La infància continua sent la gran víctima invisible de la guerra. Encara que el dret internacional humanitari estableix una protecció reforçada per als menors en conflictes armats, la realitat mostra que milers de nens són reclutats, atacats o desplaçats cada any.
En aquest article analitzem com el marc jurídic internacional cerca protegir-los, quines són les violacions més freqüents i els reptes actuals per garantir-ne la seguretat en escenaris com el Iemen, l'Afganistan, Palestina o Myanmar.
El dret internacional humanitari i la infància en conflictes armats
Els nens a la guerra constitueixen un dels col·lectius més vulnerables. Pateixen desplaçaments forçats, pèrdua de familiars, interrupció de l'educació i greus danys físics i psicològics.
El Dret Internacional Humanitari (DIH) i la Convenció sobre els Drets de l'Infant (CDN) reconeixen la necessitat de brindar-los una protecció especial, però laplicació pràctica és deficient.
Marc jurídic internacional de protecció dels menors
El marc normatiu internacional és contundent: els menors no han de participar en conflictes armats ni ésser objecte d'atacs.
- Convenció sobre els Drets del Nen (1989) → Prohibeix el reclutament de menors de 15 anys i garanteix protecció especial.
- Protocols Addicionals als Convenis de Ginebra (1977):
- Protocol I (conflictes internacionals): prohibeix participació i reclutament militar de menors de 15 anys.
- Protocol II (conflictes interns): protegeix l'educació i l'assistència de nens a la guerra.
- Protocol Facultatiu (2000): eleva l'edat mínima de recrutement a 18 anys.
En teoria, la infància hauria d'estar blindada davant de la guerra. A la pràctica, les violacions són constants.
Principals violacions contra els nens en conflictes armats
L'ONU ha identificat sis violacions greus contra els menors a la guerra:
- Reclutament de nens soldats → Milers de menors són obligats a combatre a Síria, Sudan del Sud, RDC o Myanmar.
- Assassinats i mutilacions → Bombardeigs indiscriminats cobren víctimes infantils.
- Violència sexual contra menors → Nenes i adolescents pateixen abusos, esclavitud sexual i matrimonis forçats.
- Segrestos → Utilitzats com a ostatges o per a explotació.
- Atacs a escoles i hospitals → Priven els nens del dret a l'educació i la salut.
- Bloqueig dajuda humanitària → Nens sense accés a aliments, medicines i refugi.
Aquestes pràctiques violen obertament el dret internacional humanitari i perpetuen el patiment infantil.
Mecanismes de protecció i denúncia internacional
Hi ha diferents instruments de protecció i rendició de comptes:
- ONU: cada any publica un informe sobre violacions contra els infants en conflictes armats.
- Tall Penal Internacional (CPI): va condemnar el 2012 Thomas Lubanga per reclutar nens soldats a RDC.
- UNICEF i CICR: treballen en desmobilització, reunificació familiar i programes educatius.
No obstant això, la manca de cooperació estatal i la prolongació de conflictes armats dificulten el compliment real.
Reptes actuals en la protecció de la infància a la guerra
El desafiament principal és la bretxa entre la norma i la realitat. Tot i que el dret internacional humanitari és clar, el seu aplicació depèn de la voluntat dels Estats i de mecanismes de sanció efectius.
A més, nous escenaris bèl·lics compliquen la protecció dels menors:
Guerres híbrides i conflictes amb múltiples actors no estatals.
Ús de drones i intel·ligència artificial en atacs.
Perllongament de guerres civils i regionals.
La solució passa per enfortir els mecanismes de verificació, donar suport a les víctimes i reforçar l'educació per a la pau.El aprenentatge cooperatiu organitza l'alumnat en equips amb rols definits i metes comunes. Afavoreix la inclusió, desenvolupa competències socials i prepara per a la vida adulta.
Conclusió
LEl dret internacional humanitari i la Convenció sobre els Drets del Nen ofereixen un marc jurídic sòlid. Tot i això, mentre persisteixi la impunitat i els Estats no compleixin els seus compromisos, els nens continuaran sent les víctimes més indefenses de la guerra.
Garantir la seva protecció és un deure universal que requereix més acció, més recursos i més rendició de comptes.
Perquè funcionin, cal formació permanent del professorat, lideratge pedagògic i suport institucional.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
