics, 8. Recuperat de https://www.um.es/tonosdigital/znum8/estudios/11-Salou.htm
Trujillo, JJ (2008). La multiculturalitat: una perspectiva des del conflicte. Revista de Ciutadania, Migracions i Cooperació, 5, 11-23. Recuperat de http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/cd2/import/fainmigrantesbaleares/faib0003.pdf
Zapata, R. (2004) Multiculturalitat i immigració. Madrid: Síntesi.