El paisatge educatiu ha canviat radicalment en els darrers anys. Les pantalles han entrat a les aules —ia la vida dels alumnes— per quedar-s'hi.
Mòbils, tauletes, plataformes daprenentatge i xarxes socials formen part del dia a dia escolar. Però, juntament amb les seves enormes possibilitats, també comporten nous reptes pedagògics, emocionals i convivencials.
Avui els docents no només ensenyen continguts: també hi ha entre els alumnes i el seu món digital. El que abans passava al pati oa casa ara es trasllada al grup de WhatsApp, a TikTok oa un joc en línia.
L'escola ja no competeix només amb la televisió o el carrer, sinó amb un univers d'estímuls immediats que modelen l'atenció, la motivació i les relacions.
Davant d'això, els centres educatius estan cridats a educar en allò digital sense perdre allò humà, combinant innovació tecnològica amb acompanyament proper, sentit crític i valors.
El repte quotidià del professorat cola de la sexualitat
Per a molts docents, les pantalles suposen una font de tensió constant.
D'una banda, les administracions i les famílies demanen innovació tecnològica; de l'altra, es tem la distracció, la còpia o l'aïllament que poden generar els dispositius.
A això s'hi afegeix la pressió emocional i relacional que provoca la hiperconnectivitat de l'alumnat: conflictes en xarxes, insults en grups, enregistraments sense consentiment o assetjament digital.
El professorat es veu obligat a intervenir en situacions que transcendeixen l'aula, però que impacten directament a la convivència escolar. I moltes vegades ho fa sense formació específica ni protocols clars.
Aquesta realitat genera desgast, sensació d'impotència i de vegades una distància creixent entre docents i alumnat. Per això, el primer pas no és prohibir ni renunciar a la tecnologia, sinó comprendre el seu paper a la vida dels menors i redefinir el nostre com a adults referents.
Els riscos digitals des de la mirada educativa
L´entorn digital amplifica els mateixos conflictes que trobem fora de la pantalla: necessitat d´acceptació, pressió del grup, impulsivitat, baixa autoestima.
Quan un alumne s'enregistra a classe per pujar un vídeo, quan un grup es burla en xarxes d'un altre company o quan un adolescent comparteix fotos sense mesurar conseqüències, no és un problema tecnològic, sinó emocional i educatiu.
Les pantalles actuen com a altaveu dels dilemes de sempre: identitat, pertinença, límits i respecte.
Per això, la resposta ha de ser educativa, no només normativa.
Castigar sense acompanyar no educa; explicar, reflexionar i oferir alternatives sí que ho fa.
Els centres que millor gestionen aquests desafiaments són els que han incorporat l'educació digital i emocional dins del currículum i la convivència, no com a tallers puntuals, sinó com a part de la cultura escolar.
Ensenyar a pensar ia sentir en allò digital
La competència digital no consisteix només a saber fer servir dispositius, sinó a pensar i conviure críticament en entorns tecnològics.
El paper del docent no és tant ensenyar a “manejar” una eina, sinó ajudar a interpretar-la, contextualitzar-la i donar-li sentit.
Educar en allò digital implica treballar preguntes com:
- Quina imatge dono de mi a xarxes i per què?
- Què sento quan no em responen o quan no tinc “likes”?
- Quines conseqüències té el que comparteixo?
- Què significa respectar la intimitat i la diferència a internet?
Respondre aquestes preguntes amb l'alumnat no requereix ser expert en tecnologia, sinó estar disposat a escoltar i acompanyar.
L'aula es pot convertir en un espai per analitzar els missatges virals, els influencers, la publicitat o els discursos d'odi des d'una mirada crítica i formativa.
L'educació digital, ben entesa, també és educació ètica i emocional.
El docent com a referent digital
Els adults seguim sent models, fins i tot digitals.
Si el professorat fa servir la tecnologia amb equilibri, respecte i sentit, transmet molt més que qualsevol discurs preventiu.
En canvi, quan es prohibeix sense explicar o jutjar-se sense comprendre, l'alumnat es desconnecta del missatge.
Ser referent digital no implica estar al dia a totes les plataformes, sinó mostrar coherència: fer servir la tecnologia per comunicar, aprendre, cooperar i crear.
Els docents que integren eines digitals de forma educativa —blocs, projectes audiovisuals, treball col·laboratiu en línia— mostren que internet també pot ser un espai de coneixement i de comunitat, no només de consum.
L'autoritat pedagògica avui no es basa tant en el control com en la credibilitat i la proximitat. I això només s'aconsegueix quan l'alumne percep que l'adult comprèn el món, encara que no ho domini del tot.
Tenir cura del professorat per poder acompanyar
La sobreexposició digital afecta també el personal educatiu.
Correus, grups de treball, plataformes, tasques i comunicacions constants poden generar estrès tecnològic.
Per això, tenir cura de la salut mental del professorat és tan important com educar l'alumnat.
No es pot acompanyar des de l?esgotament ni educar en equilibri des de la saturació.
Els centres han de promoure formació en benestar digital, establir horaris raonables de connexió i crear espais de reflexió pedagògica sobre lús de la tecnologia.
L'equilibri digital també és competència professional.
Educar sense desconnectar del món real
Educar en temps de pantalles no vol dir declarar la guerra a la tecnologia, sinó reconstruir l'enllaç educatiu en un món nou.
La clau és preservar la relació humana enmig de la digitalització: escoltar, mirar els ulls, acompanyar els processos, ensenyar a pensar, a sentir ia conviure.
Perquè, al final, cap aplicació substitueix la presència d'un docent que creu en els alumnes, que posa límits amb afecte i que ensenya a discernir entre allò que enlluerna i allò que importa.
Les pantalles canvien les maneres, però l'essència educativa continua sent la mateixa: un adult que acompanya, orienta i confia en el potencial de cada menor.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
