Els menors en conflicte social o judicial són un col·lectiu que enfronta desafiaments
multidimensionals en el camí cap a una vida integrada i estable. Les seves experiències,
marcades moltes vegades per condicions adverses, reflecteixen realitats complexes que
exigeixen una comprensió profunda per part dels professionals que treballen amb
ells.
En aquest article explorarem, des d'una perspectiva integral, els principals factors de
risc que els afecten, les conseqüències que enfronten i les estratègies que poden
contribuir a un canvi positiu.
L'entorn del menor i la seua influència decisiva
L'entorn en què creixen els menors és determinant en el desenvolupament dels seus
comportaments i actituds. La família, l'escola i la comunitat actuen com
entorns clau en la seva formació, i quan algun d'aquests falla, l'impacte pot ser
devastador. Per exemple, un menor que creix en una família desestructurada, on
preval la manca de comunicació o fins i tot situacions de violència, tendeix a replicar
patrons negatius en les relacions interpersonals.
Aquests menors, sovint, desenvolupen una visió del món on el conflicte es converteix en un mecanisme de supervivència, cosa que els predisposa a enfrontar-se amb les normes socials i legals.
L'escola, que hauria d'actuar com un espai de protecció i aprenentatge, a
molts casos es pot convertir en un lloc d'exclusió.
El fracàs escolar, la desmotivació i el bullying són fenòmens freqüents que marginen el menor,
reforçant sentiments d'inutilitat o de frustració. En conseqüència, molts
abandonen els estudis sense haver adquirit les habilitats necessàries per integrar-se
al mercat laboral, cosa que en perpetua la vulnerabilitat. La comunitat, per la seva banda,
exerceix un paper crucial, ja que entorns on predominen la pobresa, la
delinqüència i la manca d'oportunitats generen dinàmiques que empenyen els joves
cap a conductes problemàtiques.
L'impacte de la salut mental i les experiències traumàtiques
Els trastorns de salut mental representen un altre factor decisiu a la vida dels
menors en conflicte. Molts han experimentat situacions traumàtiques
que deixen cicatrius profundes, com la violència intrafamiliar, l'abús o la
negligència. Aquestes experiències no només alteren la seva capacitat per relacionar-se amb els
altres, sinó que també n'afecten l'autoestima i la capacitat de prendre decisions
responsables. Sense tractament adequat, aquestes ferides emocionals poden
evolucionar cap a comportaments autodestructius, com el consum de substàncies
o la participació en activitats delictives.
L'estigma associat a la salut mental també agreuja el problema, ja que moltes
famílies i comunitats no tenen recursos o coneixements per buscar ajuda
professional. En lloc de rebre el suport professional necessari, aquests menors són sovint
etiquetats com a problemàtics, cosa que en reforça l'exclusió social i en limita els
possibilitats de redempció.
Les conseqüències de l'exclusió i el conflicte
L'exclusió social té un impacte directe a la vida d'aquests menors. Aquells que
han estat en conflicte amb la llei solen enfrontar un fort rebuig per part dels seus
comunitats, cosa que en dificulta la reintegració fins i tot després de complir les
mesures imposades. Aquest aïllament incrementa el risc de reincidència, ja que els
joves busquen en grups marginals l'acceptació que no troben al seu entorn
immediat. Alhora, aquest cicle de rebuig i reincidència contribueix a perpetuar el seu
contacte amb el sistema judicial i les institucions d'internament, limitant-ne les
possibilitats de construir una vida diferent.
A més, les barreres educatives i laborals que enfronten són enormes. Molts de
ells manquen de formació suficient per competir en el mercat laboral, i el
estigma d'haver estat en conflicte amb la llei en dificulta encara més l'accés a
oportunitats. Això crea una sensació de desesperança que els pot portar a repetir
patrons delictius, perpetuant el cercle dexclusió i vulnerabilitat.
Cap a un enfocament integral dintervenció
Per trencar aquest cicle, cal adoptar un enfocament integral que no només se centri
en els comportaments del menor, sinó que també aborda les causes profundes que
els generen. Les estratègies més efectives són aquelles que combinen intervenció
educativa, suport psicosocial i enfortiment familiar, treballant de manera
coordinada amb les comunitats per crear entorns més inclusius i protectors.
A l'àmbit educatiu, és fonamental dissenyar programes que no només busquin la
reinserció escolar, sinó que també ofereixin alternatives pràctiques adaptades a les
necessitats i interessos dels joves. Tallers de formació professional, per exemple,
els poden proporcionar les eines necessàries per accedir al mercat laboral i
construir un projecte de vida independent.
El suport psicosocial també és essencial. Els menors en conflicte necessiten espais
assegurances on puguin treballar en el maneig de les seves emocions, desenvolupar habilitats
socials i reconstruir-ne l'autoestima. Els programes de mentoria, on adults
responsables actuen com a models positius, han demostrat ser especialment
efectius en aquest sentit.
Finalment, el enfortiment familiar ha de ser una prioritat. Moltes famílies de
aquests menors necessiten suport per superar les seves pròpies dificultats, des de recursos
econòmics fins a orientació en habilitats parentals.
beneficia el menor, sinó que també enforteix l'entorn en què creixerà al
futur.
Conclusió: Una responsabilitat compartida
Treballar amb menors en conflicte és una tasca complexa que requereix un compromís
profund per part de tots els actors involucrats: famílies, comunitats,
institucions educatives i professionals del sector. Més enllà d'atendre els comportaments problemàtics, és fonamental mirar cap a les arrels del conflicte i
treballar en solucions sostenibles que permetin a aquests joves superar els seus
circumstàncies i construir una vida plena de possibilitats.
Aquest compromís no només beneficia els menors, sinó tota la societat, ja que
contribueix a reduir l'exclusió i la violència i promou comunitats més
solidàries i cohesionades. La pregunta que ens hem de fer com a professionals és:
com podem ser part activa del canvi?
