Si la professionalitat ha de ser entesa com una virtut, cal precisar quines qualitats han de constituir, l'excel·lència professional. Aristòtil, el gran teòric de les virtuts, serveix aquí de guia per anar descobrint i determinant quines virtuts haurien de guarnir la pràctica sanitària.
Qualitats per assolir l'excel·lència professional
A més dels valors tradicionalment reconeguts, com la benevolència o el respecte, es posa un èmfasi especial en la importància de la cura, un valor nou, que alguna cosa té a veure amb la major visibilitat de la dona en la societat i en les professions sanitàries.
El compte és un valor que complementa el de justícia i que cobra especial relleu en una època en què la curació del pacient ja no pot ser l'únic fi de la medicina.
La qual cosa porta a la confiança, una relació de confiança hauria de substituir la relació paternalista clàssica que no tenia en compte el protagonisme del pacient.
Una sèrie de canvis socials, culturals, polítics, organitzacionals i també ètics, forcen les professions sanitàries a evolucionar cap a un model centrat en el pacient, que tingui en compte la seva capacitat per prendre decisions sobre el seu propi cos, així com la importància de la comunicació i el diàleg per afrontar decisions complexes i difícils.
A la comunicació verbal hi ha paraules i formes d'expressió que generen en qui les senten sentiments de rebuig i desgrat o, per contra, que provoquen una actitud positiva en el receptor, segons com les diguem s'interpreten d'una manera o altra.
Escoltar-nos per contestar no per entendre'ns. No es tracta de donar lopinió es tracta destar, entendre.
A més de la escolta activa és fonamental donar-li la importància que es mereix al llenguatge no verbal, és molt difícil amagar determinades expressions en la negociació d'un conflicte, en ser, com podem dir, una reacció instantània des del cervell, diferent de la corporal.
Podem ser “experts”, si dominem aquest àmbit, perquè l'estat emocional de les persones intervingudes és automàtic i instantani.
Una altra virtut fonamental en la pràctica sanitària és la virtut de la prudència, que avui podem anomenar com a autoregulació.
S'entén per autoregulació al control que una persona exerceix sobre les emocions, les accions i els pensaments. Aquest procés contribueix a fer que l'individu pugui complir els seus objectius. Es pot dir que l'autoregulació implica el domini de la conducta i dels processos cognitius, per exemple.
A l'Escola Internacional de Mediació, dins de la especialitat sanitària, treballem en profunditat aquests conceptes amb la finalitat de tenir una formació que ofereixi una atenció de qualitat i una excel·lència professional.
Em sembla una declaració molt bona dels principis d'ontològic de la mediació