La neurodivergència no és una etiqueta, sinó una manera diferent d'experimentar el món. En làmbit de la intervenció amb menors, comprendre i respectar aquestes diferències és essencial per construir entorns segurs, inclusius i potenciadors. Aquest article proposa una mirada que va més enllà del diagnòstic, centrada en la comprensió, l'empatia i l'adaptació.
Què entenem per neurodivergència?
El terme engloba condicions com ara el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), TDAH, dislèxia, dispràxia, entre d'altres. Aquestes no són malalties, sinó maneres diferents de processar la informació, comunicar-se i relacionar-se. La intervenció ha de partir d'aquesta premissa per evitar enfocaments patologitzants que afectin negativament la seva salut mental i autoestima.
Errors comuns en la intervenció en la intervenció amb menors amb neurodivergència
- Interpretar conductes com a desobediència: el que pot semblar una “conducta dolenta” pot ser una resposta a l'estrès sensorial oa la incomprensió de l'entorn.
- Aplicar tècniques conductistes sense adaptació: els sistemes de premis i càstigs poden ser contraproduents si no es comprenen les motivacions del menor.
- Manca de formació específica: molts professionals no tenen eines per identificar i acompanyar adequadament menors neurodivergents.
Estratègies per a una intervenció respectuosa
- Escolta activa i observació sense judici.
- Adaptació de lentorn: reduir estímuls, oferir rutines clares, permetre pauses sensorials.
- Treball col·laboratiu amb la família i lentorn escolar.
- Fomentar l'autoregulació emocional des del joc i la creativitat.
A més d'adaptar l'entorn físic, és fonamental revisar el llenguatge que utilitzem quan ens referim a aquests menors. Paraules com a “trastorn” o “dèficit” poden reforçar una visió negativa i limitant. En canvi, parlar de “processament diferent” o “formes diverses d'aprenentatge” ajuda a construir una narrativa més respectuosa i empoderadora. El llenguatge crea realitats, i en la intervenció amb menors, cada paraula compta.
Un altre aspecte clau és el treball interdisciplinari. Professionals de la psicologia, de l'educació social, els terapeutes ocupacionals i les famílies han de formar un equip cohesionat que comparteixi informació i estratègies. La fragmentació de la intervenció pot generar confusió i frustració al menor. Per això, és essencial establir canals de comunicació fluids i protocols dactuació comuns.
Finalment, no podem oblidar la veu del mateix menor. Escoltar com viu la vostra experiència, què us ajuda i què us dificulta, és una font d'informació invaluable. La intervenció centrada en la persona no és només un enfocament tècnic, sinó una postura ètica que reconeix el menor com a subjecte actiu del procés.
Intervenir amb menors neurodivergents implica canviar la pregunta de “què li passa?” a “què necessita?”. És un canvi de paradigma que humanitza, respecta i potència. La inclusió és un dret, no un objectiu.
¿ T'agradaria aprofundir en aquest camp i treballar ajudant la integració dels nens i nenes? No deixis d'informar-te sobre el nostre Postgrau en Intervenció amb Menors i descobreix com arribar-hi.
