Com a nova aposta professional i conegudes les regles, el matrimoni entre Mediació i noves tecnologies comporta un factor de regulació que aporti seguretat jurídica al procés. Això és conseqüència que l'escenari en què es produirà el procediment compta amb ingredients diferents i que són aliens a un procés de Mediació presencial on el professional compta amb altres eines que esdevenen inútils en el context virtual.
Per això, com s'està fent a plataformes on es duen a terme aquests serveis, s'ofereixen productes amb una naturalesa pròpia i que els diferencia de manera transversal de sessions presencials de gestió de conflictes. Vull reprendre una idea inicial que fonamenta tota la proposta: els usuaris i/o clients d'aquest tipus de serveis utilitzen mecanismes en línia per al consum diari i defensem que estem condemnats a oferir aquests serveis a través d'aquests mitjans perquè no fer-ho, suposaria un fracàs dels mateixos.
Enllaçant amb la idea anterior, no podem oblidar que el procés de gestió de conflictes és un dels processos d'interacció més personal que coneixem i “fabriquem” a través d'aquesta proposta un procés que gosem definir com a “aemocional” perquè les parts dissenyen les propostes sense l'espontaneïtat pròpia de les reunions que es poden produir en una negociació presencial. Per tant, això provoca de manera directa que tots els elements que s'analitzen en aquest exercici professional comportin una modificació substancial, és a dir, hem de canviar tants les regles a desenvolupar com les eines que cal aplicar a la nostra feina.
Aquest tipus de procés no deixa sense eines el professional que inicia la Mediació recolzant-se en mecanismes de gestió de conflictes a través de mitjans electrònics? No hi ha cap dubte que en aquest escenari de prestació de serveis, el producte canvia doncs ens valem d'instruments que no s'utilitzen en la gestió de conflictes en el sistema tradicional que es pot donar en l'arbitratge o en Mediació presencial ja que el mediador queda desproveït d?unes de les millors fonts d?informació: la comunicació no verbal. Tot i això, des de la nostra humil perspectiva i experiència, el fet d'introduir aquests nous instruments modifica l'estratègia del professional calibrant altres paràmetres per afavorir la trobada d'interessos de les parts davant del conflicte.
Com a concepte d'ODR, hem d'entendre com a estratègia professional la inclusió de tecnologia electrònica per les parts o el mediador i es pot desenvolupar amb una combinació d'elements o de manera completa en línia. Per tant, la inclusió de qualsevol element electrònic (correu electrònic, xat, videoconferència, etc.) ha de ser aprovat per les parts al contracte d'inici com s'insisteix en aquest treball ja que és fonamental que les parts validin i donin per bons els mitjans de comunicació entre el mediador i les parts. No hem de deixar enrere que les noves tecnologies formen part de la feina d'altres professionals, ja que els defensors es valen d'aquests mecanismes. Pensem en enviar informes, pericials o documents compartits
Tots els processos de comunicació i gestió s'han de fer a través d'una plataforma en línia amb seguretat que sorgeixen actualment. Un dels principals avantatges per a les empreses mercantils que no tant per a particulars, és que les parts puguin fer el seguiment del seu acord valent-se de mitjans en línia, ja que en el desenvolupament d'aquestes estratègies els terminis de contestació inter parts o amb el mediador permeten que la feina no caigui en l'oblit.
