Les autolesions i les conductes suïcides a l'adolescència són una senyal de patiment i una petició d'ajuda que no podem ignorar. Darrere d'un tall, una cremada o una conducta impulsiva hi sol haver dolor emocional intens i dificultats per regular o expressar el que se sent.
En aquesta guia expliquem què són, com detectar-les a temps i quines intervencions funcionen, amb pautes concretes per centres educatius, serveis psicosocials i equips de mediació.
Què entenem per autolesió i conducta suïcida
Autolesió (NSSI): dany deliberat al propi cos sense intenció de morir (p. ex., talls, cremades, cops). Sol funcionar com regulació emocional, sensació de control o autocàstig.
Conducta suïcida: abasta ideació, plans, intents i suïcidi consumat; existeix intenció (o risc clar) de morir.
Encara que són constructes diferents, coexisteixen sovint i comparteixen factors de risc. Avaluar-les conjuntament millora la prevenció.
Per què estem veient més casos
A la darrera dècada, múltiples sistemes de vigilància i serveis d'urgències han observat més consultes per autolesions i ideació/intentones en adolescents, especialment noies, i en contextos amb bullying, tensió acadèmica o crisis familiars. Això ha portat a salut i educació a prioritzar protocols de detecció i resposta.
Factors de risc (model multifactorial)
Individuals: depressió, TCA, impulsivitat, baixa tolerància a la frustració, intents previs.
Familiars: conflicte crònic, violència, negligència, comunicació deficitària, història familiar de suïcidi o malaltia mental.
Socials i escolars: assetjament, exclusió, pressió acadèmica, consum de substàncies, accés a mitjans letals.
Culturals i mediàtics: efecte contagi per cobertures inadequades, normalització de l'autolesió a les xarxes.
Senyals d'alarma: què cal observar
Canvis bruscos al estat d'ànim (tristesa, irritabilitat), aïllament, pèrdua dinterès.
Ferides o cicatrius inexplicades, ús persistent de mànigues llargues en calor.
Missatges sobre buit, culpa, comiats o “no tenir sentit”.
Impulsivitat, consum de substàncies, baixada acadèmica i conflictes a casa o aula.
Claus per detectar a temps
Formar professorat, orientadors/es, educadors/es i mediadors/es per a preguntar de forma directa i empàtica:
“Quan et sents desbordat/da, t'has fet mal o has pensat fer-te mal?”
Preguntes clares, sense judici i amb temps per escoltar faciliten que l'adolescent s'obri.
Avaluació inicial i pla de seguretat
Davant indicis, valora immediatament:
- Risc actual (intenció, pla, mitjans disponibles).
- Freqüència i mètode de les autolesions.
- Desencadenants recents (conflictes, pèrdues, bullying).
- Xarxa de suport (família, iguals, referents adults).
Pla de seguretat bàsic
- Retirar o limitar accés a mitjans perillosos a casa/centre.
- Identificar senyals primerencs i estratègies alternatives (respiració, distracció conductual, contacte amb adult de referència).
- Llistar persones i recursos als quals acudir.
- Fixar passos d'emergència (a qui avisar i com).
En risc alt: activar urgències o salut mental; en risc moderat/baix: derivació preferent, seguiment estret i coordinació interprofessional.
Intervencions que funcionen
Teràpia cognitiu-conductual (TCC) adaptada a conducta suïcida/autolesiva: habilitats d‟afrontament, solució de problemes, reestructuració cognitiva.
Teràpia dialèctico-conductual (TDC) per a adolescents: regulació emocional, tolerància al malestar, eficàcia interpersonal i prevenció de recaigudes.
Treball amb la família: millorar comunicació, reduir conflicte, alinear pautes i supervisió.
Suport escolar: protocols antibullying, tutories, accés a conselleria i espais segurs.
Farmacoteràpia: només per comorbiditats (p. ex., depressió), mai com a únic abordatge.
El paper de la mediació amb menors
La mediació no substitueix a la teràpia ni a la intervenció clínica, però sí pot:
- Desescalar conflictes familiars i escolars que mantenen el malestar.
- Estructurar acords de convivència (ús de pantalles, horaris, temps d'estudi/lleure).
- Facilitar diàleg segur entre adolescent, família i centre educatiu.
- Coordinar amb salut mental i serveis socials, respectant confidencialitat i els seus límits.
Bones pràctiques en mediació
Revisions periòdiques de l'acord i derivació si el risc augmenta.
Protocol mínim per a centres educatius i serveis
Checklist operatiu
Pla post-crisi (acompanyament, reintegrament a aules, seguiment).
Procediment de detecció i derivació clar (qui fa què i quan).
Formació anual a claustre i equips (preguntar, contenir, derivar).
Pla de seguretat tipus (retirada de mitjans, contactes clau).
Circuit de coordinació amb salut mental/serveis socials.
Criteris de comunicació amb famílies i registre protegit.
Comunicació responsable i treball amb famílies
- Evitar minimitzar (“vol cridar l'atenció”) i també dramatitzar.
- Substituir “per què ho fas?” per “què estaves sentint abans de fer-ho?”.
- Acordar normes clares i predictibles a casa; reforçar conductes d'autocura.
- En xarxes i mitjans interns, no descriure mètodes ni mostrar imatges dautolesió.
Si hi ha risc imminent
No deixar sol/a a l'adolescent.
Retirar mitjans perillosos accessibles.
Contactar amb emergències o el recurs de crisi local.
Informar a la família/tutor legal i activar el circuit clínic.
Ajuda immediata (Espanya): Emergències 112 · Línia 24/7 de conducta suïcida 024.
Si ets a un altre país, truca als serveis d'emergència de la teva zona oa una línia d'ajuda local.
Preguntes freqüents
Preguntar per suïcidi “dóna idees”?
No. Preguntar de forma directa i respectuosa s'associa amb reducció del risc i major accés a ajuda.
I si l'autolesió no és greu?
Tota autolesió mereix avaluació. El “lleu” pot escalar, i sempre indica malestar.
Es pot intervenir en ple episodi de crisi?
La crisi aguda s'atén primer per salut mental. La mediació és útil després, per pactar suports i rutines.
Conclusió
No és una “moda”: és patiment real. Detectar aviat, coordinar respostes i acompanyar sense judici salva vides. La mediació amb menors, integrada amb salut i educació, redueix conflicte, millora la comunicació i sosté canvis duradors.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
