Ressenya article: Elena, S. (2024, 30 de maig). Mètode Montessori i disciplina positiva, un bon tàndem que posa el nen al centre de la criança. EL PAÍS

Com a experts en Intervenció amb Menors i Mediació, sempre estem buscant nous punts de vista, estudis i, en general, tot tipus de contingut professional que pugui ser de l'interès de la nostra comunitat. En aquesta ocasió, no volíem deixar passar l'oportunitat de comentar amb vosaltres aquest article trobat al diari digital El País, en què s'aborda a la Metodologia Montessori i la disciplina positiva com la combinació perfecta per a una criança constructiva, on el menor és el protagonista del seu propi desenvolupament.

El següent article de El País ressalta l'efectivitat de combinar el Mètode Montessori i la disciplina positiva, una combinació que també pot ser summament beneficiosa en el camp de la intervenció amb menors. Al posar el nen al centre del seu propi procés de desenvolupamentAquests enfocaments fomenten un creixement integral que abasta tant l'aspecte acadèmic com el socioemocional. Per als professionals en aquest àmbit, adoptar i adaptar aquests mètodes pot marcar una gran diferència en la vida dels nens amb què treballen.

El Mètode Montessori, pioner ahir i avui en el desenvolupament infantil

Creat per Maria Montessori a finals del segle XIX, s'enfoca a l'autonomia del nen, utilitzant un «ambient preparat» i materials específics per promoure l'aprenentatge sensorial i intel·lectual. El rol de l'adult és ser un guia que facilita la connexió del nen amb el seu entorn per a l'aprenentatge, especialment a les etapes de 0 a 6 anys (aprenentatge sensorial) i de 6 a 12 anys (aprenentatge intel·lectual).

Els materials Montessori són essencials en el procés d'aprenentatge, tot i que l'experta Beatriz M. Muñoz assenyala que no cal adquirir-ne tots, ja que molts objectes quotidians poden complir aquesta funció.

Pel que fa a la disciplina positiva, aquest article, destaca els punts següents

Basada en les teories d'Alfred Adler, s'enfoca a fomentar el respecte i la cooperació, entenent el mal comportament com un senyal de necessitats no satisfetes. L'adult en aquest enfocament actua com un acompanyant en la resolució de conflictes, promovent la creació de recursos concrets que afavoreixin l'aprenentatge i l'empatia. Busca que els nens desenvolupin una alta autoestima, confiança en les seves capacitats i un sentit de pertinença.

I tu? Has llegit aquest post? Quines conclusions treus? Et llegim!

Feu un comentari