La mediació com a eina en disputes contractuals

La negociació contractual és inherent al trànsit comercial i com a conseqüència directa, desavinences sobre el seu contingut, compliment o resolució; l'empresari o el consumidor solen ser protagonistes d'aquests contractes i no hem d'oblidar que el mateix temps que inverteixen en la confecció d'aquests haurien d'invertir en la gestió de totes les disputes que naixessin com a conseqüència del seu desenvolupament.

Dit això, sorgeix la possibilitat que la mediació tingui un paper en aquest moment, és a dir, que la mediació sigui protagonista en el moment de la resolució dels conflictes que neixin sota el paraigua dels efectes contractuals.

A priori, com passa al contracte, la mediació és una opció lliure que les parts poden fomentar i potenciar i per això, resulta aconsellable que les parts recullin en el mateix contracte amb què queden vinculades doncs com una clàusula més, les parts quedaran obligades a resoldre quants conflictes futurs naixessin a través de mediació.

Amb aquesta proposta, les parts queden obligades a participar duna mediació amb caràcter previ a iniciar qualsevol procediment judicial per qualsevol controvèrsia que naixés entre les parts.

Amb aquesta clàusula aconseguim una conseqüència immediata: el naixement d'una controvèrsia no comporta necessàriament una ruptura mercantil, sinó que pot significar el creixement entre les parts i l'enfortiment de la relació entre elles. Si bé porta altres conseqüències de caràcter organitzatiu per a les mercantils (no judicialitzar l'activitat comporta un impacte positiu sobre el pla econòmic i rebaixa notablement el cost del conflicte dins de la comptabilitat de qualsevol empresa).

En el cas de contracte amb particulars, l'obligació de participar en procés intervinguts per a la resolució del conflicte atorga una identitat diferent de les mercantils i és que, si pensem en grans entitats financeres, per exemple, que afavoreixin aquest tipus de processos milloren notablement la imatge corporativa davant de clients presents i futurs.

Paral·lelament als beneficis, una qüestió que planteja la inserció de la mediació com a eina en disputes contractuals és l'assumpció del cost la mateixa i això anirà connectat de manera directa al tipus de relació contractual ens trobem, és a dir, no és el mateix un enllaç contractual entre empreses, que empreses amb particulars que un contracte entre particulars.

Serveixi com a exemple, un contracte d'arrendament en què les parts acordin que qualsevol conflicte futur pugui portar el propi lloguer sigui sotmès a mediació i que els costos siguin suportats per les parts per igual (no oblidem que l'incompliment de qualsevol clàusula contractual pot portar el naixement de responsabilitat per a les parts, inclosa la submissió a mediació preceptiva per a les parts abans d'iniciar cap procés judicial)

Amb conclusió, el benefici d'incloure la mediació en processos contractuals porta beneficis per a totes les parts tant a l'entorn econòmic com al de la imatge de les parts que participen d'aquests contractes i com a proposta, a la legislació contractual, s'haurien d'incloure de manera obligatòria la resolució intervinguda de conflictes a través de eines de gestió de conflictes com la mediació.