La mediació insight és un model de mediació en conflictes desenvolupat des de l'any 2001 a la ciutat canadenca d'Ottawa, a partir d'un projecte conjunt de recerca entre la professora Cheryl Picard, de la Universitat Carleton, i el professor Kenneth Melchin, de la Universitat Saint Paul. Els orígens d'aquesta escola es remunten a la investigació doctoral de la primera, on va assenyalar com els enfocaments tradicionals en mediació responen a classificacions dualistes i dicotòmiques (Picard, 2000). Aquest enfocament concep la intervenció mediadora com a procés interactiu d'aprenentatge per a totes les persones participants (inclosa la conductora del mateix). Es fonamenta en dues teories filosòfiques i pedagògiques que privilegien la reflexió personal com a via per assolir el coneixement: la teoria de l'insight de Lonergan i la teoria de l'aprenentatge transformacional de Mezirow. Sobre aquestes bases teòriques, els seus fundadors han elaborat un procés que recorre a tècniques comunicatives específiques per superar el conflicte, que és concebut com a experiència d'una amenaça cap a les conviccions més íntimes de la persona. Finalment, la consolidació d'aquest enfocament durant més d'una dècada possibilita que hagi de ser considerada candidata a convertir-se en la quarta gran escola de mediació internacional (Garrido, 2017).
Principis i característiques
- Un insight pot ser definit com un «acte de comprensió que sobrevé inesperadament»(Lonergan, 2004, p. 11). Conjunt d'operacions mentals que permeten a la persona prendre consciència de si mateixa en un doble sentit: quant acte de voluntat i quant al coneixement que adquireix. Segons aquesta proposta, un insight arriba de manera inesperada i imprevista, però no de manera fortuïta.
- El procés d'aprenentatge consta d'un itinerari de deu etapes o fases, el punt de partida és el descontentament i la frustració originats pel reconeixement d'una limitació que dificulta el desenvolupament personal propi. I conclou en el moment en què la persona pren consciència del canvi experimentat en el maneig de la seva pròpia experiència i així és capaç de manifestar-ho mitjançant un discurs crític i racional.
Convé donar a conèixer que la persona mediadora no pot fer res sobre les parts, sinó que són animades durant el procés de mediació a reflexionar sobre els seus propis sentiments, preocupacions i valors perquè es reveli el veritable motiu pel qual es produeix el conflicte.
Així doncs, el punt de partida d'aquest procés d'aprenentatge-mediacional és que el conflicte és una cosa real (i inevitable), que sorgeix com a resultat de la decisió de defensar-se davant de la valoració d'una amenaça. Aquesta amenaça es manifesta en un patró defensiu de resposta (Melchin i Picard, 2008; Picard, 2016).
D'aquesta manera, les pautes defensives d'interacció són interpretades per l'altra part com un atac, i viceversa, el que desemboca a una escalada del conflicte. Aquest mecanisme de defensa ens ajuda a protegir-nos, però també ens impedeix obrir-nos a possibles alternatives.
Principis del model insight:
En definitiva, podem significar que hi ha prou proves perquè la mediació insight pugui ser considerada com la quarta gran escola de mediació en el panorama internacional. Una comparació entre les diferents escoles pot resultar suficient per descobrir els segells distintius de cadascuna (Waxman, 2009), però resulta més adequat centrar-se en la seva qualitat més característica, que no és sinó la curiositat. Podem concloure que la curiositat en mediació consisteix en un esforç personal «per descobrir allò que té sentit i valor per a l'altre, per donar-li la paraula i que expresseu el fons dels seus rols, els seus estatus, les seves creences, interpretades sempre de manera única per l'individu» (Tabares, 1996, p. 146). Per tant, qualsevol conflicte pot abordar-se partint d'aquest model de mediació.
Si vols formar-te en mediació, tria matricular-te a la escola número 1 al sector de la mediació.
