Article escrit per: Alicia Pérez, treballadora social, mediadora i pèrit social. Coautora del Curs de Mediació Civil i Mercantil de Fundació Didàctica XXI.
La mediació s'ha convertit en els nostres dies en una gran aposta des de diferents estaments com són l'Administració Pública, però també des d'altres àmbits privats, a fi de construir una nova ciutadania basada en dinàmiques de resolució de conflictes diferents d'altres maneres més conegudes de resoldre els conflictes.
La mediació és considerada com un procés de comunicació que permet abordar situacions conflictives, que amb la intervenció de la persona mediadora (un tercer neutral i imparcial) s'ajuda les parts a assolir voluntàriament una situació positiva davant del conflicte. Aquesta es construeix a partir d‟uns principis fonamentals que sembren les bases per poder diferenciar-la d‟altres mètodes de resolució de conflictes, com és per exemple el sistema judicial ordinari.
Aquests principis fonamentals són la voluntarietat de les parts i la imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora. D'altra banda, quan les parts es troben en una situació d'estancament, amb l'ajuda de la persona mediadora, intenten cercar les diferents alternatives de manera coordinada i consensuada que els permetin optimitzar uns acords capaços de respondre als interessos que cadascuna té. amb un sentit col·laboratiu entre totes dues.
La mediació sorgeix com una magnífica via per fer possible la transformació dels obstacles en oportunitats
Amb aquests acords, en la majoria dels casos s'aconsegueix una disminució del cost emocional; restablir la comunicació entre les parts que s'havia perdut o deteriorat en molts casos, beneficiant així el seu entorn relacional i sobretot el dels fills, i aquesta és perdurable en el temps; ia més s'aconsegueix que les parts s'impliquin en la resolució dels conflictes, la qual cosa es tradueix en una satisfacció més gran de les solucions adoptades i un major grau de compliment voluntari dels acords.
En els àmbits de relació social, la presència del conflicte no només és un fet habitual de la convivència quotidiana, sinó que a més, des de la gestió positiva pot ser un fenomen que estimuli el creixement i la maduresa dels vincles socials en constant evolució, així com la capacitat de les persones per generar noves formes de comunicació, basades en el diàleg, lintercanvi dopinions i lesperit cooperatiu. Des d'aquesta perspectiva, clau per generar un teixit social capaç de fer les nostres ciutats més humanes i confortables, la mediació sorgeix com una via magnífica per fer possible la transformació dels obstacles en oportunitats.
Des del punt de vista del Treball Social, la mediació permet incorporar uns aprenentatges capaços de prevenir situacions que puguin desestructurar l'àmbit social i/o familiar i alhora generar l'atenció dels conflictes.
Sens dubte, a més de les habilitats també cal la formació dels mediadors, ja que un curs mediació permet a l'alumne estudiar les circumstàncies que són més rellevants per a aquells professionals o persones que es dediquen a la gestió dels conflictes a través de la mediació. L'enfocament teòric ha de tenir el seu reflex en qüestions pràctiques, que seran les que permetin tenir una perspectiva més aclaridora respecte a com el mediador o mediadora ha d'aplicar les tècniques d'aprenentatge i habilitats que hagi après per a la pràctica professional posterior.
