Tot comença quan tot s'acaba.
El testament
Qui ens havia de dir a tots nosaltres, que amb el que hem estimat als nostres germans, cosins, nebots, oncles i altres familiars familiars, i hem estat per a ells, aconseguit el fatídic moment de la darrer comiat, anava a produir-se una hecatombe de semblants magnituds, el final dels dies feliços, el moment de la consecució dels problemes, l'inici de la fi: El testament.
Doncs sí, després de totes aquestes circumstàncies que se succeeixen, unes darrere l'altra, fins tancar definitivament el capítol aquí a la terra del nostre estimat familiar, s'obre la caixa de pandora, la caixa dels trons, es desferma la tempesta, s'obre la porta a tot tipus desdeveniments que són “tot” menys agradable i molts menys controlable.
Els interessos s'entremesclen, la necessitat d'acabar amb el problema s'accelera, com si es tractés d'un mal presagi i on abans hi va haver pau i entesa, ara només hi ha incomprensió i neguit, ganes per deixar, o, més ben dit, ganes per acabar amb aquestes caigudes empicades de sentiments.
Efectivament, ens trobem com hem dit anteriorment amb el Testament, aquell document que, segons l'extensa doctrina del nostre país, està considerat i transcric literalment en paraules del jurista, professor i magistrat de l'alt Tribunal Constitucional, Don Luis Diez-Picazo, com aquell negoci jurídic, formal, unilateral, de caràcter personalíssim, atorgat pel testador, qui manifesta lliurement el seu voluntat per disposar dels seus béns i drets, així com les obligacions i designar una o diverses persones per després de la seva mort, per això és un negoci jurídic mortis causa.
En veritat, és molt necessari tenir en compte la possibilitat que la Llei 5/2012 de 6 de juliol dóna avui dia per acudir davant aquesta situació a la mediació i així resoldre totes aquelles qüestions que puguin sorgir arran dels problemes que puguin plantejar-se, entorn del testament.
Aquesta eina ens facilitarà i fins i tot evitar que, arribat a aquest pont, no es produeixin aquests conflictes que un cop apareixen són tan difícils de resoldre.
Entrat en costura, el testador, ordena al seu testament, que les controvèrsies que puguin sorgir al voltant d'aquest, respecte de la interpretació, execució, eficàcia i fins i tot partició de l'herència, se sotmetin a la mediació.
Clàusula de sotmetiment a mediació al testament
Per això, s'està plantejat des d'algunes notàries i despatxos d'advocats, la implantació de la clàusula de sotmetiment a mediació al testament.
Es recomana que quan s'estableixi aquesta clàusula on es contempli la figura del mediador, aquest sigui nomenat tenint en compte la seva qualificació professional, el qual pot ser perfectament, una persona física o bé una persona jurídica, és a dir, una Institució de Mediació.
Però en realitat, la importància de l'existència d'aquesta clàusula està també, la realitat següent, i és que, per al supòsit en què no sigui possible la mediació, dit d'una altra manera, no s'arribi a cap acord mitjançant aquesta tècnica, pugui acudir a un arbitratge.
Clàusules multimodals escalonades
Per això es pot parlar de clàusules multimodals escalonades, és a dir aquelles clàusules de només mediació o bé escalonada (mediació o arbitratge si no n'hi ha) per la qual cosa el testador ordena que les parts sotmeten la controvèrsia a arbitratge de dret administrada pel mediador/a, en cas que la mediació no hagi obtingut el resultat desitjat.
Aquesta previsió és imprescindible quan hi hagués hereus forçosos, de manera que, sol·licitat l'arbitratge per qualsevol dels interessats, els altres implicats en la controvèrsia s'adheriran expressament a l'arbitratge i si algun no ho fes o s'hi oposés de qualsevol manera a l'arbitratge ordena el testador que quedi privat de tot dret en la successió o, si es tracta d'un hereu forçós, reduït a la seva legítima estricta augmentant la part als altres hereus.
Com a conclusió cal informar el testador, amb total fidelitat, de les conseqüències de la clàusula de sotmetiment a mediació i arbitratge com a mitjans alternatius de resolució de conflictes, i especialment que larbitratge suposa lexclusió de la via judicial, així com de la possibilitat delecció entre diverses Institucions Arbitrals o de Mediació.
