Una guerra és sempre un important focus mediàtic, i més si aquesta transcorre a escassos quilòmetres de la Unió Europea.
Com tot conflicte, clarament representa una oportunitat, i això és una cosa que sempre hem de tenir en compte les persones que ens dediquem a la mediació.
En aquest cas no només representa la possibilitat de tornar-nos a adonar del que malament fa una guerra, sinó que a més ja sabem que guanyi qui guanyi, aportarà un estat ruïnós a tots dos països. Ja es parla que aquest conflicte representarà un 40% de PIB de l'any que ve a Ucraïna i un 10% de la Rússia. Com veiem, la guerra igual que els plets són costosos i no solucionen els problemes.
Tornant a l'oportunitat, però, aquesta guerra representa diverses clares oportunitats des del punt de vista intercultural; la primera és que estem “reconeixents”. Efectivament, amb aquesta invasió hem vist com la societat espanyola ha reaccionat davant una situació on aquelles persones que pateixen el desplaçament i la marxa obligatòria de casa seva, són semblants a nosaltres i com som capaços de ser més o menys solidaris depenent del grup ètnic, religiós o cultural que té el problema.
Veiem com d'alguna manera, el prejudici i l'estereotip habita en nosaltres i el mediador/a ha de ser conscient que en el nostre subconscient comú no som tots iguals.
Aquests és una cosa que pesa, però que com a bon desactivador del conflicte, com a un bon TEDAX de la mediació, hem de desactivar.
Una altra oportunitat clara que representa el conflicte és sobretot en aquesta mateixa atenció als desplaçats i refugiats, veure com som capaços d'adaptar-nos i gestionar un nombrós grup de persones que a més té unes característiques veritablement diferents dels migrants de tipus econòmic, ja que aquestes persones que ara viuen als centres de recepció de refugiats, fins fa poc més de dos mesos, tenien una vida normalitzada. Un mediador intercultural competent és aquí veritablement una peça clau en aquesta gestió.
I com a tercera oportunitat. Estem aprenent que gran part del conflicte té unes connotacions històriques i, sobretot, lingüístiques, on les autoproclamades repúbliques del Donetsk i Lugansk sempre han tingut l'especificitat de ser russòfiles. La llengua com a diferència, però alhora la llengua com a pedra angular de moltes de les nostres identitats múltiples que no ha de ser en si excloent.
Mediació abans que pletejar o guerrejar. La Mediació sempre com a oportunitat.
Certament, quan va començar aquesta guerra, el primer que se'm va venir a la ment va ser la figura del mediador intercultural. Quantitat de vida, afectes, costums, hàbits es van veure enfonsats d'un minut a un altre, . La vida va canviar en un instant per a tota aquella gent que indefectiblement va decidir partir…i no per nous objectius o experiència de vida, es van veure obligats brutalment a fer-ho havent d'incorporar-se gairebé per instint a una nova cultura, a un nou país….
La possibilitat de co actuar entre cultures, és una pràctica que requereix de molta empatia, de diàleg, de comprensió…
Aquest és lobjectiu del mediador intercultural.