En què consisteix?
L'avaluació constitueix una oportunitat excel·lent perquè els qui aprenen posin en pràctica els seus coneixements i se sentin en la necessitat de defensar les idees, les raons, els sabers. Ha de ser el moment també en què, a més de les adquisicions, també aflorin els dubtes, les inseguretats, les ignoràncies i si realment hi ha intenció de superar-los (Álvarez, 2001).
Hem de tenir en compte, sobretot si partim des d'una perspectiva on considerem el conflicte com una cosa que pot ser positiva per al desenvolupament personal a diversos (més capacitat per prendre decisions, a nivell emocional…), que aquest desenvolupament en un període d'aprenentatge no és fruit de ladquisició mecànica de coneixements, habilitats o actituds, sinó dun procés dintrospecció personal.
Si ens centrem en el procés de mediació, la persona immersa en ell mateix transitarà, sovint, des d'un enfocament on consideri el conflicte que ha portat al nostre centre com una amenaça al seu benestar, cap a una perspectiva molt més positiva on el conflicte serà enquadrat dins d'un sistema familiar/social/laboral que us faci replantejar-se la seva implicació i la part de responsabilitat que posseeix dins la situació d'enfrontament existent.
Per tant, d'acord amb els propis principis claus del procés mediador (voluntarietat, igualtat, neutralitat…) no hi ha cap altra possibilitat que ajudar els nostres usuaris/clients a ser cada vegada més coneixedors del procés en què estan immersos i, per tant, ser més crítics amb els seus plantejaments, amb les actituds inicials i igualment amb la nostra pràctica mediadora. És a dir, a més capacitat avaluativa per part de la persona immersa en la mediació més possibilitat d'aportar solucions als conflictes i més visió crítica i constructiva sobre tot el procés mediador.
Què hem de tenir en compte?
El que ens portarà, a nosaltres com a mediadors, a tenir, necessàriament, que plantejar-nos qüestions com:
- Com han arribat els usuaris/clients a les solucions acordades?
- En quin moment hi ha hagut un canvi d'actitud per part dels mateixos i què ha fet que es produeixi?
- En quina part del procés estem i cap a on caminem per tal de possibles solucions i d'una autonomia més gran per part de les persones amb qui intervinguem?
- Com fer el seguiment dels casos i en què incidir per saber si tot el que s'ha acordat ha estat potenciador d'un canvi positiu en les seves vides?
- He complert els objectius que em vaig plantejar durant el procés?
- Com podria haver millorat el meu plantejament per a més eficàcia?
Aquesta perspectiva autoavaluativaindubtablement, potenciarà un creixement en la nostra visió sobre la mediació duta a terme (encara que l'avaluació s'ha de fer al llarg de tot el procés). Que s'ha de veure necessàriament complementada amb la valoració d'altres col·legues i amb la dels mateixos usuaris. Un exemple del que hem comentat el podem consultar a la feina feta per Soria, Yepes i Lovelle (2013), titulat Qüestionari per valorar la satisfacció dusuaris en programes de mediació civil (csm-c).
Quan es tracta d'avaluar els programes de mediació que hem dissenyat o adaptat en l'àmbit familiar, escolar, comunitari, intercultural…, hem de tenir en compte una sèrie d'elements i indicadors que n'assegurin el rigor i la qualitat. Com a exemple, pel que fa als programes de mediació entre companys, haurem d'avaluar (GEUZ, 2010):
- La consecució dels objectius del programa establerts inicialment.
- L´entrenament de l´equip mediador.
- L'actuació dels/de les mediadors/es a les sessions de mediació.
- La satisfacció de les persones usuàries del programa.
- Els resultats del programa de mediació (nombre de casos intervinguts, nombre d'acords aconseguit, compliment dels acords, etc.).
- El funcionament de les reunions de seguiment.
- El coneixement i la percepció dels diversos col·lectius de la comunitat educativa sobre la utilitat i el funcionament del programa de mediació.
Tot això potenciarà, sens dubte, una autonomia més gran de les persones amb qui intervinguem i la pròpia qualitat de la mediació que realitzem, sigui quin sigui l'àmbit en què intervinguem.
Al procés d'avaluació en la mediació ia recursos com els esmentats fem contínua referència al nostre Curs d'especialització i al Màster en Mediació a l'Escola Internacional de Mediació. El rigor científic humanístic i la formació a la pràctica mediadora de qualitat són les nostres dades d'identitat.
Bibliografia:
Álvarez, JM (2001). Avaluar per conèixer, examinar per excloure. Morata.
GEUZ (2010). Com posar en marxa, pas a pas, un programa de mediació escolar entre companys/es. Eusko Jauralitza. Govern Basc.
Soria, MA, Yepes, M., Lovelle, MI (2013). Qüestionari per valorar la satisfacció dusuaris en programes de mediació civil (csm-c). Revista de Mediació, 12(2), 14-21.
