L'article 8 del Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU- ens indica els dos problemes amb què s'enfronta el consumidor i que requereixen una atenció especial, per part dels poders públics, que són les pràctiques comercials deslleials i les clàusules abusives.
Què són les pràctiques comercials deslleials?
“Les pràctiques comercials deslleials són aquells actes, omissions, conductes, manifestacions o comunicacions comercials, inclosa la publicitat i la comercialització, directament relacionades amb la promoció, la venda o el subministrament de béns o serveis, inclosos els béns immobles, així com els drets i obligacions, amb independència que siguin realitzades abans, durant o després duna operació comercial.”
Estableix article 4.1 de la LCD defineix “tot comportament que resulti objectivament contrari a les exigències de la bona fe” i extrapolant a les relacions amb consumidors i usuaris hem d'entendre com a contrari a les exigències de la bona fe “el comportament d'un empresari o professional contrari a la diligència professional, entesa com el nivell de competència i cures especials que cal esperar d'un empresari d'acord amb les pràctiques honestes del mercat, que distorsioni o pugui distorsionar de manera significativa el comportament econòmic del consumidor mitjà o del membre mitjà del grup destinatari de la pràctica, si es tracta d'una pràctica comercial adreçada a un grup concret de consumidors”.
És per això que les pràctiques comercials deslleials amb els consumidors, fan o poden fer influir evidentment, en la seva decisió, distorsionant-la, minvant la capacitat d'optar per una decisió amb ple coneixement de causa, alterant el comportament econòmic que altrament no hauria pres en relació amb una sèrie d'opcions com ara:
– L'elecció d'una oferta o d'oferent.
– La contractació d'un bé o servei, així com com contractem i en quines condicions particulars es fa.
– El pagament del preu, total, parcial o fraccionat, o qualsevol altra forma de pagament.
– La conservació del bé o servei a elecció del consumidor.
– L'exercici dels drets contractuals que li siguin aplicables en relació amb els béns i els serveis.
En què hem de fixar la nostra atenció?
És clau fixar-nos que, la influència ha de ser significativa i que no es refereix a la pràctica publicitària habitual, i legal, de fer afirmacions exagerades o respecte de les quals no es pretengui una interpretació literal i que per avaluar-ne la intensitat, és clau tenir en compte les característiques personals de la persona consumidora a qui s'adreça la pràctica comercial, especialment si es tracta de persones consumidores que són vulnerables respecte a aquestes relacions concretes de consum, ja que fan que es vegin, en una situació especial de subordinació, indefensió o desprotecció que els impedeix l'exercici dels seus drets com a persones consumidores en condicions de igualtat, tal com sestableix a larticle 3.2 del TRLGDCU.
Davant les pràctiques comercials deslleials, l'article 20 bis del TRLGDCU estableix unes mesures correctores a disposició dels consumidors i usuaris perjudicats, fent referència a l'article 32.1, 1a a 4a de la LCD, considerant que queda acreditat, llevat de prova en contra, l'ús de pràctiques comercials deslleials contra els consumidors i usuaris que hagi estat constatat en una ferma resolució d'una autoritat competent o d'un òrgan jurisdiccional.
El problema és que en allò judicial o el procediment administratiu, sempre s'haurà de presentar demanda o denúncia i esperar a la resolució final, però en una mediació, mai no es podrà provar que ha existit una pràctica deslleial.
En el sistema de mediació en consum en ser el més utilitzat per tramitar les reclamacions, gairebé mai no es té una visió real de la gran quantitat de pràctiques comercials deslleials que s'estan produint al mercat i que si es detectarien en el procediment sancionador. Serveixi d'exemple l'allau obtingut en seu arbitral per qui signa aquest article com a exemple de la debilitat de la part consumidora en determinades relacions comercials;
Segueix formant-te al món de la mediació gràcies a màsters com aquest. No us quedeu sense places.
Bon article. És cert que a Consum es desarooolen procediments de resolució de conflictes, però en la major part dels organismes públic i privats dedicats a aquesta funció aquests procediments no s'ajusten a les exigències de la Llei 5/12, per desgràcia. Tampoc no està contemplat dins del procediment sancionador que davant d'una infracció l'infractor pugui arribar a un acord de satisfacció amb el perjudicat i reduir o evitar l'import de la sanció.
D'altra banda, i al meu entendre hi ha molt camí que encara recorrerem respecte a la maduresa del consumidor. Avui dia ens trobem amb un consumidor que sap que té drets per molt sovint no adopta cauteles per a la seva autoprotecció com llegir els contractes o assessorar-se, demanar pressupostos, justificants de pagament, i un llarg etc.
En definitiva, com apuntes, a les relacions de consum hi ha un enorme camp per a la mediació, servint aquest procediment no només per procurar una millora en l'entesa de les parts i que tractin d'arribar a una solució consensuada sinó que durant el procés el consumidor adquirirà habilitats que milloraran el seu comportament futur com a consumidor. Tant de bo hi hagués una aposta signatura per part de les administracions per al desenvolupament de la mediació en tots els àmbits i en particular en el de consum. Una cordial salutació