La durada de les vacances escolars a Espanya ha estat objecte de debat recurrent en els àmbits educatiu, polític i social. Cada curs acadèmic s'organitza al voltant d'un calendari que fixa aproximadament 175-180 dies lectius, segons l'article 51 de la Llei orgànica 2/2006 d'educació (LOE), modificada per la LOMLOE (2020), i desenvolupat per les comunitats autònomes als seus decrets de calendari escolar.
La gran pregunta és si aquest nombre de jornades i la distribució dels períodes de vacances (Nadal, Setmana Santa i estiu, a més de festius i ponts) resulta excessiva en comparació amb altres països europeus i si afecta negativament el aprenentatge dels menors, la conciliació laboral i la vida familiar.
El Calendari Escolar a Espanya
A la majoria de comunitats autònomes, el curs escolar comença a setembre i finalitza a finals de juny, deixant gairebé tres mesos de vacances d'estiu. A això se sumen unes dues setmanes per Nadal i una per Setmana Santa, a més de festius locals i nacionals.
La durada de les vacances, especialment les d'estiu, té un origen històric vinculat a l'economia agrària, en què els nens ajudaven al camp. No obstant això, en el context actual –marcat per la urbanització, els canvis laborals i la demanda de conciliació– aquest model es qüestiona cada cop més.
Comparativa Internacional de Vacances Escolars
Segons dades de la OCDE (Education at a Glance, 2022), Espanya se situa entre els països amb més setmanes de vacances d'estiu (10-12 setmanes), mentre que països com Alemanya, França o Itàlia compten amb entre 6 i 9 setmanes, però compensades amb descansos més repartits durant el curs.
Aquest model de “vacances més curtes però distribuïdes” busca prevenir el summer learning loss, la pèrdua d'aprenentatges durant llargs períodes sense contacte amb l'escola (Cooper et al., 1996).
Espanya i Portugal destaquen per ser els països europeus amb més setmanes consecutives d'inactivitat escolar, cosa que genera debat sobre la seva idoneïtat pedagògica.
Impacte a l'aprenentatge i l'equitat
Un dels principals arguments en contra de les vacances llargues és el deteriorament de l'aprenentatge.
- Menors en entorns afavorits solen mantenir activitats culturals, esportives o educatives a l'estiu.
- Menors en contextos vulnerables, en canvi, perden competències adquirides per la manca de recursos i programes de reforç.
A Espanya, tant el Consell Escolar de l'Estat com el Defensor del Poble han alertat que les vacances perllongades agreugen la bretxa educativa, sobretot en alumnat amb dificultats d'aprenentatge o sense accés a lleure educatiu i programes d'estiu (Alexander et al., 2007).
Conciliació Familiar i Organització Social
Des del punt de vista de les famílies, les vacances escolars llargues suposen un desafiament per a la conciliació laboral.
- Els pares compten amb 30 dies laborables de vacances, davant dels gairebé 90 dies de descans escolar dels fills.
- Moltes famílies recorren a campaments urbans, activitats d'estiu o suport familiar.
- El problema és més gran a llars monoparentals o amb baixos recursos econòmics.
Tot i això, els defensors de les vacances llargues ressalten beneficis com:
Oportunitats de lleure enriquidor més enllà de lescola.
El descans físic i emocional dels menors.
L'enfortiment dels enllaços familiars.
El Debat Polític i Pedagògic a Espanya
Algunes comunitats autònomes han experimentat amb models de calendari escolar més equilibrats, escurçant l'estiu i introduint descansos intermedis.
No obstant això, aquestes propostes generen resistències a:
- Part del professorat, que valora l'estabilitat del calendari tradicional.
- Moltes famílies, que organitzen la seva vida laboral i social al voltant del model vigent.
La manca de consens polític i social ha impedit fins ara una reforma estructural del calendari escolar a Espanya..
Conclusions: Massa Vacances Escolars a Espanya?
Espanya és un dels països europeus amb més setmanes consecutives de vacances d'estiu, cosa que genera dubtes pedagògics, socials i de conciliació familiar.
- Les vacances extenses aporten descans i lleure valuós.
- També poden provocar pèrdua d'aprenentatges i desigualtats socials.
La clau no és a augmentar o reduir els dies de descans, sinó a redistribuir-los millor durant el curs i reforçar els programes de suport, lleure educatiu i activitats d'estiu accessibles per a tothom.
En definitiva, el repte és garantir que les vacances escolars a Espanya siguin un veritable temps de descans, desenvolupament i benestar infantil, sense convertir-se en un factor de desigualtat.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
