El Consell de Ministres ha aprovat la tramesa a les Corts dels Projectes de Llei d‟Eficiència Organitzativa id‟Eficiència Processal del Servei Públic de la Justícia. Totes dues normes, juntament amb la futura Llei d'Eficiència digital, constitueixen els pilars del Pla Justícia 2030.
Segons el Govern mateix, la Llei d'Eficiència Processal té com a finalitat agilitzar l'activitat de Justícia en termes estructurals, facilitar la cohesió social i contribuir a la sostenibilitat del sistema.
La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha incidit en què s'introduiran els mitjans adequats per a la resolució de controvèrsies. Les parts en conflicte poden acudir de bona fe per resoldre dins de les pròpies capacitats la controvèrsia o acudir amb la intervenció d'un tercer neutral. "Es regularan expressament no només la mediació, sense la conciliació, l'oferta vinculant confidencial, l'opinió d'expert independent i la negociació directa entre les parts", ha avançat Llop.
Les mesures contemplades a la norma, en opinió de la ministra, ajudaran a descongestionar els jutjats i seran un instrument negociador i democratitzador: «Les solucions seran molt més ajustades a les necessitats de les parts, però també més flexibles del que pot ser una sentència o una resolució judicial». Tal com es reconeix a l'Exposició de Motius, el sistema de Justícia del nostre país pateix des de fa dècades insuficiències estructurals, algunes de les quals sense justificació.
El servei públic de Justícia ha de ser capaç d'oferir a la ciutadania la via més adequada per gestionar-ne el problema. En uns casos serà la via exclusivament judicial, però en molts altres serà la via consensual la que ofereixi la millor opció. L'elecció del mitjà més adequat de solució de controvèrsies aporta qualitat a la Justícia i reporta satisfacció als ciutadans i les ciutadanes. En aquest context prenen importància les raons de les parts per construir solucions dialogades en espais compartits.
Potenciar la mediació en totes les formes
Així mateix, es recull a l'Exposició de Motius del Projecte de Llei de mesures d'eficiència processal del servei públic de Justícia, la necessitat de recuperar la capacitat negociadora de les parts, amb la introducció de mecanismes que trenquin la dinàmica de la confrontació i la crispació que envaeix en els nostres temps les relacions socials. Per això cal introduir mesures eficaces que no es degraden ni transformin en mers requisits burocràtics. A aquest efecte s'ha de potenciar la mediació en totes les seves formes i introduir altres mecanismes d'experiència acreditada en el dret comparat.
Així, aquesta llei conté tot un Títol I dedicat a la regulació dels mitjans adequats de solució de controvèrsies en via no jurisdiccional, que comença amb unes disposicions generals relatives al seu concepte, caracterització ia l'àmbit d'aplicació dels mateixos, i continua amb la seva configuració com requisit de procedibilitat, amb caràcter general a l'ordre jurisdiccional civil, previ a la via judicial.
La Llei 5/2012, del 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, es modifica pel Projecte de Llei de mesures d'eficiència processal del servei públic de Justícia, en diferents aspectes, entre d'altres els efectes de la mediació sobre els terminis de prescripció i caducitat, la seva connexió amb el requisit de procedibilitat establert a la d'Enjudiciament Civil, els requisits que s'han de complir, l'harmonització del requisit de confidencialitat amb la regulació continguda al títol I per als altres mitjans adequats de solució de controvèrsies en via no jurisdiccional, l'assistència lletrada, la sessió inicial, la sessió constitutiva i la derivació intrajudicial.
Un altre canvi a tenir en compte en relació amb la responsabilitat civil en matèria d'accidents de trànsit és la modificació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni. D'aquesta manera, es revisa l'exempció prevista en aquest impost per a les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals en la quantia legal o judicialment reconeguda, amb la finalitat que pugui resultar aplicable quan, sense fixar-se la quantia legal ni judicialment, la indemnització sigui satisfeta per l'entitat asseguradora del causant dels danys físics o psíquics en compliment d'un acord de mediació o qualsevol altre mitjà adequat de solució de controvèrsies legalment previst.
En definitiva, totes aquestes reformes de què parlarem molt en un futur cada cop més proper, posen de manifest el compromís de les institucions públiques, a realitzar les accions que siguin necessàries per impulsar la cultura de la mediació seguint així el camí marcat pel Consell d'Europa i expandir l'ús d'aquest instrument a l'àmbit civil i mercantil per continuar avançant per aconseguir una societat on l'ús de la mediació com a via per a la resolució extrajudicial de conflictes a l'àmbit civil i mercantil tingui la màxima garantia i seguretat jurídiques i la seva implementació sigui el reflex de lEstat de dret i dels principis democràtics de la nostra societat i el nostre ordenament.
Clica aquí per veure més articles de Emilia Rodríguez Campaña.
