La resiliència és una capacitat fonamental a la infància i l'adolescència, especialment en aquells menors que han enfrontat situacions adverses. Es tracta de l‟habilitat de superar dificultats, adaptar-se als canvis i sortir enfortits d‟experiències desafiadores.
A l'àmbit de la intervenció amb menors, fomentar la resiliència és clau perquè els nens, nenes i adolescents puguin afrontar la seva realitat amb eines emocionals i socials adequades, desenvolupant un sentit de control sobre les seves vides i més confiança en el seu futur.
En aquest article explorarem què és la resiliència, quins factors influeixen en el seu desenvolupament i quines estratègies es poden implementar per enfortir-la en menors en contextos de vulnerabilitat.
Què és la resiliència i per què és important a la infància?
La resiliència es defineix com la capacitat duna persona per afrontar i superar situacions difícils, adaptant-se de manera positiva als canvis i desafiaments. A la infància, aquest concepte cobra una especial rellevància, ja que l'entorn, les experiències i les relacions que els menors estableixen poden afavorir o dificultar-ne el desenvolupament personal i emocional.
No es tracta d'evitar que els menors enfrontin dificultats, sinó ajudar-los a desenvolupar recursos interns i externs que els permetin gestionar aquestes situacions de manera constructiva. En aquest sentit, la resiliència és una capacitat que es pot enfortir mitjançant un acompanyament adequat i l'accés a un entorn segur i enriquidor.
Factors que poden influir en la resiliència infantil:
- Experiències adverses: canvis familiars, dificultats econòmiques, situacions de maltractament o abandó, entre d'altres. Suport social i familiar: la presència dadults de referència que brindin suport i seguretat emocional.
- Entorn educatiu i comunitari: accés a educació, activitats de lleure i participació social.
- Habilitats personals: autoestima, confiança en ells mateixos i capacitat de resolució de problemes.
Tot i que les circumstàncies poden ser difícils per a alguns menors, la resiliència és un procés dinàmic que pot ser enfortit amb estratègies adequades.
Factors que influeixen en la resiliència infantil
Perquè un menor pugui desenvolupar resiliència, és important que tingui factors protectors que l'ajudin a afrontar situacions adverses de manera positiva. Aquests factors poden ser interns (propis del menor) o externs (relacionats amb el seu entorn).
Factors protectors interns
- Autoestima i percepció d'autoeficàcia. Els nens i les nenes que es perceben com a capaços d'enfrontar reptes i resoldre problemes tenen més probabilitats de desenvolupar resiliència. Fomentar una imatge positiva de si mateixos els ajuda a confiar en les seves capacitats ia enfrontar dificultats amb més seguretat.
- Habilitats emocionals i socials. La capacitat d'identificar i gestionar emocions, de resoldre conflictes i de comunicar-se eficaçment amb els altres contribueix al desenvolupament de la resiliència.
- Sentit de propòsit i metes personals. Tenir objectius, per petits que siguin, ajuda els menors a desenvolupar motivació i esperança en el futur.
Factors protectors externs
- Vincles afectius segurs. El suport de familiars, educadors o referents adults proporciona un entorn estable i protector on els menors poden sentir-se compresos i recolzats.
- Oportunitats educatives i recreatives. Accedir a l'educació, l'esport, l'art o les activitats de participació social ajuda els menors a descobrir els seus talents ia trobar espais on se sentin valorats.
- Un ambient estructurat i predictible. Els menors necessiten rutines, normes clares i estabilitat al seu entorn per desenvolupar seguretat i confiança en si mateixos.
Quan aquests factors són presents, els menors poden afrontar millor els desafiaments i desenvolupar més capacitat d'adaptació
Estratègies per enfortir la resiliència en la intervenció amb menors
Els professionals que treballen amb infància i adolescència en contextos de vulnerabilitat poden aplicar diverses estratègies per fomentar la resiliència als menors.
- Crear entorns segurs i afectius: és fonamental que els nens i les nenes sentin que estan en un espai on se'ls valora, se'ls escolta i se'ls respecta. Un ambient de seguretat emocional enforteix la confiança i la capacitat d'afrontar desafiaments.
- Promoure l'expressió emocional i la gestió d'emocions: fomentar espais on els menors puguin parlar sobre allò que senten, sense por del judici, els permet desenvolupar habilitats per manejar l'estrès i la frustració.
- Reforçar l'autoestima i la confiança en les vostres habilitats:
- Reconéixer els seus èxits, per petits que siguin.
- Fomentar l'autonomia en la presa de decisions.
Oferir desafiaments adaptats a les seves capacitats perquè sentin que poden superar obstacles.
Fomentar relacions de suport i pertinença
Les connexions amb persones significatives (família, educadors, amics) són clau en el desenvolupament de la resiliència. Facilitar entorns de socialització positius ajuda els menors a sentir-se acompanyats i compresos.
- Impulsar la resolució de problemes i el pensament positiu
- Ensenyar els nens i adolescents estratègies per afrontar conflictes i prendre decisions els dóna eines per gestionar situacions difícils de manera més eficaç.
- Oferir oportunitats d'aprenentatge i de participació. La resiliència també es construeix des de l'experiència. Permetre que els menors participin en activitats formatives, esportives o artístiques els ajuda a enfortir el sentit d'èxit i pertinença.
Beneficis de treballar la resiliència a la infància
Fomentar la resiliència té efectes positius a nivell individual, educatiu i social.
Pel menor:
- Desenvolupament d'una capacitat més gran per afrontar dificultats.
- Reforç de l'autoestima i la confiança en si mateix.
- Millora en la gestió emocional i les habilitats socials.
Pels professionals i educadors:
- Afavoreix una intervenció més efectiva.
- Permet reduir situacions de risc i conflictes.
- Potencia un enfocament de treball basat en la motivació i el reforçament positiu.
Per a la societat:
- Contribueix a la integració dels menors a la comunitat.
- Promou una cultura de l'esforç, la resiliència i la superació.
- Facilita la construcció d´entorns socials més inclusius i empàtics.
La resiliència és una eina clau per al desenvolupament infantil, especialment en aquells menors que han enfrontat situacions de vulnerabilitat. El suport d'adults significatius, l'accés a oportunitats educatives i recreatives i el reforçament d'habilitats emocionals i socials poden marcar la diferència en la capacitat de superar l'adversitat.
Des de la intervenció amb menors, treballar la resiliència és una inversió en el benestar present i en el futur, contribuint a que desenvolupin una visió positiva de si mateixos i del món que els envolta.
Cada nen i nena té el potencial de superar les dificultats si compta amb l'acompanyament i les eines adequades. La resiliència no només ajuda a fer front als reptes, sinó que també impulsa el creixement personal i la construcció d'un futur ple de possibilitats.
