Perquè la mediació triomfi en l'àmbit internacional, és fonamental assegurar als operadors que l'acord de transacció resultant d'aquest procés tindrà efectes plens i es podrà executar en qualsevol Estat del Món.
En aquest sentit, recentment he publicat un article titulat “Eficàcia dels acords resultants de la mediació internacional”, a accés obert a la Revista Espanyola de Dret Internacional, que feia 75 anys amb una renovació de la seva imatge, i que em va donar l'immens honor d'obrir el número. Resumeixo aquí les conclusions principals de l'article, amb el meu agraïment a l'Escola Internacional de Mediació per donar-me aquest espai.
Quin és el punt de partida per garantir l'eficàcia dels acords resultants de la mediació internacional?
Un mateix acord de transacció resultant de la mediació internacional es pot reconèixer i executar en altres estats com un pacte contingut en un document privat o com un document públic, si es procedeix a la seva elevació a títol públic oa una homologació judicial.
El model UE: l'acord com a document públic
A la UE, la Directiva 2008/52 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, va suposar un avenç extraordinari. S'hi va deixar molt clar que l'acord resultant de la mediació havia de ser elevat a instrument públic o homologat judicialment, perquè pogués ser executat a qualsevol Estat membre de la UE.
A partir d'aquesta premissa, a l'acord resultant de la mediació elevat a document públic per l'autoritat d'un Estat membre de la UE se li aplicarà la normativa de la UE de dret internacional privat, si es vol executar en un altre Estat membre.
Aquesta execució implica bàsicament complir uns requisits mínims: que el document no vulneri lordre públic de lEstat de destinació i que tingui efecte executiu a lEstat dorigen.
Això vol dir que, en el moment d'execució en un altre Estat membre, no cal entrar en la validesa jurídica de l'acte (capacitat, consentiment, contingut). No en va, es presumeix que aquests aspectes es van controlar al moment d'elevació a títol públic per l'autoritat de l'Estat membre d'origen (principi de confiança comunitària).
En tot cas, a la normativa de la UE s'aprecia alguna debilitat. L'acord serà substitutiu d'una resolució judicial? Al meu parer la resposta ha de ser totalment afirmativa. Per això, ha de tenir efecte de cosa jutjada i impedir tornar sobre la disputa en un procés judicial posterior. L'única excepció seria precisament que es discuteixi judicialment l'anul·lació de l'acord.
Aquest principi no està previst a la normativa de la UE, únicament centrat en l'efecte executiu del document públic, però no en el possible efecte de cosa jutjada. Cal fer-ne una excepció per als acords de mediació internacional en matèria de crisis matrimonials i responsabilitat parental. En efecte, el Reglament (UE) 2019/1111 regula el reconeixement de tots els efectes dels documents públics –no només l'efecte executiu–.
A més, aquest Reglament obliga, en el moment del reconeixement i l'execució, a comprovar que l'autoritat expedidora del títol tindria una competència equivalent a la dels tribunals. El raonament és molt lògic: si l‟acord de mediació substitueix una sentència, ha de provenir d‟un Estat d‟origen del qual proveniria una resolució judicial.
El model d'UNCITRAL: l'acord com a document privat
Al model de la Comissió de Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional (UNCITRAL en les sigles en anglès), els efectes de l'acord de mediació s'atribueixen com a document privat, sense intervenció d'autoritat que l'elevi a document públic. Així ho proposa la Convenció de les Nacions Unides sobre els acords de transacció internacionals resultants de la Mediació, de 20 de desembre de 2018, obert a la signatura a Singapur, el 7 d'agost de 2019 (d'ara endavant Convenció de Singapur). També és la proposta de la Llei Model de mediació comercial internacional.
L'absència d'intervenció d'autoritat pública en el moment de formalització de l'acord justifica que, en el moment del reconeixement i l'execució en un Estat, es maximitzin els controls.
Així, a la Convenció de Singapur, s'estableixen controls sobre les parts, de manera que l'acord no és executable si es demostra la incapacitat d'una de les parts. També s'hi articulen controls sobre el mediador. D'aquesta manera, l'acord no es reconeix si el mediador va incórrer en un greu incompliment sense el qual no s'hagués fet l'acord; o si no es van revelar conflictes d'imparcialitat o independència i això va repercutir de manera essencial en l'acord o va exercir una influència sense la qual aquest acord no s'hagués concertat.
S'articulen, a més, controls sobre el propi acord, que no es reconeix si: és nul, ineficaç o de compliment legal impossible (segons la llei triada o la que es considera aplicable); o no és vinculant, definitiu o ha estat posteriorment modificat; o el seu objecte ja ha estat complert o no és clar o entenedor.
Finalment, d'ofici, sense necessitat que ho al·legui la part que s'oposa a l'execució, no es reconeix ni s'executa l'acord si és contrari a l'ordre públic del país de destinació. Tampoc, si la diferència no és susceptible de resoldre's per mitjà de la mediació a l'Estat de destinació.
Són compatibles tots dos models?
Els models exposats, que podríem anomenar “publicista” (model UE) i “privatista” (model UNCITRAL), es presenten com a alternatius i compatibles entre si. En altres paraules, la UE ha proveït un marc legal per a la circulació dels acords de mediació com a documents públics, però no impedeix que els Estats membres apliquin la seva pròpia legislació interna per al reconeixement de l'acord de mediació com a document privat.
Això sí, els Estats membres no es poden plantejar ratificar per si mateixos la Convenció de Singapur. Al contrari, correspon a la UE ratificar aquesta Convenció perquè és una matèria que ja ha estat objecte de regulació europea.
Una ratificació hipotètica per la UE faria aplicable a la Convenció el reconeixement d'acords privats fins i tot entre Estats membres, i al marge que es vehiculitzin o no a través d'un document públic europeu. Tot això excepte alguna declaració de la UE en sentit contrari en el moment de ratificació.
És un canvi massa estructural que fa poc probable que la UE ratifiqui la Convenció, malgrat els beneficis que això podria tenir en les relacions amb tercers Estats.
No et quedis sense plaça i matricula't en mediació de la mà de la escola líder de mediació.
