Mediació
La mediació ha demostrat ser molt útil al llarg del temps en nombrosos casos de ruptura familiar, tant per reconduir situacions judicialitzades com sent el mètode elegit voluntàriament per molts progenitors que no volen acudir al jutjat o que pretenen fer-ho només per ratificar el conveni acordat. Els avantatges són múltiples, però sempre que els implicats hi acudeixin de manera voluntària, vulguin i tinguin capacitat per participar en una mediació.
Però, què passa a situacions d'alta conflictivitat?
En aquest cas les famílies presenten seriosos problemes que són difícils de resoldre mitjançant la mediació, no podent donar resposta a la situació creada i per tant resultant poc efectiva quan els progenitors estan atrapats en el conflicte persistent i/o crònic.
Des de la mediació ens trobem amb la sensació que falten eines adequades per abordar aquestes situacions amb els límits inherents al rol professional del mediador. D'altra banda, els jutges, igual que els fiscals, observen com se'ls acumulen les execucions sense que tampoc no puguin donar resposta amb els recursos habituals (perspeccions, Punt de Trobada Familiar, …). Els expedients es fan cada cop més voluminosos, cronificant-se el conflicte i no es pot garantir plenament l'interès superior del menor.
Els menors tenen dret a créixer en un ambient familiar lliure de conflictes en què es respectin els seus drets més essencials, entre els quals destaquen els règims de contacte i estada, tenir un desenvolupament psicoemocional, social i escolar adequat, així com créixer en un ambient lliure de tot abús i/o maltractament.
Coordinació de parentalitat
La Coordinació de Parentalitat o Coordinació Parental ve a omplir aquest buit en els serveis tècnics d'assistència al sistema judicial, diferenciant-se no només de la mediació, sinó també dels equips psicosocials i del servei tècnic de Punt de Trobada Familiar (PEF), entre d'altres.
Quan parlem de Coordinació de Parentalitat parlem d'un procés de intervenció especialitzada, considerada una intervenció pericial que està enfocada als menors i que respon a l'interès superior del menor en lloc de les necessitats dels progenitors com és el cas de la mediació. És una intervenció de obligat compliment que ve derivada pel jutjat a través d'una resolució judicial (o de manera excepcional per mutu acord dels progenitors), a diferència de la mediació que és voluntària. La figura del coordinador parental és, investit d'una funció pública de autoritat pel jutge una vegada que és designat.
El coordinador parental ha de jurar el càrrec al jutjat a causa del seu qualitat de pèrit. Des d'aquell moment comença a desenvolupar la seva tasca com auxiliar del jutge, tenint potestat per entrevistar-se amb tot l´entorn del menor i professionals implicats, no només amb els progenitors, els menors i la família extensa, sinó també amb professors, orientadors, pediatres, especialistes de la salut mental, els serveis socials, PEF, etc.
Ambdues figures, mediador i coordinador de parentalitat, a més de ser imparcials respecte als progenitors, són de caràcter temporal, la seva tasca es determina en un temps específic. Tot i això, el coordinador parental és una figura transversal que requereix major especialització i que reuneix diversos rols. Ha d'estar altament qualificada amb formació no només en tècniques de mediació, formació en habilitats i gestió de conflictes, sinó també tenir coneixements de legislació en dret processal i de família, en treball i intervenció social, psicologia infantojuvenil, a més de tenir formació específica de la funció.
El procés de mediació és confidencial. Els mediadors estaran emparats pel secret professional, tret d'algunes excepcions, així com si suposa una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona. Tampoc no emetrà informes ni durant ni després de finalitzar la intervenció. Tot i això, la Coordinació de Parentalitat no és confidencial. El coordinador parental tindrà una comunicació fluida amb els jutges, emetrà diferents informes al llarg del procés i podrà testificar. A diferència del mediador, també té capacitat de fer recomanacions i prendre certes decisions, així com poder exercir una funció educativa amb els progenitors.
Per tant, quan és apropiada la intervenció del coordinador parental?
- Si es detecten situacions d´alta conflictivitat familiar.
- Hi ha conflictes greus entre progenitors on hi ha hostilitat, allunyament d'un progenitor, disputes verbals i/o físiques.
- El conflicte ha estat cronificat.
- Són famílies multiassistides (serveis socials, PEF, teràpies psicològiques i/o familiars,…).
- Les famílies estan molt judicialitzades.
- Es posa en risc els menors i es destrueixen els beneficis que els aporten les relacions positives.
- Hi ha història de violència familiar i/o abús de drogues.
- Hi ha menors amb necessitats especials.
- Un progenitor té una imatge molt negativa o distorsionada de laltre o quan sexpressi obertament el desig de limitar o excloure el contacte dels fills amb laltre progenitor.
Atesa la situació familiar, social i judicial que presenten aquestes famílies i la saturació actual que hi ha hagut als jutjats, cal prendre consciència de la desprotecció dels menors que es troben atrapats en aquestes situacions.
És per això que cal legislar la Coordinació de Parentalitat, sent aquesta l'única via de resolució de conflictes alternativa realment eficaç per a garantir el interès superior del menor.
