Article escrit por: Àngel B. Gómez Puerto. Jurista. Especialitzat en Mediació Familiar per la Universitat de Còrdova (UCO).
[dropcap1]E[/dropcap1]n el curs acadèmic passat vaig tenir l'oportunitat de realitzar la primera edició del Diploma d'Especialització en Mediació Familiar i Menors en Conflicte Intra i Extrajudicial. Va ser el meu primer contacte amb la mediació, amb aquesta nova metodologia (per mi fins aleshores) d'abordar els conflictes i la seva resolució. Gairebé un centenar de juristes i professionals de la psicologia, educació social, treball social o la pedagogia cursem aquest programa formatiu oficial de la nostra Universitat.
Però no és pas nova. Ja el 1998, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa, després de reconèixer l'increment important del nombre de litigis familiars, particularment separacions o divorcis i les conseqüències perjudicials per a la família, va considerar que per garantir la protecció dels interessos superiors del nen o la nena i el seu benestar, calia que els Estats adoptaran mesures per instituir o promoure la mediació familiar com a mètode apropiat per resoldre aquests conflictes. En aquest sentit, l'Estat Espanyol es va dotar l'any passat de la Llei 5/2012, de mediació en assumptes civils i mercantils.
I a nivell legislatiu d'Andalusia, on també, igual que altres comunitats autònomes (la primera va ser la Llei 1/2001, de Mediació Familiar de Catalunya) s'ha dictat una disposició normativa específica, la Llei 1/2009 reguladora de la Mediació Familiar a la Comunitat Autònoma d'Andalusia, defineix la mediació com “un procediment de gestió de conflictes en què les parts enfrontades acorden que una tercera persona qualificada, imparcial i neutral els ajudi a assolir per si mateixes un acord que permeti resoldre el conflicte que les enfronta sense necessitat de sotmetre'l a una autoritat judicial”• Aquest procés es durà a terme, continua el text, “amb el suport d'una tercera persona, que exerceix el paper de mediadora i està subjecta a principis com la voluntarietat, la imparcialitat, la neutralitat i la confidencialitat”.
[quote style="boxed" float="right"]«la Llei 1/2009 reguladora de la Mediació Familiar a la Comunitat Autònoma d'Andalusia, defineix la mediació com a “un procediment de gestió de conflictes…»[/quote]
La mediació familiar, realment, és un procés de resolució de conflictes alternatiu al clàssic que ens ofereixen jutges i tribunals en forma de sentències. Amb la mediació familiar facilitem la comunicació entre les parts en situacions de crisi familiar o matrimonial, i les apoderem per generar solucions al conflicte. Són les mateixes parts les que proposen les seves pròpies solucions, moderades i guiades pel professional de la mediació familiar.
Consideració clau és que la greu crisi emocional que produeix tota ruptura matrimonial s'ha demostrat que el protagonisme que el procés de mediació s'atorga a les parts en conflicte contribueix molt eficaçment a superar molts d'aquests problemes, ja que en lloc de la passivitat que comporta delegar en terceres persones (advocats o jutges), la mediació familiar implica un esforç de la part per reprendre el protagonisme respecte dels propis problemes, així com de la responsabilitat de superar-los, buscant la millor sortida per al futur. En definitiva, els empodera a la recerca de les solucions a la seva crisi familiar.
Com sosté Pascual Ortuño, un dels magistrats pioners en mediació familiar, referint-se a situacions de litigis respecte als fills, es tracta d'“autèntiques guerres per obtenir la custòdia dels fills”, que “ni els més experts negociadors, ni els advocats més brillants, poden donar solució a aquest problema, que genera més odi, més humiliació i més rancúnia”.
Una altra conclusió important és que és en el camp de la tinença o custòdia dels fills i filles després de la ruptura on la mediació familiar pot tenir més sentit, més protagonisme com a mètode positiu de resolució del conflicte i aportar solucions justes i ajustades a cada situació, i que acordades en un procés de mediació tindran més perdurabilitat en el temps, i atendran millor l'interès del menor, el de la mare i el del pare. Sense cap dubte, la determinació de la manera com els fills siguin cuidats i atesos, i el mode de relació que tindran amb els seus progenitors després de la ruptura és un tema clarament susceptible de mediació familiar.
Particularment interessant i convenient és l'aplicació de la metodologia de la mediació familiar és en els supòsits en què la mare i el pare tinguin voluntat d'acordar un sistema de guarda i custòdia compartida, de coresponsabilitat parental igualitària respecte als fills. En aquests casos, el procés de comunicació propi és clau no només per trobar de manera conjunta el millor sistema, sinó per al bon funcionament del mateix en el temps.
Estem doncs davant d'un nou camp professional per a juristes i professionals de la psicologia, educació social/treball social i la pedagogia, amb el repte de donar resposta a una demanda social creixent, la solució pacífica de conflictes familiars, sense traumes, per desenvolupar processos i metodologies que ajuden les famílies després de la seva ruptura a dissenyar el seu nou projecte de vida, conciliant i equilibrant totes les parts en conflicte, mares, pares i menors.
