Em dirigeixo aquí al mediador que es pregunta sobre la impecabilitat de la seva postura i, de passada, espero acostar la perspectiva mediadora a tothom que s'interessi pel que fonamenta la neutralitat i la imparcialitat del mediador.
“Com fas per mantenir la neutralitat que caracteritza la teva pràctica professional?”, m'han preguntat més d'una vegada. I la veritat, el tema és absolutament clau doncs la neutralitat constitueix un dels principis de la mediacióperò, tot i així, sorgeixen força interrogants sobre com exercir-la des de la introspectiva de la nostra professió.
Procediment de mediació
Vegem, en primer lloc, alguns dels punts sobre els quals se sosté el consens institucional al voltant d'un lideratge mediador caracteritzat pel manteniment d'una postura fermament imparcial: La llei 5/2012 del 6 de juliol, al seu article setè fa, expressament, referència a la Igualtat de les parts i imparcialitat dels mediadors.
Concretament, assenyala que el procediment de mediació ha de garantir que les parts intervinguin amb plena igualtat d'oportunitats, mantenint-se l'equilibri entre les seves posicions i el respecte pels punts de vista expressats per aquestes, sense que el mediador pugui actuar en perjudici o interès de qualsevol.
El següent article, el vuitè, fa referència, per la seva banda, a la neutralitat del mediador, destacant que les actuacions de mediació es desenvoluparan de manera que permetin a les parts en conflicte assolir, per si mateixes, un acord.
La neutralitat i imparcialitat del mediador
D'altra banda, el Codi de Conducta Europeu per a Mediadors, esmenta la independència i neutralitat dels nostres professionals com a essencial a recalcar, tant abans d'iniciar la tasca com durant.
Expressament, es remarca l'obligació del mediador a revelar tota circumstància que pugui afectar la seva independència o suposar un conflicte d'interèss, considerant-se circumstàncies d'aquest tipus a tota relació personal o empresarial amb una de les parts, qualsevol interès financer o un altre, directe o indirecte, en el resultat de la mediació.
A més, la imparcialitat del mediador queda assenyalada amb el fet que, aquest ha dactuar respecte de les parts, en tot moment, comprometent-se a servir de la mateixa manera a totes dues en el marc del procés de mediació.
Això deixa clar com hem de fer els mediadors per exercir d'acord amb els principis de neutralitat i imparcialitat, però amb quines eines comptem per garantir, davant nostre, aquesta imparcialitat en el nostre fur intern?
Quedar-se a la superfície i atendre únicament allò que ens indica la llei o els codis de conducta, pot assemblar-se a anar conduint un automòbil i quedar-nos sense GPS a l'inici d'un complex i desconegut trajecte sabent només el nom del poble on hem d'arribar .
A promoure el diàleg sense prendre partit a favor de cap de les parts, reconduint les situacions conflictives cap a la cooperació, des del respecte i la comprensió cap a les mútues i particulars circumstàncies, resideix part del valor preventiu i resolutori de la mediació, però com garantir un exercici impecable de la imparcialitat a través del cabal d'informació que les parts -juntament amb els seus conscients o inconscients temptatives de convèncer-nos traslladen?
Estratègies per arribar a un equilibri
Com a mediadors, durant tot el procés, hem de tenir cura que la història d'alguna de les parts no prevalgui sobre l'altra. Per equilibrar aquest intercanvi fem servir diferents tècniques i estratègies que plasmem, principalment, a través de les nostres preguntes i reformulacions.
Aquestes estratègies impliquen la capacitat d'analitzar i sintetitzar el component contextual, tant de les circumstàncies que envolten el conflicte en qüestió, com de les posicions, els interessos i les necessitats de les parts enfrontades.
Tot això amb vista a intervenir des de perspectives prou àmplies i complexes per possibilitar una reinterpretació del conflicte objectiva, serena, creativa i orientada cap al consens.
Aquestes perspectives es poden explicar en termes del que, entre d'altres, Don E. Beck relaciona amb “mems de valor”, Kenneth Wilber amb estadis de desenvolupament de la consciència apel·lant a estructures de pensament de segon grau, constructes com els nivells de consciència de Richard Barret, etapes de desenvolupament del jo com els proposats per Loevinger o jerarquies clàssiques com la de les necessitats de Maslow o la del desenvolupament moral de Kohlberg.
A partir d'aquests i d'altres models teòrics podem inferir estructures de cosmovisions com els Atractors Motivacionals o altres que van del simple al més complex i que, el professional de la mediació aplica per prendre distància respecte del seu posicionament egocèntric i per autogestionar-ne la intervenció mediadora.
Postures adoptades
Per nosaltres els mediadors, tenir present que les postures adoptades per les parts enfrontades són transitòries i formen part del procés evolutiu de cadascú, ja és coadjuvant d'un rol d'observador extern i, per tant, d'imparcialitat.
Nosaltres estem per ajudar-los a contemplar el que passa des d'una perspectiva més àmplia i inclusiva de la idea de canvi permanent.
A més, hi trobem fonament per a la nostra absència de judici i la nostra imparcialitat respecte de les postures i interessos de les persones amb qui treballem. Veritablement, resulta absurd posicionar-se i ancorar-se en allò que és transitori. Vet aquí la clau. Tot està en permanent moviment i no és possible conceptualitzar el conflicte de manera contrària.
Els mecanismes emocionals i cognitius que emergeixen a causa de la situació conflictiva expliquen l'emergència d'ancoratges, distorsions cognitives i auto justificacions en les parts implicades, és normal, però nosaltres, com a mediadors, tenim per tasca mantenir-nos ferms en la idea de transitorietat dels mateixos i recordar-ho subtilment a les parts enfrontades a través de les nostres intervencions.
Atractors Motivacionals
Precisament per orientar les nostres preguntes i reformulacions podem recórrer a eines com els Atractors Motivacionals que a més serveixen per facilitar la imparcialitat de la nostra pràctica mediadora.
Els sis Atractors Motivacionals, cadascun dels quals transcendeix i integra l'anterior en complexitat, representen una manera concreta de concebre –les parts enfrontades– el conflicte d'acord amb un conjunt de valors i creences que guarden forta relació de coherència entre si.
Ofereixen al mediador una directriu sobre la qual orientar les seves preguntes i reformulacions alhora que serveixen per ajudar les parts implicades a comprendre i contextualitzar la postura i els motius del contrari.
Això és molt valuós doncs, innegablement, és més fàcil que hi hagi respecte i tolerància quan hi ha autèntica comprensió dels motius i les circumstàncies de l'altre.
És una anàlisi profunda que possibilita una comprensió que va més enllà d'etiquetes, prejudicis i bloquejos psicològics interns.
Tenir present que, com a mediadors, ens orientem a estendre ponts per facilitar aquest tipus de comprensió entre les parts, ajuda granment a mantenir la imparcialitat al temps de no confondre neutralitat amb indiferència.
