Al post anterior parlàvem de l'article 8 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU- (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-20555) ens indica els dos problemes amb què s'enfronta el consumidor i que requereixen una atenció especial, per part dels poders públics, que són les pràctiques comercials deslleials i les clàusules abusives.
Sectors especialitzats en consum
Hi ha diversos sectors especialitzats que ens poden ajudar en l'àmbit del consum pel que fa a reclamacions, inici i gestió de mediacions, fins i tot inici de procediments arbitrals o judicials sobre la base dels articles 23, 31 i 437 de la Llei d'Enjudiciament Civil, per mitjà de l'assessorament i defensa de lletrats, de les associacions de defensa de les persones consumidores o professionals de les administracions públiques de consum i, de manera molt especial, de les Oficines municipals d'informació al consumidor (OMIC.)
Les OMIC són la principal via de defensa i assessorament dels drets de les persones consumidores, però també i no tan estès, com a assessors de pimes i professionals per a l'àmbit del dret de consum, legalment depenen dels ajuntaments, assessoren, tramiten les reclamacions i les denúncies dels consumidors, coordinant-se amb els organismes competents en consum de les comunitats autònomes.
Són aquests els que iniciaran els oportuns procediments sancionadors en el seu àmbit territorial, en detectar-se que les empreses/professionals utilitzen pràctiques comercials deslleials, conforme a l'article 47.1.m) del TRLGDCU, el qual tipifica aquesta conducta com a infracció administrativa en matèria de consum i del de la mateixa manera poden, de manera coordinada i d'acord amb el que estableix l'article 33 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial -LCD-, ostentar la legitimació activa per interposar accions de cessació contra aquestes pràctiques deslleials, en defensa dels interessos generals, col·lectius o difusos, dels consumidors i usuaris.
Les associacions de consumidors, han encapçalat a Espanya les accions col·lectives en defensa dels drets de les persones consumidores, però, a la majoria de les administracions públiques de consum de les comunitats autònomes, s'ha optat encertadament per potenciar la resolució extrajudicial de conflictes, per mitjà de la mediació i el arbitratge de consum, amb la finalitat clara de solucionar qualsevol conflicte de consum, deixant apartat el procediment sancionador i gairebé oblidades, les accions de cessació, encara que la de legislació autonòmica de consum, preveu aquestes dues possibilitats d'actuació pública.
Els sistemes extrajudicials de resolució de conflictes (ADR-ODR) són el millor sistema, per a persones consumidores com per a empreses, amb l'únic objectiu definit de trobar la millor solució als conflictes en les relacions de consum ja que ho poden fer de manera senzilla i ràpida, sense cap cost per a les parts (en el cas d'AAPP), sent l'opció per la qual opten la majoria de les empreses socialment responsables i amb un codi ètic aplicat.
Aquest “sotmetiment”, o, millor dit, al meu entendre, la adhesió als ADR-ODR en consum, per part de les empreses, no sempre es produeix, i si més no per part de les empreses poc responsables socialment, que mostren un comportament objectiu contrari a la bona fe ia les pràctiques honrades del mercat.
El clar objectiu d'aquestes empreses és intoxicar el comportament de les persones consumidores per obtenir beneficis empresarials i en especial les persones consumidores que es troben en situació de subordinació, indefensió o desprotecció, tal com vèiem al fragment del Laude Arbitral del post anterior (Persona de 81 anys).
Els conflictes de consum incubats per la utilització de les pràctiques comercials deslleials per part de les empreses, ens porta a pensar que difícilment es pugui arribar a obtenir una solució justa, per als consumidors, per mitjà d'ODR-ADR, de manera que, a multitud d'ocasions no quedarà més alternativa que acudir a la via judicial o al procediment administratiu sancionador, és per això que sempre recomano potenciar el comerç ètic i responsable en aquest àmbit, per així poder generar riquesa tant econòmica com social a les interrelacions comercials B2B o B2C amb l'única finalitat de crear un gana-gana en els probables conflictes de consum generats en aquesta relació jurídica del contracte de compra venda de béns i serveis.
Conclusions
Quan un consumidor acudeix a una OMIC per presentar una reclamació en consum, oa ser assessorada en aquest àmbit, perquè considera que va adquirir un producte o va contractar un servei a una empresa o professional, “influenciat” per una pràctica comercial que va distorsionar de manera significativa la seva voluntat de contractació, a causa de la publicitat utilitzada per l'empresa o professional, per la manera de promocionar el bé o el servei, abans, durant o després de la transacció comercial, és quan considerem des del sector especialitzat en mediació i arbitratge de consum, que estem davant d'una pràctica comercial deslleial.
Potser l'opció recomanable per a aquests casos és denunciar que l'empresa ha comès una infracció en utilitzar una pràctica comercial deslleial, això per mitjà de les denúncies en els serveis de consum i més concretament segons el sector de la denúncia, banca, assegurances , comerç etc. (https://www.consumo.gob.es/es/consumo/reclamaciones)
Segueix formant-te al món de la mediació gràcies a màsters com aquest. No et quedis sense la teva plaça.
