Segons el Ministeri d'Educació d'Espanya, més del 9% de l'alumnat de col·legis i instituts s'ha sentit assetjat o ciberassetjament pels seus companys alguna vegada.
El 4,58% de l'alumnat a Espanya admet haver assetjat alguna vegada a un company i el 4,62% haver ciberassetjat a una persona. Un estudi de la Fundació ANAR, incideix que les formes d'assetjament més utilitzades són: els insults, malnoms i burles. La major part de les agressions (72%) es produeixen en grup. Igualment, destaca que un 45,4% dels xavals percep que el professor «no fa res» i més d'un 60% que el seu centre escolar «no fa res» per prevenir i intervenir en aquestes situacions de violència.
El rol del mediador escolar és essencial per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament entre l'alumnat
La mediació és una de les claus per a la prevenció de l'assetjament escolar, atacant el conflicte en les seves fases inicials on els alumnes seran els agents i els beneficiats de la mediació.
Resulta especialment rellevant treballar des de la mediació a la resolució no violenta, buscant solucions pacífiques en un ambient en què es propiciï la escolta activa, es permeti la creació d'una identitat als alumnes dins un grup, així com prendre consciència del dany causat a altres i enfocar-se en acords.
Pel que fa a l'àmbit en la convivència escolar, el mediador es presenta com un professional amb àmplies competències didàctiques i habilitats socials, com ara: la persuasió, el lideratge i la capacitat negociadora, que li permeten ajudar en la resolució dels problemes que poguessin sorgir entre els diferents elements de l'entorn estudiantil.
Característiques principals que ha de presentar el perfil de mediador escolar
El perfil del mediador escolar es compon d'una sèrie de característiques, les quals poden ser enfortides o desenvolupades a través d'un programa especialitzat en la matèria:
- Altes competències pedagògiques: educa i ensenya a les parts involucrades sobre com resoldre de manera adequada conflictes en el futur.
- Proximitat: és algú accessible, amb vocació per al servei, pacient i senzill.
- Creativitat: sempre anirà un pas endavant, proposant solucions múltiples i innovadores.
- Credibilitat: és algú eloqüent, la presència del qual i actuació inspira respecte i confiança.
- Eficiència: intervé, procura celeritat i construcció d'acords pràctics.
- Humilitat: ajuda els altres sense esperar reconeixement per la seva tasca.
- Imparcialitat: té la capacitat de mirar una situació amb objectivitat i proposar sortides conciliadores.
- Maduresa emocional: centrat, equànime i sempre mantindrà les maneres.
- Optimisme: sempre aborda els conflictes des d'una perspectiva positiva.
- Paciència: sap perseverar i atorga tantes oportunitats com calgui.
- Habilitats tècniques per mediar.
Al cap ia la fi, el professional/la professional que intervingui en els conflictes escolars ha de treballar amb celeritat, eficàcia i eficiència, utilitzant el temps de manera hàbil i passant per les diferents fases de la mediació de manera profitosa, és a dir, sense demorar-se innecessàriament , ja que això pot agreujar de manera notable el procés.
Per tot això, es fa imprescindible tenir un excel·lent coneixement de les estratègies i eines més adequades en cada cas i moment, demostrant-ne l'eficiència i el domini i transmetent seguretat i rigor.
Per tant, com ja indicàvem en un altre post d'aquest bloc sobre conflictes als entorns educatius, que, el mediador s'ha de constituir com a guia i catalitzador a través del diàleg multidireccional que potencia l'anàlisi reflexiva de les parts perquè siguin conscients dels causants de les situacions conflictives. De vegades, impedeix l'escalada de conflictes i ajuda les parts a superar un estancament del conflicte. El mediador no pot ser frívol o inepte en fer la seva tasca. Té molt clar un precepte fonamental: el poder descansa a les parts, per tant, ha d'exercir la seva tasca de manera conscient i constructiva per portar les parts a acordar termes acceptables d'acord.
