L'aferrament és un vincle emocional profund i durador que un nen desenvolupa amb els seus
cuidadors principals, sent una de les bases fonamentals per al seu desenvolupament emocional, social i cognitiu. Aquest llaç no només influeix en la infància, sinó que també marca la manera com la persona es relacionarà en l'adultesa.
En l'àmbit de la intervenció amb menors, comprendre l'aferrament és essencial per detectar
dificultats en el desenvolupament afectiu i aplicar estratègies adequades que afavoreixin el
benestar del nen o adolescent.
Què és l'aferrament i per què és tan important?
L'aferrament és el llaç afectiu que es genera en els primers anys de vida amb les figures de referència, generalment els progenitors o cuidadors principals. És mitjançant aquesta relació que el nen aprèn sobre la seguretat, la confiança i la capacitat d'explorar el món amb autonomia.
Quan un nen rep una resposta adequada a les vostres necessitats emocionals, desenvolupa un aferrament segur, cosa que li permet establir relacions saludables, gestionar les emocions i adaptar-se millor a situacions adverses. Per contra, quan l'aferrament no s'estableix de manera adequada, poden aparèixer problemes emocionals i conductuals que n'afecten el desenvolupament.
Tipus d'aferrament i la seva influència en el comportament infantil
Hi ha quatre tipus principals d'aferrament, identificats a partir de les investigacions de Mary Ainsworth i John Bowlby. Cadascú té un impacte significatiu en el desenvolupament emocional i social del nen:
1️. Aferrament segur
Es dóna quan el nen rep atenció constant i respostes afectives predictibles per part dels seus cuidadors.
Tendeix a desenvolupar confiança en els altres, seguretat en ell mateix i una bona regulació emocional. És capaç d'explorar l'entorn sense por, ja que sap que compta amb una base segura per tornar.
2️. Aferrament ansiós-ambivalent
Passa quan el nen rep respostes inconsistents dels seus cuidadors, de vegades afectives i d'altres indiferents.
Genera ansietat al menor, qui busca atenció constant i té por a l'abandó. Sol derivar en dificultats per gestionar l'estrès i la frustració a la infància i l'adultesa.
3️. Aferrament evitatiu
Es produeix quan el nen experimenta rebuig o desaferrament per part dels seus cuidadors, que no responen adequadament a les seves necessitats emocionals.
Com a resultat, el menor aprèn a no dependre dels altres ia evitar l'expressió emocional. Pot derivar en dificultats per formar relacions afectives properes a l'adultesa.
4️. Aferrament desorganitzat
Sorgeix en entorns on el nen experimenta por o maltractament per part de la figura d'aferrament. Es caracteritza per una combinació de conductes contradictòries: el menor busca la proximitat del cuidador, però alhora el tem. S'associa amb més vulnerabilitat davant de trastorns emocionals i dificultats en la regulació de la conducta.
Cadascun d'aquests estils d'aferrament té repercussions a llarg termini en la salut mental i el benestar del menor, per la qual cosa és crucial detectar-los a temps per aplicar estratègies adequades d'intervenció.
Com detectar dificultats d'aferrament en menors en entorns de vulnerabilitat
Els nens que creixen en contextos de risc o en situacions de negligència i maltractament tenen més probabilitats de desenvolupar dificultats en l'aferrament. Alguns signes d'alerta que poden indicar un aferrament insegur o desorganitzat inclouen:
❌ Manca d'expressió emocional o conductes excessivament retretes.
❌ Cerca d‟atenció excessiva o por al‟abandonament.
❌ Dificultats per establir relacions de confiança amb adults i companys.
❌ Ansietat intensa davant la separació de figures properes.
❌ Comportaments agressius o desafiadors sense una causa clara.
En l'àmbit de la intervenció amb menors, és fonamental observar aquests senyals i fer una valoració adequada per dissenyar estratègies de suport que permetin millorar la qualitat dels vincles afectius del menor.
Estratègies per enfortir l'enllaç i fomentar relacions segures
Els professionals que treballen en la intervenció amb menors tenen un paper clau a la
reconstrucció d'un aferrament saludable, especialment en nens que han experimentat
situacions adverses. Algunes estratègies efectives inclouen:
✅ Fomentar un entorn predictible i segur: L'estabilitat i la coherència en les relacions
amb els menors ajuden a reduir l?ansietat i la por al?abandonament.
✅ Practicar l'escolta activa i la validació emocional: És fonamental que el menor senti
que les seves emocions són compreses i acceptades sense judicis.
✅ Afavorir el desenvolupament d'habilitats socioemocionals: A través de dinàmiques grupals,
jocs i activitats estructurades, es pot enfortir la confiança i la capacitat de
expressió emocional.
✅ Treballar amb les famílies i figures de referència: En la mesura del possible, és important
implicar els cuidadors en el procés d'intervenció, ajudant-los a desenvolupar
eines per millorar el vostre enllaç amb el menor.
✅ Teràpia de joc i tècniques basades en l'aferrament: Aquestes intervencions poden ser molt
útils per reconstruir la seguretat emocional en nens que han viscut experiències de
abandó o negligència.
L'aferrament és una peça clau en el desenvolupament infantil i el seu impacte s?estén al llarg de tota la vida. Els professionals que treballen amb menors han d'estar preparats per detectar dificultats en l'aferrament i aplicar estratègies que fomentin la seguretat emocional i el benestar dels infants i adolescents.
Si vols formar-te en aquest àmbit i aprendre estratègies efectives d'intervenció,
nostre Postgrau en Intervenció amb Menors et prepararà amb coneixements teòrics i
eines pràctiques per acompanyar la infància en entorns de vulnerabilitat.
