Aquest mateix any, el 24 de febrer, va començar el que el president de Rússia qualifica de “operació especial”, un eufemisme per justificar que envairia un país veí.
La invasió d'Ucraïna, ha portat de nou a les nostres portes un fenomen que es produeix quan hi ha un conflicte armat, i és que les persones no poden viure a casa seva i primer es veuen desplaçades al seu propi país, i després, de manera desesperada, en surten per trobar refugi en un altre, normalment proper.
Aquesta nova guerra, malauradament més habitual del que tots voldríem, ha tornat a portar de manera constant i en una mica temps, més 5 milions de persones als països de la UE, i l'arribada de la qual ha suposat un gran desafiament social.
Molt sabem de com arriben i també quants són, però poc sabem de la seva estada i acollida als nostres països, un procés que és sovint feixuc i que dura molts mesos.
Durant aquest temps, els refugiats i sol·licitants d'asil romanen en centres on de vegades conviuen més de 150 persones de països, ètnies, i problemàtiques molt diverses, passant per una sèrie de fases on té accés a diferents serveis d'acollida.
Aquests centres en són alguns gestionats per l'Estat, però majoritàriament ho són per grans organitzacions de naturalesa social subcontractades a aquest efecte per atendre'ls en la seva acollida i desenvolupament d'inclusió positiva a la nostra societat.
En aquests recursos aquestes persones són ateses per un equip multidisciplinari de diferents perfils com a treballadors socials, tècnics d'inclusió social, psicòlegs, personal d'administració, advocats, personal de consergeria, neteja i recepció dels centres d'acolliment, així com un equip de traducció i interpretació.
No obstant això, com veiem en aquesta línia de professions, la majoria dels centres no compten amb un servei de mediació intercultural que complementi aquesta oferta, denotant-ne encara una escassa cultura de la resolució pacífica dels conflictes en algunes d'aquestes grans organitzacions on, per tant, encara no es demana aquest perfil per a les vostres entitats.
Com veiem, algunes d'aquestes organitzacions que gestionen els centres on habita aquesta diversitat tan complexa encara no veuen com la mediació intercultural pot aportar aquest valor afegit de tranquil·litat, resolució de conflictes i acompanyament, adequats per ajudar a millorar, no només el clima dels centres esmentats, sinó aquests itineraris socials d'aquestes persones al nostre país.
Aquest dèficit, a més d'una mancança clara, sembla una gran oportunitat per a tots els que creiem que la mediació aporta una gran eina a la societat, ja que el seu desenvolupament en aquest camp, on malauradament tindrà tanta transcendència en els propers anys, està encara a mig camí.
Aquesta és la realitat actual de la mediació intercultural als centres de refugiats, una realitat que hauria d'estar més estesa, i on l'Estat fins i tot l'hauria d'impulsar com ja ho fa en altres serveis jurídics, civils i mercantils a la nostra societat.
Coneix tot sobre mediació a través dels nostres continguts formatius i accedeix a noves opotunitats laborals de la mà de lEscola Internacional de Mediació.
